Etiqueta: Esperanza García

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Enric Millo, el virrei

agusticolomines

Léalo en español El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha decidit portar a la fiscalia el discurs que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va fer divendres passat durant la concentració per protestar contra l’empresonament dels consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i la presidenta Forcadell. El delegat del govern del PP, diu que Madrenas va instal·lar una tarima davant la subdelegació per fer una “crida clara i concreta” a la revolució mentre desplegava “un atac contra l’estat de dret, contra la democràcia i contra el govern d’Espanya”. Avall que fa baixada! Millo deu pensar que si també … Continua la lectura de Enric Millo, el virrei

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

agusticolomines

Ciudadanos siempre da oxígeno a los partidos del Régimen del 78. Todo el mundo conoce cuál es el origen de Ciudadanos, el partido que lidera Albert Rivera. El próximo 7 de junio se cumplirán doce años de la presentación del Primer Manifiesto de “Ciutadans de Catalunya” en un restaurante de la plaza Real de Barcelona por unos intelectuales catalanes apegados al nacionalismo español. Allí estaban Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain y los ya difuntos Carlos Trías, Ivan Tubau y Horacio Vázquez Rial. El Estado les fue premiando el gesto … Continua la lectura de Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

Política, Política catalana, Política espanyola62 comentaris

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

agusticolomines

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo