La nova anormalitat

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

El ‘Majestic’ d’ERC

Léalo en español Pere Aragonès tenia catorze anys el 1996. No era encara ni tan sols militant de les JERC i no crec que estigués especialment polititzat, a pesar que el seu avi hagués estat un dels fundadors del PP a Catalunya. Alguns dels seus cosins eren convergents. Però això passa a les millors famílies, sobretot a la Catalunya periurbana. Els catorze anys dels que han nascut a la dècada dels vuitanta no tenen res a veure amb els dels que vam néixer a mitjan anys cinquanta. Estan fets d’una altra pasta. Ni millor ni pitjor. Aragonès no és un … Continua la lectura de El ‘Majestic’ d’ERC

No és això, Joan, no és això

Léalo en español Des que s’ha jubilat, Joan Tardà està més actiu que mai. En comptes de jugar a la petanca o a la botifarra, es dedica a escriure piulades i articles amb els quals dispara contra tot déu. Sort que diuen que el “junquerisme” és amor! Un amor ben singular, perquè estrafà la veu i el capteniment quan s’adreça als altres independentistes. El “junquerisme” no és res, almenys de moment, perquè el que té de semblant amb el “pujolisme” és el victimisme, les males pràctiques, les persecucions, les exclusions, els xecs de sota mà, el doble llenguatge i ara, … Continua la lectura de No és això, Joan, no és això

Sortir del bucle

Léalo en español Qui si pogués no voldria acabar amb la situació d’inestabilitat que fa una dècada que dura a Catalunya? Viure permanentment en conflicte és molt cansat. Esgota les energies de tothom. Però el conflicte és una característica de les societats contemporànies i s’expressa de diverses maneres. Hi ha conflictes de classe, de gènere i, és clar, nacionals, com és ara el nostre cas. És que no tenia raó Jean Jacques Rousseau quan el 1755 advertia que la propietat privada era la font del conflicte social? Des de llavors, si més no, que persisteix el conflicte de classes, encara … Continua la lectura de Sortir del bucle

Trapero, a judici

Léalo en español Torna la rebel·lió i la sedició. Avui comença a la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; a l’intendent del cos, Teresa Laplana; a l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler, i a l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig. Arrenca, doncs, un altre judici polític que s’emmarca en la “causa general” contra el procés que l’Estat ha delegat en les togues fraudulentes i polititzades en una magistratura que és hereva del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista, que al seu torn ja era una reconversió del Tribunal … Continua la lectura de Trapero, a judici

La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

Investir el carceller

Léalo en español Aviat hi haurà govern a Espanya. Ha guanyat la repressió. Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa investiran president Pedro Sánchez, el mateix individu, ara transvestit de xai, que el 2017 es va aliar amb el PP per desbaratar el procés d’autodeterminació i empresonar els dirigents independentistes. Costa d’entendre, però és així. Els presos ni tan sols es beneficiaran del tercer grau, que la consellera de Justícia (d’ERC) es nega a donar-los, i que vindrien a ser les famoses 155 monedes de plata de l’inefable Rufián, un dels pitjors dirigents que ha tingut mai ERC. Que un partit independentista estigui … Continua la lectura de Investir el carceller

El 2020 no serà feliç

Léalo en español S’acaba el 2019. Un any de commemoracions i d’antagonismes aguts. De malestar global. La història de la humanitat és, per damunt de tot, la història del conflicte, de la pugna social. Entre el 1919 i el 1939, Europa va quedar atrapada en un parèntesi de vint anys en què els extrems van apoderar-se dels governs i dels carrers. L’era dels extrems, en una feliç descripció d’aquell moment feta per l’historiador Eric J. Hobsbawm —ell mateix adherit a una d’aquestes ideologies extremes, el comunisme—, a Espanya va acabar, justament, el 1939 amb la victòria dels partidaris del cop d’estat … Continua la lectura de El 2020 no serà feliç

Oh! Europa

Léalo en español L’estat a Espanya és una finca de nacionalistes. Els estats europeus anteriors al 1945 estaven dominats, també, per nacionalistes. Els estats nació sorgits de la caiguda dels imperis es van forjar mitjançant la difusió d’un nacionalisme agressiu la culminació del qual van ser les cambres de gas alemanyes. Europa té una història negra, negríssima, que connecta amb el mite grec sobre el rapte i la violació de la deessa que dona nom al continent. Hi ha hagut guerres i enfrontaments de tota mena. L’Holocaust i la devastació provocada per la Segona Guerra Mundial van propiciar que els … Continua la lectura de Oh! Europa