El gran engany

Léalo en español Suposo que tothom entén que no hem arribat fins aquí per perfeccionar l’autogovern. Una promesa inconcreta d’un dirigent del PSOE, que, si fos sincera, podia haver-la fet abans, quan els vots d’ERC no eren necessaris. Ho ha fet ara per pura necessitat. Aquest detall, que no és menor, és el que resta credibilitat al debat sobre la investidura. Que ràpid que hem oblidat la clàusula 9a de l’acord previ entre PSOE i UP. Qui no s’adoni de l’engany, lleparà. Però a ERC hi ha ganes d’aliar-se amb el PSOE i UP. El Sis d’Octubre de 1934 va passar … Continua la lectura de El gran engany

No és tan evident, estimat Tardà

Léalo en español Joan Tardà té un concepte antic del que és una democràcia. Ho afirmo perquè llegeixo que Tardà ha declarat amb rotunditat que “és evident que Espanya és un estat democràtic”. Ell no ha dit Espanya, un terme que a mi no em molesta gens, sinó que ha utilitzat l’eufemisme “estat espanyol”. Com que ho ha defensat en la IV Convenció Federalista convocada per unes quantes fundacions socialistes, potser ha estat una concessió a la galeria. O potser no i realment ho creu. Amb els d’ERC no se sap mai, perquè un dia són els més revolucionaris del … Continua la lectura de No és tan evident, estimat Tardà

Donar per acabat el dol

Léalo en español Quant de temps ha de passar perquè una persona superi el dol? De dos a cinc anys, responen els especialistes. Durant el primer any es fa, almenys, la meitat del dol. Però hi ha persones que necessiten un any més per fer net. Si transcorregut aquest temps no ha superat el dol, i la melangia nostàlgica persisteix, llavors és que aquesta persona té un problema. Apliquem-ho a la política. La jornada del referèndum va ser tan democràtica i, diguem-ne, heroica, que els esdeveniment posteriors, quan l’Estat es va decidir a reprimir l’independentisme amb tots els recursos de … Continua la lectura de Donar per acabat el dol

El despotisme sense Il·lustració

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

Paròdia pujolista

Láelo en español “Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però no. Tardà ha resumit la seva posició actual, que les xarxes socials ens fan descobrir que rep la crítica contundent d’una part de la militància d’ERC, amb aquest “guanyar o aprendre” que oposa a “guanyar o perdre” que atribueix, sense esmentar-lo, al president Carles Puigdemont. Què hem d’aprendre? Llegit tot l’article, em fa l’efecte que la lliçó consisteix a resignar-nos. Tardà, el bonhomiós, recorre a la retòrica, … Continua la lectura de Paròdia pujolista

155 prèmium

Léalo en español “Ens prenem la Constitució molt seriosament”. Així és com la cambra baixa índia va justificar el cop d’estat “constitucional” perpetrat al Caixmir aquesta setmana. Les autoritats de Nova Delhi van decidir suprimir d’una revolada el fins ara estat de Jammu i Caixmir per emmordassar i reprimir una regió —que també inclou el territori muntanyós de Ladakh, l’anomenat “Petit Tibet”— que des que fou instituït, el 26 d’octubre de 1947, ha estat hostil al nacionalisme extremista hindú de l’Índia. En aquesta part del Caixmir, perquè en realitat la nació caixmiriana inclou també els territoris avui sota el control … Continua la lectura de 155 prèmium

La intolerància il·liberal

Léalo en español L’any 1997, Fareed Zakaria va escriure a Foreign Affairs un article premonitori. A “The Rise of Illiberal Democracy” (El creixement de la democràcia il·liberal), el prestigiós columnista del Washington Post afirmava que ja llavors proliferaven els règims democràticament elegits però que al mateix temps ignoraven els límits del seu poder i privaven els ciutadans de les llibertats bàsiques. Del Perú a les Filipines —apuntava— es detecta el creixement d’un fenomen inquietant que mina la democràcia. I aquest fenomen no era altre que l’augment de la intolerància. El liberalisme constitucional és la base de la democràcia contemporània. Amb l’objectiu de garantir els drets propis … Continua la lectura de La intolerància il·liberal