L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

Des de l’escó 33 Hi ha una data que convé no oblidar. L’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut que els catalans havíem votat, el moviment independentista no va néixer del ressentiment identitari —va néixer d’una pregunta econòmica molt concreta: ¿per quin motiu Catalunya, una de les economies més productives d’Europa, no és capaç de finançar els seus hospitals? Aquella pregunta continua sense resposta. I l’Informe Fènix, presentat públicament la setmana passada, demostra que la situació des d’aleshores no ha millorat —ha empitjorat. Convé, per tant, recuperar el fil. No per nostàlgia, sinó perquè la diagnosi d’origen era … Continua la lectura de L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

En nom de qui parlem?

Des de l’escó 33 El sociòleg estatunidenc Erik Olin Wright, membre destacat del marxisme analític, afirmava que “sense una anàlisi clara de les classes socials, acabem tenint un discurs buit, vulnerable tant al populisme de dretes com a la impotència de l’esquerra”. No li faltava raó. En aquest sentit, a Catalunya convindria recuperar el fil d’una tradició política que sovint queda amagada darrere les crides genèriques al “pragmatisme” o a la “centralitat”: el catalanisme popular, tal com el va teoritzar i reivindicar el mestre Josep Termes. Aquests dos professors són morts i el seu pensament, importantíssim per observar la realitat, s’esllangueix … Continua la lectura de En nom de qui parlem?