Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 1. Aquesta és una moció-trampa i desprèn una flaire d’electoralisme evident. El nostre grup ja no va entendre la interpel·lació que anunciava aquesta moció en el context actual, quan s’està negociant a Madrid la delegació de les competències en immigració. L’acollida ja és una competència catalana, però queda clar que quan es faci efectiva la delegació, aquest parlament s’haurà d’arremangar i desplegar una llei general de ciutadania que contempli tot el que té a veure amb el repte demogràfic que ens planteja (permisos, acollida, contractes, etc.). No serà una sobirania plena, però almenys permetrà a la … Continua la lectura de Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedar sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta

Rufián, l’home del sistema

Des de l’escó 33 Vaig llegir un resum fet per l’ACN de l’entrevista que SER Catalunya va fer a Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, i em vaig quedar astorat. El titular recordava la famosa piulada sobre Carles Puigdemont i les 155 monedes de plata en el moment de decidir entre convocar eleccions o bé tirar pel dret. Aleshores, Rufián era més independentista que ningú i defensava la DUI. Era pur com l’aigua cristal·lina. Però, amb el temps, l’eufòria es va esvair, i l’evolució de Rufián s’ha anat assemblant a la de Marta Rovira, molt ben descrita en … Continua la lectura de Rufián, l’home del sistema

Que Sílvia Orriols no ens faci plorar com Albert Rivera

Des de l’escó 33 Quatre hores votant. No hauria dit mai que es pogués estar tanta estona prement botons. No m’estranya que de vegades hi hagi un o dos diputats que s’erren. En el moment de la votació és difícil saber què s’està votant, perquè el president del Parlament anuncia la votació simplement amb nombres i no per l’enunciat de les propostes de resolució. Algú que s’ho estigui mirant des de fora segurament no entendrà res i creurà que els diputats són un ramat que prem el vot d’acord amb el que indica el portaveu del cada grup. Tens deu … Continua la lectura de Que Sílvia Orriols no ens faci plorar com Albert Rivera

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Resposta a David Miró

Des de l’escó 33 Avui, diada de la marededeu d’agost, @David Miró ens ofereix un article al @DiariAra amb la intenció de comentar la meva piulada sobre l’editorial que va publicar el seu diari, segurament escrit per ell mateix, fa uns dies. Li agreixo i li aclareixo algunes coses que crec que no ha entès. Primer, però, faig un aclariment. Miró diu que en el congrés d’@Esquerra_ERC del mes de novembre només es debatrà sobre el lideratge. A la llum que els republicans es van dividir gairebé per la meitat quan van decidir si calia investir president @salvadorilla i que … Continua la lectura de Resposta a David Miró

El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Des de l’escó 33 El president Carles Puigdemont va retornar a Catalunya el dijous 8, tal com va dir que faria si es convocava un debat d’investidura, fos el seu o el d’un altre candidat. A les 9 del matí d’un dia d’estiu de molta calor, Puigdemont va aparèixer al carrer de Trafalgar, des del passatge de Sant Benet. Va ser un moment espectacular que em va fer recordar un altre moment igualment sublim: l’Onze de setembre de 1971. Els ho explico abans de passar a comentar els fets relacionats amb el retorn presidencial i la investidura. L’Onze de setembre … Continua la lectura de El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

A cadascú el que és seu

Puigdemont continua al peu del canó i els adversaris volen que marxi. Les tertúlies, generalment orfes de veus pròximes a Junts, retrunyen amb la intenció d’equiparar la crisi d’Esquerra, derivada del mal resultat electoral, amb el que està passant en el si del partit de Carles de Puigdemont. Si bé és cert que el resultat de les eleccions ha mostrat una reducció de la majoria parlamentària de l’independentisme, sobretot per la caiguda d’Esquerra i de la CUP, que del 21,0% i el 6,8% han passat a tenir un 13,6% i un 4,1%, respectivament, Junts ha pujat en percentatge i en … Continua la lectura de A cadascú el que és seu

Una nit electoral agredolça

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça