Etiqueta: EAPC

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

agusticolomines

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Reprovació del Govern Illa

agusticolomines

Defensa de la moció subsegüent a la interpel·lació al govern feta per Junts per Catalunya sobre la gestió de la funció pública. En aquest ple es va aprovar el punt primer que diu així: «D’acord amb la posició dels sindicats representats a la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat, reprova el Govern per la deficient planificació i per no haver tingut a punt el sistema de pagament dels endarreriments salarials. Malgrat saber que aquests endarreriments s’haurien d’abonar enguany, el Govern, a diferència de molts ajuntaments, no va actualitzar el programari necessari, cosa que ha perjudicat els … Continua la lectura de Reprovació del Govern Illa

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Sobre la reforma de l’administració

agusticolomines

Interpel·lació al govern feta per Junts per Catalunya sobre la gestió de la funció pública. 03-07-2025 Gràcies, president, conselleres, consellers, diputats, diputades. Honorable conseller Albert Dalmau, Començaré amb una constatació que, malauradament, esdevé un lloc comú arreu d’Europa: l’extrema dreta s’alimenta del descrèdit institucional. I en aquest context, no podem ignorar que la corrupció i la ineficiència administrativa són combustibles d’aquesta deriva antidemocràtica. A l’Estat espanyol —i també a Catalunya— la corrupció ha estat una marca del règim del 78. Però seria un error pensar que només la corrupció explica la desafecció institucional. La ineficiència, la manca de resposta, la … Continua la lectura de Sobre la reforma de l’administració

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

agusticolomines

Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

agusticolomines

Lea la entrevista en español L’historiador, que publica “Amnistia i llibertat!”, afirma que “l’independentisme ha d’aprendre a fer política” i jutja que “el pitjor que li ha passat a ERC es diu Junqueras”. Per Pep Martí La cita amb Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és al jardí de l’Ateneu Barcelonès, racó ideal per pensar i analitzar sobre el moment polític just quan es coneix l’acord per a la investidura entre Junts i el PSOE. Colomines acaba de publicar Amnistia i llibertat! Els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el final del franquisme (Rosa dels Vents), on a partir d’un episodi … Continua la lectura de Agustí Colomines: «Puigdemont ha fet el que tocava fa sis anys: dir ‘aquí negocio jo’»

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Mori el mal govern!

agusticolomines

Léalo en español El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir … Continua la lectura de Mori el mal govern!

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Pegasus i bateries

agusticolomines

Léalo en español L’espionatge està de sort. L’endemà del dia que es va conèixer que l’Estat havia conspirat il·legalment contra Ernest Maragall, per bé que encara no en sabem la intensitat, Esquerra va fer circular l’argumentari que habitualment envia als tertulians i no en deia res. Només destacava les heroïcitats del conseller d’Empresa i Treball del Govern, Roger Torrent. L’espionatge contra el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona no figurava entre les prioritats informatives. Com que Esquerra ha començat fa temps el procés de canvi de gènere, l’enrenou de l’espionatge l’incomoda. És per això que per a l’estrateg de comunicació del partit republicà … Continua la lectura de Pegasus i bateries

Política, Política catalana1 comentari

L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

agusticolomines

Acabada la guerra civil, la societat es dividia entre les vídues i els fills de “rojo fusilado” i les vídues i els fills dels “Gloriosos caídos por Dios y por España”. Uns eren els condemnats i els altres van ser recompensats amb tota mena de privilegis. Els desafectes al règim no comptaven per a res i inclús eren vilipendiats públicament. La socialització del terror va ser una forma de control social potentíssim que perseguia l’adhesió al règim o, si més no la submissió, d’aquella gent que havia quedat atrapada a l’Espanya franquista després de 1939. Per als entusiastes del règim … Continua la lectura de L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Esquerra fa trampes al solitari

agusticolomines

Léalo en español Prop de vuit-centes mil persones majors de vint anys viuen soles a Catalunya, de les quals el 40% té seixanta-cinc anys o més. El confinament és dur per aquest segment de la població. Però com que la majoria pertany a la generació analògica, jugar al solitari pot distreure força. Millor això que no pas passar-se el dia amorrat a la televisió porqueria que inunda tots els canals. Per jugar al solitari tan sols es necessita un joc de cartes, una mica de paciència, que és el nom alternatiu que té aquest joc, i conèixer-ne les normes. Permetin-me que … Continua la lectura de Esquerra fa trampes al solitari

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El control visible d’Esquerra

agusticolomines

Léalo en español 1. Cada estiu, en arribar el mes de juliol, se celebra la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Quan es va fundar aquesta universitat, el 2004, desprenia l’aroma del tripartit. Encara el conserva atès qui integra la Junta Directiva i el Consell Rector, que encapçala el meu amic Jordi Serrano, on ara també hi és representada la CUP, almenys el sector més pusil·lànime. Tot ha canviat, per començar, l’opulència de la trobada, que ara és molt discreta i té una repercussió mediàtica limitada. La UPEC es va crear “com a resposta a la necessitat d’omplir un buit … Continua la lectura de El control visible d’Esquerra