Pegasus i bateries

Léalo en español L’espionatge està de sort. L’endemà del dia que es va conèixer que l’Estat havia conspirat il·legalment contra Ernest Maragall, per bé que encara no en sabem la intensitat, Esquerra va fer circular l’argumentari que habitualment envia als tertulians i no en deia res. Només destacava les heroïcitats del conseller d’Empresa i Treball del Govern, Roger Torrent. L’espionatge contra el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona no figurava entre les prioritats informatives. Com que Esquerra ha començat fa temps el procés de canvi de gènere, l’enrenou de l’espionatge l’incomoda. És per això que per a l’estrateg de comunicació del partit republicà … Continua la lectura de Pegasus i bateries

L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Acabada la guerra civil, la societat es dividia entre les vídues i els fills de “rojo fusilado” i les vídues i els fills dels “Gloriosos caídos por Dios y por España”. Uns eren els condemnats i els altres van ser recompensats amb tota mena de privilegis. Els desafectes al règim no comptaven per a res i inclús eren vilipendiats públicament. La socialització del terror va ser una forma de control social potentíssim que perseguia l’adhesió al règim o, si més no la submissió, d’aquella gent que havia quedat atrapada a l’Espanya franquista després de 1939. Per als entusiastes del règim … Continua la lectura de L’estanquera, el mutilat i l’excombatent dels comuns

Esquerra fa trampes al solitari

Léalo en español Prop de vuit-centes mil persones majors de vint anys viuen soles a Catalunya, de les quals el 40% té seixanta-cinc anys o més. El confinament és dur per aquest segment de la població. Però com que la majoria pertany a la generació analògica, jugar al solitari pot distreure força. Millor això que no pas passar-se el dia amorrat a la televisió porqueria que inunda tots els canals. Per jugar al solitari tan sols es necessita un joc de cartes, una mica de paciència, que és el nom alternatiu que té aquest joc, i conèixer-ne les normes. Permetin-me que … Continua la lectura de Esquerra fa trampes al solitari

El control visible d’Esquerra

Léalo en español 1. Cada estiu, en arribar el mes de juliol, se celebra la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Quan es va fundar aquesta universitat, el 2004, desprenia l’aroma del tripartit. Encara el conserva atès qui integra la Junta Directiva i el Consell Rector, que encapçala el meu amic Jordi Serrano, on ara també hi és representada la CUP, almenys el sector més pusil·lànime. Tot ha canviat, per començar, l’opulència de la trobada, que ara és molt discreta i té una repercussió mediàtica limitada. La UPEC es va crear “com a resposta a la necessitat d’omplir un buit … Continua la lectura de El control visible d’Esquerra

Les mentides de la política

Léalo en español En política no hi ha mentides piadoses. La mentida és, en general, una asserció completament falsa, feta a consciència, contra la veritat. La mentida piadosa, tot i ser també una afirmació falsa, té una intencionalitat benvolent. L’objectiu de qui llança una mentida, segons es veu, és fer més digerible una veritat. Davant un confessor, em diuen els que es confessen amb regularitat, la penitència és diferent si el pecat és venial o mortal, piadós o malintencionat. Per mi, la mentida és sempre mentida, fins i tot quan s’obvia la veritat amb el silenci o amb l’ocultació de … Continua la lectura de Les mentides de la política

El despotisme sense Il·lustració

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

La primera alcaldessa de Catalunya

Léalo en español La primera alcaldessa de Catalunya, vull dir la primera dona que va ocupar aquest càrrec elegida democràticament per sufragi universal, va ser una mestra d’escola, filla de la immigració castellana, anomenada Nativitad Yarza Planas. A les eleccions del 14 de gener de 1934 va ser elegida alcaldessa de Bellprat, un llogarret a prop del castell de Queralt, a la comarca de l’Anoia. Yarza havia nascut a Valladolid el 24 de desembre de 1872 però es va criar a Catalunya. Els seus pares, que tenien orígens aragonesos, navarresos i mallorquins, l’any 1877 es van traslladar a Barcelona seguint el … Continua la lectura de La primera alcaldessa de Catalunya

La razia del Estado contra Cataluña

Enoch Albertí, director de la Revista Catalana de Dret Públic, encargó al letrado mayor del Parlamento de Cataluña y profesor de Derecho Administrativo de la UPF, Antoni Bayona, un articulo sobre el papel del legislativo catalán en el debate actual sobre el derecho a decidir. Por lo tanto, y para aclarar de entrada la información parcial que se inventó Quico Sallés para La Vanguardia, ese artículo no es ningún informe. Forma parte del dossier “El procés sobiranista de Catalunya”, y en el que escriben, además de Bayona, otros distinguidos profesores, como el catedrático Ferran Requejo, también de la UPF, Eduard Roig, de la UB, Elisenda Casañas, directora del Centro de Edimburgo de Derecho Constitucional y los quebequeses Dave Guénette, de la Universidad … Continua la lectura de La razia del Estado contra Cataluña

Funcionaris catalans: estructura d’estat?

  En el marc de la commemoració del centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el dia 2 de juny es va convocar un diàleg entre Agustí Colomines, historiador i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i Marc Sanjaume-Calvet, politòleg i assessor en matèria de política comparada a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Va ser moderat per l’escriptor i crític Jordi Galves. Continua la lectura de Funcionaris catalans: estructura d’estat?

“El referèndum no posarà ningú en perill”

 Albert Solé Fa poc més d’un any que va ser nomenat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar una renovació a fons de la institució que forma els funcionaris. Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor d’història contemporània de la UB, també va ser l’home escollit per Artur Mas per donar forma a la Casa Gran del Catalanisme a través de la direcció de la Fundació CatDem de Convergència (2007-2013). ¿La reforma de l’Escola d’Administració Pública que preparen tindrà sentit sense independència? Sí. És cert que el motor que ha permès fer aquest canvi és el procés, però la … Continua la lectura de “El referèndum no posarà ningú en perill”