L’amnistia, finalment

Léalo en español Que Junts s’acabaria imposant al PSOE i a Esquerra, si no estava cantat, li faltava poc. A Pedro Sánchez, que fins ara havia tingut molta sort, se li han anat complicant les coses des de la investidura. Les presses d’Esquerra són més que sospitoses, sobretot a la llum del resultat final del “no” de Junts a la primera proposta d’amnistia. Després de l’acord de dijous passat, qui pot negar que Junts va fer bé de paralitzar la tramitació d’una llei d’amnistia que no proporcionava totes les garanties? Que el projecte de llei estigui avui més blindat no … Continua la lectura de L’amnistia, finalment

Junts i el ferragosto espanyol

Léalo en español A Itàlia, el 15 d’agost se celebra el ferragosto. Originàriament, el dia de la celebració era el Primer d’agost. És per això que el ferragosto indica el descans vacacional de tot el mes. És una festivitat d’origen romà que significa “descans d’August”. En realitat, es tracta d’una festa en honor del primer emperador romà, Octavi August, que també va donar nom al mes central de la canícula. La celebració coincidia amb el final de les collites i del treball al camp per donar pas a un merescut descans del poble: els agricultors desitjaven el millor als seus … Continua la lectura de Junts i el ferragosto espanyol

El règim del 78 a judici

Léalo en español Gairebé a la mateixa hora, dues instàncies judicials diferents han resolt instruir i portar a judici dues famílies emblemàtiques del subsistema autonòmic del règim del 78. No és poca cosa. Vegem-ho. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d’aquesta província, Carlos Fabra, aquell franquista reciclat que es tapava els ulls amb unes ulleres de sol com les que portava Pinochet en un retrat famós. El Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada Comunitat Valenciana creu que hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar … Continua la lectura de El règim del 78 a judici

Ja n’hi ha prou… de què?

Léalo en español 1. El Foment del Treball és actualment el refugi de polítics que han fracassat en la seva estratègia de pacte amb els diversos governs de l’Estat. Josep Sánchez Llibre no crec que hagi dirigit mai l’empresa familiar de conserves. És impossible. Des del 1988 que no ha parat d’acumular càrrecs polítics: parlamentari a Catalunya (1988-1993), senador (1992-1993) i diputat a Corts (1993-2016) per CiU. Quan la coalició nacionalista es va dissoldre i UDC es va estavellar a les urnes, els seguidors de Josep Antoni Duran i Lleida van buscar refugi on fos. Al PSC (Ramon Espadaler) o … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou… de què?

Militarisme viral

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

El rei va despullat

Láelo en español La monarquia està acabada a Catalunya. Els sectors monàrquics són conservadors i minoritaris. Més ben dit, utilitaris. Qui es refiï d’aquest rei per apuntalar el règim del 78 segurament s’enfonsarà amb la monarquia. No sé quan caurà, però caurà. Les noves generacions ja no mitifiquen cap rei. Només alguns columnistes, sobretot els majors de seixanta anys, s’aferren al suposat consens monàrquic de la Transició. Felip VI està acabat a Catalunya perquè ha escorat la monarquia cap a l’extrema dreta. El seu pare flirtejava amb el PSOE, ell amb Vox. La resta de la família reial ja sabem com … Continua la lectura de El rei va despullat

I si Gramsci tingués raó

Léalo en español Dimarts passat, Salvador Cardús va publicar l’article “Qui són PDeCAT, JxCat i CN?”. L’endemà, Ferran Sáez insistia en la qüestió d’esbrinar qui és qui en l’espai polític independentista vinculat a Carles Puigdemont a “Sopa de lletres”, publicat al mateix diari. Sáez fa seva la conclusió de Cardús (“Si els qui defensen l’espai que representa l’actual sopa de lletres volen mantenir-lo i eixamplar-lo, hauran d’aprendre a fer dues coses alhora: defensar la dignitat de la lluita contra la repressió i, simultàniament, omplir de contingut el seu programa polític”), i després discrepa dels ingredients que han de formar part d’aquesta recepta. Goso … Continua la lectura de I si Gramsci tingués raó

Discursos i monarques

Léalo en español Set dels vint-i-vuit estats membres de la Unió Europea tenen forma de monarquia. Són Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Luxemburg, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia. Les monarquies són una anomalia. Una antigalla dels temps dels egipcis i els perses. A Europa les monarquies es formen a l’antiguitat. A Catalunya, també. Els comtes-reis catalans són ben antics, dels temps de la Gòtia, i la unió dinàstica entre el comtat de Barcelona i el regne d’Aragó és del 1137, l’any que es van casar Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Però això ara és història i els títols … Continua la lectura de Discursos i monarques

Espanya, monarquia bananera

Léalo en español La banca sempre guanya. Ho acabem de constatar. És un tòpic, però és cert. En la sessió borsària de l’Ibex 35 de l’endemà que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que l’impost sobre les hipoteques havia de recaure sobre els clients en comptes dels bancs, les accions dels sis bancs espanyols que cotitzen el selectiu espanyol es van disparar. A primera hora els guanys del Banc Sabadell i de CaixaBank, eren del 6% i el 5,2%, respectivament. Els altres bancs arrossegaven fortes pujades com el cas de Bankia, el 4,56%, Bankinter, el 3,98%, el Santander, 3,67% i el … Continua la lectura de Espanya, monarquia bananera

Regaleu clínexs als que ploren

Léalo en español 18 d’octubre de 2013. “Cal regalar-li un mocador” perquè “tot el dia està plorant”. Aquesta va ser la reacció del portaveu del PSC, Maurici Lucena, a l’anunci de l’aleshores conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, que el MHP Artur Mas no assistiria a un acte organitzat per la patronal catalana Foment del Treball i així preservar la dignitat protocol·lària del president. La patronal catalana, tradicionalment submisa al poder espanyol, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, volien humiliar el president elegit per la ciutadania. I els socialistes llavors van fer d’escolanets del PP, que … Continua la lectura de Regaleu clínexs als que ploren