Eleccions?

Léalo en español No, no parlo de les possibles eleccions espanyoles del 10 de novembre. No crec que s’acabin convocant. Els d’UP —o més exactament els d’IU— ho evitaran perquè són més porucs que una llebre. Pablo Iglesias no resisteix la pressió, malgrat la cara de pòquer que posa sempre davant les situacions més complicades. És la força de la impotència. Deixem-ho. Com acabo de dir, no són aquestes eleccions les que m’interessen. Les que m’interessen de veritat són les altres, les catalanes. Les autonòmiques, vull dir. Anomenem les coses pel seu nom. Des del 2015 no fem una altra … Continua la lectura de Eleccions?

A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

Llegiu-lo en català Deberíamos agradecer a Cayo Lara su ataque de sinceridad sobre el Plan de Empleo Rural (PER), el actual Programa de Fomento del Empleo Agrario (PFEA), y los efectos de la independencia de Catalunya sobre él. El 23 de marzo el antiguo coordinador de IU pronunció un discurso en Palma del Río (Córdoba) con el que acusó al independentismo catalán de ser una forma de “egoísmo”, ya que “sólo quiere comer de su propio plato y no quiere compartir el plato con los demás”. Cuando los comunistas se ponen a hablar de los derechos nacionales siempre mezclan churras … Continua la lectura de A Cayo Lara lo va a enterrar Andreu Nin

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana

Els vampirs surten de nit

Una reflexió sobre la desconfiança ciutadana en els afers públics amb motiu del dia mundial de les Nacions Unides per a l’administració pública El fervor per la transparència Un apunt que va publicar el Secretari de Transparència i Govern Obert del Govern el 10 de maig passat al blog de l’EAPC començava amb una bella metàfora: “Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol”. Certament, els vampir no suporten la llum. Però és precisament per això que surten de … Continua la lectura de Els vampirs surten de nit

Els somiatruites

En el debat d’investidura del MHP Carles Puigdemont, el president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), Lluís Rabell, va estar especialment dur, una mica emprenyat i tot, com va retreure-li l’aspirant en una de les seves celebrades rèpliques d’aquell dia. Rabell va carregar contra l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP perquè, segons ell, aquest pacte no comportava contrapartides socials. També va carregar contra un independentisme unilateral que va afirmar que no té recorregut perquè, fent ús de la tòpica retòrica parlamentària, “la independència és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels independentistes”. El diputat postcomunista, … Continua la lectura de Els somiatruites

Un cuento político de Navidad

El 28 de junio de 1974 se reunieron en París representantes de Convergència Socialista de Catalunya (más tarde transformada en Partit Socialista de Catalunya-Congrés, PSC-C), del Partit Socialista del País Valencià (PSPV, que no debe ser confundido con el actual PSPV-PSOE), del Partit Socialista de les Illes (después transformado en Partit Socialista de Mallorca – Entesa Nacionalista y ahora integrado en la coalición MÉS), del Partido Socialista Galego (que tampoco se debe confundir con el PSG-PSOE), de Eusko Sozialistak, del Partido Socialista de Andalucía (que luego pasó a ser el Partido Andalucista), del Partido Autonomista Socialista de Canarias, del Partido … Continua la lectura de Un cuento político de Navidad

¡Vaya bodrio de campaña!

Se acabó lo que se daba. La campaña electoral más insólita de los últimos tiempos llega a su fin. Iba a decir gracias a Dios, porque también ha sido una de las campañas más aburridas en lo que llevamos de democracia. Ya saben ustedes que servidor no cree que esté cambiando nada respecto al modelo iniciado en los años de la Transición. Se lo conté en mi columna anterior y a ella les remito. Por lo tanto, está claro que no estamos ante ninguna segunda transición como pretenden los partidos emergentes. Lo que sí hay es una crisis de los partidos clásicos, atenazados … Continua la lectura de ¡Vaya bodrio de campaña!

La trampa del cara a cara

Llevamos algo más de treinta años de democracia y los medios de comunicación aún no se han enterado de que España no es cosa de dos. De socialistas y populares. Durante la transición se mantuvo el pluralismo por miedo, porque se creyó que dándole cuota de protagonismo a los comunistas y a los nacionalistas se cauterizaba el peligro “rojo separatista”, la bicha de los franquistas durante años. España no fue cosa de dos ni durante la Guerra Civil. En ninguna de las diez legislaturas desde que en 1977 se inaugurase la constituyente, las Cortes han sido cosa de dos. En la constituyente … Continua la lectura de La trampa del cara a cara

Està clar que el catalans no som espanyols

Llegeixo a la premsa que el jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, el titular del qual és la jutgessa Eugenia Canal, s’ha inhibit en el cas de la sonora xiulada a l’himne espanyol i al rei espanyol Felip VI durant la final de la Copa del Rei, que va tenir lloc el passat 30 de maig al Camp Nou, i que va enfrontar el Barça amb l’Athletic Club, els dos clubs, segons molts afeccionats espanyols, que representen l’anti-Espanya. La jutgessa Canal ha remès a l’Audiència Nacional aquest procés amb l’argument que hi podria haver hagut un delicte d’injúries al rei. Bravo! Aquell … Continua la lectura de Està clar que el catalans no som espanyols