Etiqueta: Parlament de Catalunya

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pactes signats en paper mullat

agusticolomines

Léalo en español En la política catalana, els acords són sempre paper mullat. Del pacte entre la CUP i ERC que havia de fiscalitzar el funcionament de la taula de diàleg aquesta primavera a canvi de la investidura d’Aragonès, no se’n canta ni gall ni gallina. Els setze folis del pacte ERC-CUP, signat el 21 de març de 2021, han tingut menys valor que el famós tovalló amb quatre gargots amb el qual es va formalitzar la contractació de Leo Messi a les instal·lacions del Reial Club de Tenis Pompeia, a Montjuïc. Almenys l’argentí, que llavors tenia tretze anys, va jugar … Continua la lectura de Pactes signats en paper mullat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La xavalla pressupostària

agusticolomines

Léalo en español Llum verda als pressupostos amb una nova majoria. Com que Catalunya és un país sense poder, el Govern es comporta com una entitat administrativa, com una diputació general. Si Catalunya fos un país seriós, independent i amb un poder polític real, aquest Govern ja hauria caigut. El partit de l’oposició no l’hauria rescatat, com ha fet el PSC amb ERC. Al contrari, hauria forçat la convocatòria d’eleccions anticipades per mesurar la força de cadascú. ERC ocupa avui molts càrrecs —i això és el que fa bavejar els antics convergents—, però, com anys enrere, ocupar càrrecs no significa … Continua la lectura de La xavalla pressupostària

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Artur Mas, sense màscara

agusticolomines

A les entrevistes, les preguntes les fan els periodistes. Les respostes les carrega el diable (i l’entrevistat). Fidel Masreal va entrevistar Artur Mas fa uns dies amb l’excusa, una mica agafada amb pinces, que es complia el desè aniversari de la cimera anticorrupció del febrer del 2013. Havien acudit a aquella cita, a més d’ell com a president, la presidenta del Parlament de Catalunya (Núria de Gispert), el president del TSJC (Miguel Ángel Gimeno), el fiscal superior de Catalunya (Martín Rodríguez Sol), els síndics de Comptes (Jaume Amat) i de Greuges (Rafael Ribó) i el director de l’Oficina Antifrau (Daniel de Alfonso Laso). … Continua la lectura de Artur Mas, sense màscara

Actes, Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Josep Benet, més que una plaça

agusticolomines

Léalo en español 1. LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. No crec que aquesta hagi estat la intenció de l’Ajuntament de Barcelona, però ha estat una coincidència agradable. La ubicació de la nova plaça Josep Benet, a la confluència de l’avinguda de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, és just el lloc on el 14 d’octubre de 2019 es va iniciar l’acció contra la repressió de l’independentisme que ara tothom coneix com el moviment Meridiana Resisteix. És una metàfora, que uneix un lluitador abnegat antifranquista amb la lluita dels defensors de l’1-O. De tot això no fa tants anys, però dissabte passat, en l’acte d’inauguració de … Continua la lectura de Josep Benet, més que una plaça

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

El dipòsit buit

agusticolomines

Léalo en español 1. EXEMPLE O ANOMALIA. Josep Tarradellas era un polític majúscul. O això diuen. Tanmateix, al president no li agradava que les dones tractessin qüestions polítiques. Feia una excepció amb la seva amiga Frederica Montseny, però no més. Temia el judici de les dones, inclosa la seva, perquè considerava que podia afectar l’opinió del marit sobre altres polítics. Al marge del sorprenent poder maquiavèl·lic que Tarradellas atribuïa a les dones en l’esfera privada, sembla mentida que un polític capaç de signar, en tant que conseller primer, el decret de col·lectivitzacions i control obrer que va fixar les bases d’una socialització de l’economia a l’inici de la … Continua la lectura de El dipòsit buit

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Espanya no té remei, però Catalunya tampoc

agusticolomines

Léalo en español 1. UN ALTRE “COP DE TIMÓ”. La setmana passada va ser moguda a Madrid. La dreta, acostumada com està a trepitjar la democràcia, com saben tots els catalans de bé, va voler obstruir un debat parlamentari utilitzant el Tribunal Constitucional. L’esquerra, que quan es va vulnerar la democràcia a Catalunya no va moure un dit —al contrari, es va fer còmplice de la dreta i de l’extrema dreta—, ara s’escandalitza. El PSOE cada dia està més sol perquè els seus únics aliats, Unides Podem, en realitat no ho són. No comparteixen cap projecte reformista en comú. Els aliats … Continua la lectura de Espanya no té remei, però Catalunya tampoc

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’escó del conseller Lluís Puig

agusticolomines

Léalo en español Avui m’estomacaran a Twitter. Hi contribuirà el mateix conseller Lluís Puig, que em retraurà l’opinió defensada en aquest article —i que ja vaig insinuar en una columna anterior—, perquè tornaré a demanar-li que abandoni voluntàriament l’escó. Acceptaré la crítica com un dany col·lateral a l’ofici d’opinar a la premsa i en qualsevol altre mitjà. A diferència dels polítics, que es neguitegen de seguida que els cau al damunt una allau de crítiques per alguna cosa que han dit, l’analista no té la necessitat d’agradar constantment. No es pensin que no ens afecta, perquè tenir o no tenir lectors repercuteix professionalment, … Continua la lectura de L’escó del conseller Lluís Puig

Política, Política catalana2 comentaris

L’art de no perdre la guerra

agusticolomines

Léalo en español 1. Qui ha perdut la batalla? Es veu que a la presentació del llibre de Manel Pérez sobre les elits catalanes va assistir-hi la flor i nata de l’unionisme autonomista. O almenys això és el que em va semblar llegint la crònica que va fer-ne Llucia Ramis. També s’hi van deixar veure un parell o tres de càrrecs d’Esquerra i de Junts. Encara que sovint costi de creure, aquest és un país educat. Miquel Puig, el regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona, també hi era i segons explica Ramis va deixar anar una frase lapidària: “Hem anat a … Continua la lectura de L’art de no perdre la guerra

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

En el ‘cas’ Juvillà, les coses clares

agusticolomines

1. No ens fem trampes al solitari. ¿Qui pot defensar que s’acosta l’hora de la veritat, el moment decisiu que hauria de marcar la diferència respecte de l’actitud presa per Roger Torrent quan va decidir retirar l’escó del president Torra? Aquell precedent està condicionant ara el marge de maniobra que pugui tenir l’actual presidenta, Laura Borràs. Quan el secretari general del Parlament, aleshores Xavier Muro, va decidir d’executar l’ordre de la JEC, i la majoria de la mesa (ERC, PSC i Ciutadans) s’hi va avenir, de facto van propiciar que la JEC pogués tornar a fer el mateix quan volgués. Va … Continua la lectura de En el ‘cas’ Juvillà, les coses clares

PolíticaDeixa un comentari

Privilegis i corrupteles

agusticolomines

Léalo en español 1. Més sobre les llicències al Parlament. Potser hauríem hagut de donar la raó a Ernest Benach quan va declarar que les milionàries llicències per edat dels treballadors del Parlament responien a la lògica d’una altra època. Furgant un mica, t’adones que res ha canviat. Arran del meu article anterior, un lector molt amable m’ha fet arribar una informació publicada a La Vanguardia el diumenge 4 d’octubre de 2009. El titular de la notícia, inclosa a la secció d’economia i signada per Eduardo Magallón, era aquest: “El Parlament prejubila con el 100 %. Los empleados pueden dejar de trabajar a los … Continua la lectura de Privilegis i corrupteles