L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

El colpisme, com si fos ahir

Léalo en español Han transcorregut més de quatre dècades des del 23-F de 1981 i sembla com si fos ahir. No és que el temps s’hagi aturat, perquè en aquests anys han passat moltes coses, i algunes de ben grans. Per començar, hi ha hagut un canvi molt reconfortant, almenys per als que som republicans de veritat. El rei emèrit Joan Carles és avui un pària. Viu fugat de la Hisenda espanyola a Abu Dhabi, una d’aquelles monarquies absolutes i corruptes que van engreixar-li el compte corrent, per intentar salvar la monarquia espanyola, que viu una decadència absoluta. No se’n surt gaire, perquè … Continua la lectura de El colpisme, com si fos ahir

El neopujolisme, fang de la rendició

Léalo en español Rebroten els nostàlgics del pujolisme. El procés sobiranista ha tingut la virtut de provocar que tothom es descarés. Els conservadors de la dreta més rància i espanyoleta, per exemple, aquells que es van sumar al pujolisme agafats de la mà dels cadells intel·lectuals de Mas, avui reneguen de gairebé tot el que van fer al servei del procés sobiranista i arrosseguen els seus antics mentors —als pujolistes de veritat— cap al fang de la rendició. Com que la majoria dels mitjans de comunicació són en mans dels de sempre, o sigui dels crítics amb el nacionalisme i, per … Continua la lectura de El neopujolisme, fang de la rendició

A menys d’un mes

Léalo en español Som a menys d’un mes de la celebració del referèndum de l’1-O i l’ambient polític es va escalfant. L’unionisme desbocat ha posat el ventilador en marxa i pretén desprestigiar el Govern de la Generalitat atacant els Mossos d’Esquadra. La ràbia que l’unionisme va sentir davant l’exaltació internacional de la bona feina feta pels Mossos i el Govern té l’efecte d’unir l’espanyolisme en contra del sobiranisme. Comunistes, socialistes, neoliberals i conservadors espanyolistes s’uneixen sense cap mena de complex per derrotar el sobiranisme. En el fons, l’espanyolisme fa el mateix que els sobiranistes, perquè la divisió ideològica en aquest sector … Continua la lectura de A menys d’un mes

L’apocalipsi de l’endemà

Léalo en español El Llibre de les revelacions o de l’Apocalipsi, atribuït a l’apòstol Joan, l’Evangelista, comença i acaba amb una carta. Entremig, l’opuscle es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que estava a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història, la batalla de l’Harmagedon, el lloc on tot havia d’acabar. Des d’aleshores, el mot apocalipsi s’empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Si … Continua la lectura de L’apocalipsi de l’endemà

Les mentides unionistes

Léalo en español Des que s’ha reeditat el llibre Verdad y mentira en la política (La página indómita), tothom parla de les tesis que Hannah Arendt va defensar en els dos assajos que conté aquesta obra. Jo també en vaig parlar en un article publicat en aquest mateix diari, Justícia i postveritat, per destacar que Arendt havia sabut distingir molt clarament entre opinió i veritat. Esborrar la línia divisòria entre la veritat de fet i l’opinió —deia llavors— és una de les moltes formes que pot adquirir la mentida. Ara afegeixo que recórrer a la mentida no és tan sols … Continua la lectura de Les mentides unionistes

El independentismo es mestizo, plural y resistente

  El CEO presentó esta semana los resultados del Barómetro de Opinión Política. El profesor Jordi Argelaguet lleva años dirigiendo esta institución y su trabajo es realmente extraordinario. Tanto como su discreción en tiempos revueltos, lo que es todavía más sorprendente teniendo en cuenta que los sectarios abundan por doquier y que los malos profesionales están al frente de cualquier cosa. Esta primera oleada del BOP 2017 nos permite conocer —o por lo menos intuir— por dónde van los tiros últimamente en Cataluña. El tamaño de la muestra es suficientemente grande, 1.500 personas, y el método utilizado, la encuesta personal domiciliaria … Continua la lectura de El independentismo es mestizo, plural y resistente

La postveritat unionista sobre el referèndum

Léalo en español Segons expliquen els responsables del Diccionari Oxford, una de les paraules de moda d’aquest 2016 que ja s’acaba és postveritat (post-truth). L’ús d’aquesta paraula ha augmentat enguany un 2.000% respecte al 2015. Són coses de les modes. Es fa difícil d’explicar, però, què significa realment això de la postveritat quan en realitat del que estem parlant és de mentir. Diguem, d’entrada, que la postveritat aplicada a la política és la tendència que té gairebé tothom de deixar-se portar pels seus prejudicis. Aquest capteniment tan humà, el prejudici, en política es tradueix sempre en el sectarisme que els actors polítics (partits, mitjans … Continua la lectura de La postveritat unionista sobre el referèndum

Tornar a començar, amb la immersió com a rerefons

Léalo en español Les vacances sempre es fan curtes. Encara que te’n vagis molt lluny i et submergeixis en un món d’exotismes, quan tornes a casa la realitat aclapara. Tot és al seu lloc, com si no haguessin passat els dies. També és veritat que si no prens la precaució de desactivar les xarxes socials, la quotidianitat del món al qual pertanys va amb tu a la butxaca vagis on vagis. Polèmiques estivals, com ara la qüestió del burquini, o fets tràgics, com el terratrèmol que ha destruït pobles sencers d’Itàlia, inunden les llargues sobretaules de després de sopar, l’hora … Continua la lectura de Tornar a començar, amb la immersió com a rerefons

Ubasart “on fire”

El 31 de maig de 1995 es va estrenar a França la pel·lícula L’odi, del director Matthieu Kassovitz. La pel·lícula comença mostrant-nos una nit de motins al ritme de la cançó Burnin’ and lootin’ de Bob Marley and The Wailers, en un agitat i violent combat nocturn entre la policia i la joventut cabrejada del suburbi de Les Muguets. El motiu de tanta violència és la pallissa, a mans de la policia, d’Abdel Ichah, un noi magrebí de només 16 anys, que l’ha deixat en estat de coma profund. La pel·lícula explica les 24 hores de la vida de tres joves —Vinz el … Continua la lectura de Ubasart “on fire”