L’Unilateral és un bar de moda

Léalo en español “La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació”, va recalcar Antonio Baños la nit de les eleccions del 27-S del 2015. No vull posar el dit a l’ull de ningú, però he recordat aquesta senzilla, però greu, diagnosi de qui llavors era el cap de llista de la CUP quan he llegit que l’actual cap de files dels cupaires, Carles Riera, defensa que “s’ha de tornar a la via unilateral. És l’única que ens permetrà d’exercir l’autodeterminació”. Els dirigents independentistes —fins i tot els que sempre són més coherents que els altres— … Continua la lectura de L’Unilateral és un bar de moda

‘L’exili no serà mai l’eternitat’, carta d’Agustí Colomines a Clara Ponsatí

Estimada Clara: Teníem quinze anys o setze quan ens vam conèixer, a la coordinadora d’estudiants de batxillerat. Érem dos joves inquiets, d’una catalanitat profunda apresa en el clos familiar, i coneixíem també un ambient ideològic que aviat ens va excloure. L’esquerra catalana ha tingut una predilecció pel dogma que finalment s’ha convertit en una centrifugadora. En comptes d’atreure, expulsa. Però una cosa és la política i una altra l’amistat. Que no ens ho passàvem bé al pis de la Diagonal dels Sacristán? Segur que sí, perquè des de llavors que ens acompanyem. Tant és que de vegades discrepem en això … Continua la lectura de ‘L’exili no serà mai l’eternitat’, carta d’Agustí Colomines a Clara Ponsatí

Desinflar el globus

L’Onze de setembre del 2017 Jordi Sánchez era un home lliure. Va pronunciar un discurs al bell mig de la plaça de Catalunya. Encimbellat en una mena de plataforma elevadora, el president de l’ANC va agrair als polítics independentistes que haguessin convocat el referèndum de l’1 d’octubre amb claredat, sense eufemismes: “Gràcies a vosaltres assaborim la victòria, per això avui és diada de festa i celebració.” A més, Sánchez va demanar als partits unionistes que facilitessin que les urnes parlessin, que és el més normal en una democràcia avançada. Ha passat un any i Jordi Sánchez és a la presó des … Continua la lectura de Desinflar el globus

Resiliència independentista

Léalo en espanyol Mariano Rajoy va caure perquè va ignorar insistentment la realitat. Pedro Sánchez corre el risc que la realitat també l’atropelli. Rajoy va anar acumulant errors perquè, des de Madrid, Catalunya és una colònia, i els virreis acudeixen a la Cort a explicar el que el poder vol escoltar. La democràcia s’està morint a Espanya perquè els polítics l’estan escanyant a còpia de conculcar els drets fonamentals de les persones. El dret a la lliure expressió, per exemple. La política espanyola és més partidària de la coerció que de la persuasió. I els polítics espanyolistes auguren el “desastre” … Continua la lectura de Resiliència independentista

Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

Fins que pixin sang

Léalo en español El 27-O ha estat a punt de matar l’1-O. L’endemà de la famosa proclamació de la República al Parlament, la llosa de la presó i l’exili va caure damunt del Govern i del MHP Carles Puigdemont sense que ningú hi oposés resistència. Després, el trio del 155 va aplicar una repressió en tota la regla amb l’objectiu de neutralitzar el sobiranisme i esclafar la generació de polítics catalans que ha protagonitzat la ruptura més important contra l’Estat des dels temps de les revoltes anticentralistes de mitjan segle XIX. L’Estat busca l’escarment per fer por i evitar que … Continua la lectura de Fins que pixin sang

Marta i les castanyoles

Léalo en español Una bona amiga em demana que li expliqui què vol dir Marta Rovira, en una entrevista recent, quan diu que la restitució del Govern serà un dels punts centrals de la campanya, però que caldrà diferenciar entre aquesta restitució i la necessitat d’instaurar un Govern executiu efectiu. Naturalment, li ho confesso amb tota franquesa, jo no sé què significa això. Que millor ho pregunti a la Rovira o a qualsevol dels votants republicans. No entenc la proposta de Rovira, però el que n’intueixo em porta directament a estar-hi en contra. Em sembla inadmissible. Em recorda allò que explicava Paddy Ashdown a les … Continua la lectura de Marta i les castanyoles