Etiqueta: Gabriel Rufián

PolíticaDeixa un comentari

Trias ha guanyat

agusticolomines

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El mètode Rufián

agusticolomines

Léalo en español Si fa uns dies vaig assegurar que Xavier Trias no seria alcalde de Barcelona i ell es va mostrar altiu i maleducat amb mi en una entrevista a la ràdio francesa Equinox, avui els pronostico que Gabriel Rufián tampoc no serà alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Les raons són diferents, però l’efecte és el mateix. Rufián és un polític populista, a diferència de Trias, que és senzillament un personatge classista. Per això l’acció política del republicà mostra de què està fet el seu pensament. Tots vostès deuen recordar els “xous” de Rufián al Congrés espanyol, però és difícil que sàpiguen … Continua la lectura de El mètode Rufián

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Sucursalisme al Parlament

agusticolomines

Salvador Illa està emprenyat. No m’estranya. Pere Aragonès ha volgut fer de Jordi Pujol quan ni a Catalunya ni a Espanya ningú més podrà practicar com ell el joc de fet a amagar. L’únic partit que hi està bregat és el PNB, que fa quatre dècades que no es mou de lloc. El pujolisme és mort i enterrat, malgrat el retorn a l’autonomisme d’Esquerra i d’una part de Junts. L’intent del Govern de buscar la mediació del PSOE, concretament de Pedro Sánchez, perquè el PSC aprovi els pressupostos de la Generalitat ha irritat encara més el primer secretari del PSC, que … Continua la lectura de Sucursalisme al Parlament

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Els homes del Règim del 78

agusticolomines

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Quim Nadal i el retorn al passat

agusticolomines

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Contra la unanimitat

agusticolomines

Léalo en español 1. SECTES POLÍTIQUES. En un article del 1990 que cito sovint perquè em sembla extraordinari venint de qui venia, Josep Fontana clamava contra la unanimitat. Hi defensava una idea tan senzilla com certa: que ni els pobles, ni els científics socials ni els observadors, són sempre del mateix parer. La diversitat de criteris enriqueix la democràcia. La unanimitat, que de vegades es confon amb el consens, tot i que no hi té res a veure, més aviat és el fonament del totalitarisme. El model actual de partits polítics ha convertit un dels instruments imprescindibles de la democràcia en pures … Continua la lectura de Contra la unanimitat

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Adreçat als nostàlgics de Convergència

agusticolomines

Léalo en español 1. La construcció d’un relat. Arran del congrés de Junts a Argelers i de la pírrica victòria del sector “oficialista”, s’ha anat difonent el discurs, completament fals, que el conclave de Junts a la Catalunya del Nord va significar un gir, una victòria dels vells convergents. Cap dels dirigents de CDC dels d’abans, dels del 3 % per entendre’ns, no s’hauria atrevit a pronunciar les paraules rupturistes que es van sentir per boca de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Turull i Laura Borràs. Els moments polítics canvien i el personal polític, també. Dels quatre dirigents que van parlar … Continua la lectura de Adreçat als nostàlgics de Convergència

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Polítics cagaferros

agusticolomines

Léalo en español El cagaferro és l’escòria resultant de la reducció dels minerals, especialment la produïda en un forn. És ferro vell, de rebuig. També és veritat que aquesta mena de ferros de vegades serveixen per utilitzar-los en instal·lacions artístiques. En aquest cas, l’objectiu és mostrar l’obsolescència, la depreciació programada del temps o de l’espai. Hi ha polítics dels quals es triga a veure que són, per damunt de tot, la manifestació més rotunda del polític cagaferro. Una escòria inútil, encara que serveixi per decorar, que, tanmateix, s’arrossega com si mai hagués previst que podia acabar fent la fi del cagaelàstics precisament per la … Continua la lectura de Polítics cagaferros

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts: pàtria i progrés

agusticolomines

Léalo en español Comencem per l’anomalia. Dissabte que ve es reunirà a Argelers el congrés de Junts per Catalunya. És aberrant que un partit legalment constituït s’hagi de reunir fora de les fronteres on actua perquè alguns dels seus dirigents són a l’exili. Deixar passar per alt aquesta circumstància fora tant com normalitzar la repressió. Si bé no és excusable, és normal que així ho facin els partits unionistes de la coalició del 155, però no ho és gens que s’apunti a la festa un dirigent d’Esquerra, un partit que també té a l’exili la seva secretària general, Marta Rovira. Quan Rufián, un home … Continua la lectura de Junts: pàtria i progrés

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i el Govern

agusticolomines

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern