El volcà adormit

Léalo en español Tots vostès deuen haver sentit alguna vegada la frase que el filòleg Jordi Carbonell va deixar anar l’Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va cridar ben fort mentre les banderes onejaven i els congregats esclataven amb crits d’entusiasme i aplaudiments. Qui el 1980 va ser candidat de Nacionalistes d’Esquerra i molts anys després esdevindria president d’ERC, llavors era un activista independent que es malfiava dels polítics que, si bé encara no eren professionals, ja en mostraven les maneres. El debat entre reforma i ruptura era ben viu … Continua la lectura de El volcà adormit

El càstig final o la resurrecció

Léalo en español 1. ACABAR AMB L’INDEPENDENTISME. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, advertia Confuci. L’enrenou provocat per la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena ens fa perdre la perspectiva. Ho enterboleix tot. Sobretot perquè, com és obvi en l’argumentació política que hi ha inclòs, el jutge s’ha alineat amb les tesis conservadores del PP contra el govern de Pedro Sánchez. A l’independentisme li hauria de preocupar ben poc que Llarena sigui un reaccionari, perquè això ja ho sabíem d’ell i de la majoria dels jutges d’alt rang a Espanya. Fins i tot els jutges anomenats progressistes … Continua la lectura de El càstig final o la resurrecció

La ressaca de l’11-S

Léalo en español 1. Un Onze de Setembre més. No seré jo qui criticaré el president Pere Aragonès per no haver assistit a la manifestació de la Diada. L’any passat no vaig criticar-li que hi anés. L’opció de l’actual president és coherent amb l’estratègia del seu partit, com en altres èpoques els presidents Puigdemont i Torra van decidir anar-hi per coherència amb el que estaven propugnant. El que és criticable, i fins a un cert punt intolerable, és la campanya d’ERC contra l’ANC. La guerra bruta dels republicans és una demostració més de la seva impotència. Ostenten la presidència de l’autonomia, però saben … Continua la lectura de La ressaca de l’11-S

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Quo vadis Puigdemont

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont

Guanya Puigdemont, adeu CDC

Léalo en español La participació. Aquest és l’èxit de la jornada electoral d’aquest diumenge. Els ciutadans de Catalunya han tornat a demostrar que volen votar i votar. La democràcia a Catalunya, per contra del que diu la dreta mediàtica, és sòlida i encara ho seria més si l’Estat no es resistís a dirimir el conflicte sobiranista mitjançant les urnes. Els referèndums no els carrega el diable, són la solució a molts conflictes del món. Només els fonamentalistes es neguen a fer ús de les urnes. La demofòbia és cosa dels nous totalitarismes. En aquestes eleccions, el vot independentista frega el 50% … Continua la lectura de Guanya Puigdemont, adeu CDC

La independència serà inevitable

Léalo en español Catalunya continua “rica i plena”. L’any 2018 va créixer un 2,3% i té el PIB més elevat de tot l’Estat, que representa, encara, el 19,14% del conjunt espanyol. I això ha estat així malgrat el conflicte sobiranista, que per alguns comentaristes és el preludi de l’apocalipsi, i les maniobres reials —i ben reals— per enfonsar l’economia catalana. És inaudit que durant els mesos que ha durat el primer govern de Pedro Sánchez, que va acabar amb l’aprovació exprés d’un conjunt de decrets socials, els socialistes no es plantegessin derogar el reial decret-llei aprovat pel PP el 6 d’octubre de 2017 per afavorir … Continua la lectura de La independència serà inevitable

L’ANC i l’acció directa

Léalo en español Abans del 9-N, Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’ANC, es va equivocar en exigir d’una manera exagerada i desconfiada que el president Mas “posés” les urnes. Crec que la mateixa Forcadell avui dia es penedeix d’aquelles pressions, que invitaven a la pressa i posaven en dubte la voluntat real del Govern de convocar la consulta del 9-N, que finalment va tenir lloc. La repressió de l’Estat ha demostrat fins a quin punt el Govern estava “implicat” en l’organització d’aquella consulta. Elisenda Paluzie torna ara a fer de Forcadell sense pensar que potser comet el mateix error que … Continua la lectura de L’ANC i l’acció directa

Quin és el futur de la Crida?

Léalo en español Ja ha nascut la criatura. Dissabte va celebrar-se el congrés constituent de la Crida Nacional per la República, més coneguda com la Crida, després d’uns llargs mesos de gestació. Al Fòrum de Barcelona es van aplegar unes 2.700 persones que van aprovar dues ponències, una política i una altra d’organització, i una direcció integrada per 21 persones. Un Congrés que es va plantejar més com un espectacle que com el que haurien de ser les assemblees dels grups polítics: una àgora de debat. Però la temptació dels polítics d’avui dia és substituir el programa polític pel relat, … Continua la lectura de Quin és el futur de la Crida?