Militarisme viral

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

El rei va despullat

Láelo en español La monarquia està acabada a Catalunya. Els sectors monàrquics són conservadors i minoritaris. Més ben dit, utilitaris. Qui es refiï d’aquest rei per apuntalar el règim del 78 segurament s’enfonsarà amb la monarquia. No sé quan caurà, però caurà. Les noves generacions ja no mitifiquen cap rei. Només alguns columnistes, sobretot els majors de seixanta anys, s’aferren al suposat consens monàrquic de la Transició. Felip VI està acabat a Catalunya perquè ha escorat la monarquia cap a l’extrema dreta. El seu pare flirtejava amb el PSOE, ell amb Vox. La resta de la família reial ja sabem com … Continua la lectura de El rei va despullat

I si Gramsci tingués raó

Léalo en español Dimarts passat, Salvador Cardús va publicar l’article “Qui són PDeCAT, JxCat i CN?”. L’endemà, Ferran Sáez insistia en la qüestió d’esbrinar qui és qui en l’espai polític independentista vinculat a Carles Puigdemont a “Sopa de lletres”, publicat al mateix diari. Sáez fa seva la conclusió de Cardús (“Si els qui defensen l’espai que representa l’actual sopa de lletres volen mantenir-lo i eixamplar-lo, hauran d’aprendre a fer dues coses alhora: defensar la dignitat de la lluita contra la repressió i, simultàniament, omplir de contingut el seu programa polític”), i després discrepa dels ingredients que han de formar part d’aquesta recepta. Goso … Continua la lectura de I si Gramsci tingués raó

Discursos i monarques

Léalo en español Set dels vint-i-vuit estats membres de la Unió Europea tenen forma de monarquia. Són Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Luxemburg, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia. Les monarquies són una anomalia. Una antigalla dels temps dels egipcis i els perses. A Europa les monarquies es formen a l’antiguitat. A Catalunya, també. Els comtes-reis catalans són ben antics, dels temps de la Gòtia, i la unió dinàstica entre el comtat de Barcelona i el regne d’Aragó és del 1137, l’any que es van casar Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Però això ara és història i els títols … Continua la lectura de Discursos i monarques

Espanya, monarquia bananera

Léalo en español La banca sempre guanya. Ho acabem de constatar. És un tòpic, però és cert. En la sessió borsària de l’Ibex 35 de l’endemà que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que l’impost sobre les hipoteques havia de recaure sobre els clients en comptes dels bancs, les accions dels sis bancs espanyols que cotitzen el selectiu espanyol es van disparar. A primera hora els guanys del Banc Sabadell i de CaixaBank, eren del 6% i el 5,2%, respectivament. Els altres bancs arrossegaven fortes pujades com el cas de Bankia, el 4,56%, Bankinter, el 3,98%, el Santander, 3,67% i el … Continua la lectura de Espanya, monarquia bananera

Regaleu clínexs als que ploren

Léalo en español 18 d’octubre de 2013. “Cal regalar-li un mocador” perquè “tot el dia està plorant”. Aquesta va ser la reacció del portaveu del PSC, Maurici Lucena, a l’anunci de l’aleshores conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, que el MHP Artur Mas no assistiria a un acte organitzat per la patronal catalana Foment del Treball i així preservar la dignitat protocol·lària del president. La patronal catalana, tradicionalment submisa al poder espanyol, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, volien humiliar el president elegit per la ciutadania. I els socialistes llavors van fer d’escolanets del PP, que … Continua la lectura de Regaleu clínexs als que ploren

La Brigada Articulista

La Brigada d’Articulistes Unionistes insisteix a explicar que s’hauria pogut evitar l’aplicació del 155 si el president Carles Puigdemont hagués convocat eleccions la nit del 26 d’octubre, després de les tenses hores que van precedir la proclamació de la República el migdia de l’endemà. I si afirmo sense embuts que aquest relat és fals és perquè no em cal cap informant basc per saber què va passar a Palau aquella nit. Els ho explicaré ras i curt. Rajoy va aixecar la camisa als intermediaris bascos fent-se el gallec. Ni aquella nit, ni l’endemà, no hi va haver cap garantia seriosa … Continua la lectura de La Brigada Articulista

La Catalunya Rebel

Léalo en español Alfons XIII, el besavi de l’actual monarca espanyol, va ser destronat l’any 1931 exactament per cometre el mateix error que no fa gaire va imitar Felip VI. Per entendre aquest paral·lelisme tan flagrant com alliçonador em serviré d’un llibre publicat recentment per David Martínez Fiol i Joan Esculies, dos investigadors del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) que va posar en marxa el professor Enric Ucelay-Da Cal a la Universitat Pompeu Fabra. Duu el títol de L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Hem de recordar, primerament, què va ser aquell any … Continua la lectura de La Catalunya Rebel

La mani de dissabte i els reis

Léalo en español   És previst que dissabte se celebri una manifestació de repulsa per l’atemptat terrorista de la Rambla del passat 17-A. Em sembla increïble que davant la gravetat de la situació, el més important sigui debatre si el cap de l’Estat hi ha d’assistir o no. Com ja va quedar clar en la concentració de l’endemà a la plaça de Catalunya, la gent té més seny i agudesa que els polítics oportunistes. El crit popular “No tinc por” va superar la proliferació de corbates negres i els perfums cars de la primera fila. Era el crit espontani d’una … Continua la lectura de La mani de dissabte i els reis

Quan la injustícia és la llei

Dilluns passat vaig voler acompanyar el diputat Francesc Homs quan es disposava a anar a declarar voluntàriament al TSJC en relació amb el 9-N. La fiscalia, molt activa contra el procés sobiranista, diu que veu indicis de delicte en el paper de l’exconseller de la Presidència en la contractació del sistema informàtic que va servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis on es podia votar. En les últimes setmanes s’han aportat a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l’empresa informàtica preguntava al Centre … Continua la lectura de Quan la injustícia és la llei