Sense trampes al solitari

Léalo en español Estic molt content per l’absolució del major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els màxims càrrecs d’Interior per sota del conseller, Pere Soler i Cèsar Puig. Tots els demòcrates han d’estar contents per aquesta absolució davant l’Audiència Nacional, un tribunal especial que no té comparació amb cap altre a Europa i que és hereu directe —cal recordar-ho sempre— del Tribunal d’Ordre Públic franquista. La dictadura cueja als jutjats i entre les forces d’ordre públic. Sigui com sigui, m’alegra aquesta absolució, com també em vaig alegrar que l’activista Tamara Carrasco fos absolta per l’Audiència de Barcelona de l’acusació … Continua la lectura de Sense trampes al solitari

Hermenèutica independentista

Léalo en español 1. Aquesta vinyeta de @ManelFontdevila va ser publicada al @DiariAra ahir. El dia anterior, @quimbertomeu havia publicat una peça, complement de la crònica de l’acte de Perpinyà dels 3 expresidents que apuntava en la mateixa direcció: «Perpinyà, bressol del PDE», el partit dels expresidents, almenys 2 de l’entorn de @JuntsXCat. 2. L’hermenèutica és la ciència clàssica d’interpretació dels textos, antigament sagrats. Cal ser molt generós per no interpretar la vinyeta i l’article com un menyspreu a l’acte de Perpinyà. El mitjà que els publica és avui un dels ariets periodístics de la nova sociovergència republicana contra @JuntsXCat. 3. … Continua la lectura de Hermenèutica independentista

I per què no Laura Borràs

Léalo en español Junts ens ha imposat una excepcionalitat terriblement suïcida. L’interinatge de quatre mesos que es va obrir amb la inhabilitació del MHP Torra, acceptada a correcuita, és la pitjor solució que s’hauria pogut prendre. És clar, i com que ja ho he escrit tantes vegades estic segur que em diran que em repeteixo, des de la presó i l’exili és difícil de copsar el bategar de la societat. Junts s’ha instal·lat en un temps d’espera que és descaradament partidista. No és bo per a la causa independentista que les indecisions internes d’un partit acabin condicionant tot un país. … Continua la lectura de I per què no Laura Borràs

Torna el color turquesa

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

Destorbeu-los!

Léalo en español “Un espectre, l’espectre de l’independentisme, ronda per Espanya. Contra aquest espectre s’han conjurat en una guerra santa totes les potències de la vella Espanya: el Rei i els partits del sistema, González i Aznar, l’extrema dreta i els tribunals. D’aquest fet es desprenen dues conseqüències: La primera és que l’independentisme ja és reconegut com una potència per tots els poders de l’estat i per això s’esmercen a destruir-lo. La segona és que ja és hora que els independentistes exposin públicament les seves opinions davant de tot el món, les seves tendències, les seves aspiracions, i oposin un … Continua la lectura de Destorbeu-los!

El ‘meu’ principi de realitat

Léalo en español Sigmund Freud va formular el principi de realitat per oposar-lo al principi de plaer que havia enunciat el físic, matemàtic i psicòleg Gustav Fechner el 1848. Els entesos afirmen que ambdós conceptes s’atenen al principi de satisfacció. O sigui, a la capacitat que té la ment humana de jutjar la realitat del món exterior —i d’actuar-hi en conseqüència— allunyant-se del dolor, del que l’ha provocat, per mirar de trobar una solució. Així doncs, segons la psicologia freudiana, no hi podem fer més. Tothom té el seu principi de satisfacció, la diferència és que els “realistes” s’acontenten amb una formulació a llarg termini i … Continua la lectura de El ‘meu’ principi de realitat

Badalona com a metàfora

Láelo en español Per què Miquel Iceta és més catalanista que no ho pugui ser Xavier García Albiol? Per què Eva Granados és menys unionista i espanyolista que no pugui ser-ho Inés Arrimadas? Si jo fes aquestes preguntes en veu alta, per exemple, en una tertúlia on hi hagués majoria del que abans es coneixia com a tercera via, l’escàndol seria majúscul. M’acusarien d’insensat, de provocador, de voler trencar la sacrosanta —i idealitzada— llegenda que som un sol poble. A Catalunya no tothom disposa dels drets fonamentals per sentir-se lliure. És una evidència que a la presó o a l’exili en aquests … Continua la lectura de Badalona com a metàfora

Puigdemont té la paraula

Léalo en español La dreta a Catalunya no té futur. La dreta unionista es va inflar amb els vots de l’esquerra unionista. Amb gent com Celestino Corbacho. Ciutadans era això. La dreta independentista, un cop passada la febrada sobiranista, ja es veu que se sent més còmode en l’autonomisme catalanista. Aquest és un fenomen curiós. No és que m’inquieti gaire, per bé que les societats “normals” es construeixen des de la diversitat ideològica. La unanimitat nacional no existeix i quan s’ha volgut imposar, històricament s’ha traduït en el totalitarisme, negre o roig. Està clar, doncs, que la dreta no sap … Continua la lectura de Puigdemont té la paraula

Rajoy, Puigdemont i el 155

Léalo en español Quina colla de babaus! El Confidencial va publicar la setmana passada un avançament de les memòries de Mariano Rajoy, Una España mejor. Retirat de la vida política, l’home inexpressiu, el peix bullit més perjudicial que hagi dirigit mai el PP en molts anys, responsable de dues crisis polítiques de dimensions colossals, la del chapapote del 2002 i la de Catalunya del 2017, es deixa anar i escriu que “antes de llegar a aplicar aquel precepto constitucional [el 155] nos habíamos cargado de razones y estas no desparecerían por el hecho de que Puigdemont convocara elecciones; la independencia seguía declarada” [el subratllat és meu]. Sense … Continua la lectura de Rajoy, Puigdemont i el 155

El gran engany

Léalo en español Suposo que tothom entén que no hem arribat fins aquí per perfeccionar l’autogovern. Una promesa inconcreta d’un dirigent del PSOE, que, si fos sincera, podia haver-la fet abans, quan els vots d’ERC no eren necessaris. Ho ha fet ara per pura necessitat. Aquest detall, que no és menor, és el que resta credibilitat al debat sobre la investidura. Que ràpid que hem oblidat la clàusula 9a de l’acord previ entre PSOE i UP. Qui no s’adoni de l’engany, lleparà. Però a ERC hi ha ganes d’aliar-se amb el PSOE i UP. El Sis d’Octubre de 1934 va passar … Continua la lectura de El gran engany