Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels cervells de Junts. Protagonista en la formació d’aquest espai des del seu inici, aquest historiador, que serà el novè de la llista de Junts per Barcelona al Parlament —i, per tant, serà elegit diputat— valora l’estat de salut de la candidatura que encapçalarà novament l’expresident Carles Puigdemont i de la política catalana en general de cara a les eleccions del 12 de maig.

Per Manuel Lillo

—En primer lloc, esperava la convocatòria anticipada d’eleccions?

—No és que ho esperés, però des del meu punt de vista s’ha trigat massa a convocar eleccions. Aquest Govern estava en minoria i estava en fals.

—Les primeres enquestes que s’han publicat després de la convocatòria pronostiquen que Junts tornarà a quedar per davant d’Esquerra Republicana, contràriament al que venia apuntant el CEO els darrers mesos.

—Si realment el president Puigdemont aconsegueix el que s’ha plantejat, pot passar exactament el 21 de desembre del 2017, quan les enquestes també apuntaven una victòria d’ERC.

—L’efecte Puigdemont torna a ser la carta de Junts. Pensa que funcionarà? O creu que no tant, tenint en compte que ja hi ha hagut precedents?

—Aquestes eleccions no són exactament iguals que les dues anteriors, quan el president Puigdemont es va presentar com a cap de llista. Especialment, si es comparen amb les del 2021, perquè aleshores estava en una situació de desavantatge molt gran. Ara, en aquest moment, el protagonisme polític que té pels efectes que tenen sobre la vida política els pactes sobre l’amnistia, crec que ho fan incomparable. El Puigdemont d’ara no és el del 2021.

—I pot ser el del 2017, en el sentit de vincular el seu retorn a la seua investidura?

—Bé, això només té sentit si és així. Hi ha una diferència: el retorn ara no depèn de ningú, sinó d’ell. Amb l’amnistia crec que tot és diferent. No és una repetició de missatge, sinó que en aquests moments no hi ha més solució que aquesta.

—Pensa que això pot generar cert desgast? L’escenari és diferent, però en les hemeroteques ha quedat el missatge de la tornada en cas de ser investit.

—Si ens ho mirem des d’aquesta perspectiva “pim-pam-pum” entre polítics, d’acord. Però la gent el que vol és que torni. Els votants independentistes volen que torni. Hi ha algun independentista que no ho vulgui? La majoria vol que torni, més enllà que a alguns partits els molesti. Això no pot generar desgast.

—Com imagina la situació política després de les eleccions, tenint en compte que no serà fàcil fer govern?

-Si Junts no queda com a primer partit o molt prop del primer partit i els altres sumen, hi haurà tripartit. Això ho tinc clar. Si la cosa queda molt empatada, tot dependrà de si Junts és el primer o el segon partit. Si és el tercer, evidentment anirem a un escenari en què tot passarà pel PSC.

—Pensa que, després de les anteriors legislatures, especialment l’última, seria factible reeditar la majoria independentista si donen els números?

—Potser no tindran més remei. Això a vegades passa, que si no hi ha altra alternativa es fa un pacte. És el que ha vingut passant fins ara. És una evidència que cap dels tres partits independentistes no s’estimen entre ells.

—Dona per impossible una hipotètica entesa entre PSC i Junts si donen els números?

—Jo això ho veig molt difícil. Em sembla molt complicat en aquests moments. Entre altres coses perquè afegiria una debilitat, i és que com més capacitat tingui Junts de pressionar el Govern espanyol més favorable li serà la situació. Si es vincula al PSC a Catalunya, la posició de Junts a Madrid no es reforça, sinó que es debilita.

—S’ha parlat molt de l’empresària Anna Navarro, que serà la segona de la llista de Junts. És un encert, aquesta tria?

—Tenint en compte que vaig intentar fitxar aquesta senyora per al think tank del Consell per la República, és evident que no tinc cap mena de dubte del seu prestigi. A més, jo sempre he defensat que mentre no tinguem la independència, si es pot formar govern, aquest ha de ser competent. I Navarro té un grau evident de solvència. No sé si es recorda, perquè la gent acostuma a tenir una memòria molt curta, però a Navarro la vam intentar introduir com a membre del consell de la Fira de Barcelona, tot i que va ser vetada per PSC i ERC. Aquesta senyora ja fa temps que està disposada a treballar pel país, i que s’hi hagi compromès em sembla extraordinari.

—D’altra banda, veu la CUP en condicions de continuar garantint la majoria independentista?

—La CUP té un problema, i veurem què passarà. Fa dies que està al psiquiatre, i no ho dic de manera despectiva, perquè ho confessen ells mateixos. Fa temps que la CUP és molt imprevisible. Però tampoc no tenen alternativa: se sumaran a un quadripartit? No crec, no?

—I pel que fa al quart espai independentista, dona més possibilitats a la candidatura de Sílvia Orriols o a la de Clara Ponsatí i Jordi Graupera?

—Crec que té més possibilitats Orriols. Graupera i Ponsatí només tenen una manera d’actuar, i és amb relació a Junts i al president Puigdemont. L’única manera que tenen de definir-se és ser el partit antipuigdemont. I Sívlia Orriols no, perquè té un programa molt clar. Molt simple, però molt clar. I el compra molta gent.

—Però creu que entrarà al Parlament?

—Si hi ha polarització, segurament no. Però està bastant a prop. No en puc ser taxatiu perquè no ho sé; això no obstant, crec que si hi ha polarització serà difícil que Orriols o qualsevol altre partit petit hi pugui entrar.

—Per acabar, pel que fa a l’estat de salut del procés, pensa que després d’aquestes eleccions, més enllà del resultat, es consolidarà una etapa en la qual l’objectiu de la independència passarà a un segon pla i deixarà de plantejar-se a curt o mitjà termini?

—El procés que va culminar el 2017 va durar 10 anys. Molta gent no ho recorda, però en aquell moment no hi havia ni la meitat de les dificultats que n’hi ha ara. El problema no és si la independència es planteja a curt o a llarg termini, sinó si forma part de l’agenda política. El gran problema que tenim és que per dos dels tres partits independentistes la independència ha deixat de ser l’objectiu prioritari. Tant ERC com la CUP ja no la tenen com a prioritat, i això és un problema. Per a Junts la independència sí que és una prioritat. El que passa és que ha deixat de dir que serà d’avui per demà. I em sembla fantàstic, perquè dir una altra cosa seria mentir. Ara, si la independència no forma part de l’agenda política, si no forma part del conflicte diari amb l’Estat, si només s’intenta donar estabilitat a determinats partits de l’Estat pensant que Espanya canviarà, tal com pensaven i actuaven Francesc Cambó i Jordi Pujol, per entendre’ns, és evident que tornarem a l’any 1980. I crec Junts no té aquest plantejament.

Publicat a El Temps, 08/04/2024