Etiqueta: Felipe González

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La guerra bruta de la màfia unionista

agusticolomines

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Adreçat als nostàlgics de Convergència

agusticolomines

Léalo en español 1. La construcció d’un relat. Arran del congrés de Junts a Argelers i de la pírrica victòria del sector “oficialista”, s’ha anat difonent el discurs, completament fals, que el conclave de Junts a la Catalunya del Nord va significar un gir, una victòria dels vells convergents. Cap dels dirigents de CDC dels d’abans, dels del 3 % per entendre’ns, no s’hauria atrevit a pronunciar les paraules rupturistes que es van sentir per boca de Carles Puigdemont, Toni Comín, Jordi Turull i Laura Borràs. Els moments polítics canvien i el personal polític, també. Dels quatre dirigents que van parlar … Continua la lectura de Adreçat als nostàlgics de Convergència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Narinan, narinan

agusticolomines

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La política i les conviccions

agusticolomines

Léalo en español 1. Catalunya no és el problema d’Espanya. Si de cas és al revés. Espanya és el problema de Catalunya. La setmana passada, Miquel Roca i Junyent va deixar-ho anar subtilment, suposo que per fer-se perdonar pels nostàlgics de CiU, en un auditori que tenia un aspecte de Cafarnaüm de camàlics del règim del 78. Davant el públic reunit al Círculo Ecuestre, el majestuós temple de la gent amb diners que fa anys que ha deixat de ser burgesa, perquè la burgesia de veritat és una altra cosa, va recordar les paraules de Francesc Cambó de 1907: “passaran els … Continua la lectura de La política i les conviccions

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La política del terror

agusticolomines

Léalo en español 1. La repressió contra l’independentisme matarà la democràcia espanyola. No hi ha una esquerra espanyola posseïdora de la bondat i una dreta, també espanyola, o espanyolíssima, que sostingui en exclusiva la maldat. El discurs de l’esquerra sempre resulta més amable fins que les coses es posen fumudes. Llavors l’amabilitat s’acaba. Els jutges de la dreta són descaradament més injustos que els d’esquerra perquè dicten sentències mogudes per un pensament reaccionari. Però l’esquerra n’ha fet de molt grosses. ¿Qui no recorda, encara que hagin passat molts anys, l’anomenada “operació Garzón” contra persones relacionades amb el moviment independentista, per … Continua la lectura de La política del terror

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Polític escarmentat, governant perdut

agusticolomines

Léalo en español 1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels … Continua la lectura de Polític escarmentat, governant perdut

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La nació és la revolució

agusticolomines

Léalo en español Ho fan malament, però no són culpables de tot. Aquest podria ser el titular per resumir l’actuació, sempre discordant, de republicans, independentistes i anticapitalistes. Que la manera de fer i de presentar-se de les tres forces sobiranistes generi desconcert, no significa que se’ls hagi de donar la culpa de la incertesa actual. La causa del desgavell està molt repartida entre els tres partits, però cal reconèixer que és resultat de la impossibilitat de guanyar l’embat del 2017 i de la resistència de l’espanyolisme. L’independentisme va guanyar el referèndum, en un context anòmal, però és evident que no va … Continua la lectura de La nació és la revolució

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Habilidad y tesón en la Moncloa

agusticolomines

Llegiu-lo en català 1. Pedro Sánchez es un superviviente. Lleva años superando la agonía, primero en el PSOE y después en las Cortes. Su liderazgo está lleno de sobresaltos y se forjó a la contra de los designios del oficialismo socialista, al que incomodaba, como ya ocurrió con José Luis Rodríguez Zapatero. El pasado sábado murió definitivamente el felipismo ante un sanchismo incipiente, fraguado con habilidad y tesón de quienes hoy son un lastre para el joven líder. El puigdemontismo ha vivido algo parecido en los últimos tiempos. Todas, o casi todas las ministras entrantes (aquí lo del cambio de género está justificado, pues la mayoría son mujeres), empezaron su carrera … Continua la lectura de Habilidad y tesón en la Moncloa

Política, Política internacionalDeixa un comentari

Els confits de Javier Solana

agusticolomines

Léalo en español 1. Han hagut de transcórrer 106 anys, però finalment els EUA han reconegut l’existència del que es considera el primer genocidi del segle XX. L’armeni. L’any 2000, la Cambra de Representants va estar a punt de reconèixer-lo, però minuts abans de fer pública la declaració que ha havia de fer, la iniciativa es va avortar per l’advertiment del president Bill Clinton que una declaració d’aquella mena danyaria la seguretat nacional i les relacions amb un soci tan important geoestratègicament com Turquia. Al cap de vint-i-un anys les coses han canviat. Amb motiu de la commemoració del Dia del Record d’Armènia, que … Continua la lectura de Els confits de Javier Solana

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El govern dels jutges

agusticolomines

Léalo en español L’any 2018, abans que conegués l’ordre de processament dels líders independentistes, Felipe González, que és un espanyolista llest i jacobí més que no pas un dirigent socialista, va expressar el desig que cap jutge del Tribunal Suprem els fiqués a la presó. No és que li hagués entrat una pruïja sobtada per defensar els drets civils i humans de Carles Puigdemont i companyia, la seva preocupació era tota una altra: “Ens emparem en les togues —va dir— perquè com a polítics som uns inútils. Una vegada que aquest procés [de judicialització de la política] arriba a un determinat punt de saturació, … Continua la lectura de El govern dels jutges