Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Les finestres de Junqueras o el cost d’oportunitat

Léalo en español 1. Una bona entrevista consisteix a preguntar i repreguntar la mateixa cosa fins que l’entrevistat declara el que l’entrevistador estava buscant de bon començament. És una tècnica molt estesa. És clar que l’entrevistat s’hi pot resistir, sobretot si és un polític experimentat, però tard o d’hora deixarà anar la frase que servirà de titular de l’entrevista, que gairebé sempre respon als interessos del mitjà, a favor o en contra. Vull dir que retratarà en positiu o en negatiu l’entrevistat, que de vegades és ben vist pel mitjà i en d’altres no. Si t’entrevista el director del mitjà … Continua la lectura de Les finestres de Junqueras o el cost d’oportunitat

La normalitat és això

Léalo en español 1. Jordi Cuixart pot decidir abraçar-se amb qui vulgui. A més, els pactes es fan amb els enemics i no pas amb els amics. Que els presos polítics assisteixin a la presa de possessió del president Pere Aragonès mentre a la primera fila s’hi asseu el ministre espanyol de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, just al costat del president destituït Quim Torra, ¿és una anomalia o la nova normalitat? Perquè ja és ben estrany que la formació del govern català que ha portat Aragonès a la presidència s’hagi pactat en una presó i que el representant dels carcellers sigui present en l’acte que n’és … Continua la lectura de La normalitat és això

Entre copes… de Vichy

Léalo en español “Anirem a eleccions”, m’insisteix un amic, ara retirat de la política activa però que va ser alcalde i diputat, cada vegada que parlem. Jo li dic que no, que no es preocupi, que Pere Aragonès serà investit president i podrà formar un nou govern. Del que ja no estic tan segur és si aquest govern serà de coalició o bé d’Esquerra en solitari. Malgrat que les negociacions s’allarguen i els comentaristes es posen nerviosos, Esquerra i Junts juren i perjuren que la comissió negociadora treballa i que cap dels dos partits vol repetir les eleccions. El meu amic, que no … Continua la lectura de Entre copes… de Vichy

Ostatges del règim del 78

Léalo en español 1. El diari barceloní de la dreta monàrquica ja fa temps que s’ha descarat. No té cap problema a donar suport al candidat socialista perquè sap que no és cap amenaça per a l’establishment. La socialdemocràcia europea fa dècades que porta dentadura postissa. Com més roig és l’escenari, menys d’esquerra és l’actor que interpreta l’obra. El simulacre està a l’ordre del dia. Tony Blair es va convertir en el rei d’aquesta manera de fer. A La Vanguardia tant li fa que guanyi un socialista com un conservador mentre res no canviï, seguint la pregaria lampedusiana. Des que va desaparèixer CiU … Continua la lectura de Ostatges del règim del 78

Si Angela Merkel ho vol

Léalo en español No fa pas gaire anys enrere —concretament, cinc—, la cancellera alemanya Angela Merkel era considerada el dimoni. Fins i tot el conservadorisme mediàtic carregava contra Merkel i el que llavors s’anomenava “austericidi”. Recordo haver llegit un article de les professores Míriam Suárez Romero i Lorena R. Romero Domínguez, de la Universitat de Sevilla, sobre la percepció negativa que un diari conservador com La Vanguardia transmetia d’Angela Merkel. Aquesta és una de les conclusions a què van arribar les investigadores andaluses: “En primer lloc, podem afirmar que La Vanguardia s’ha posicionat de manera negativa sobre Angela Merkel en els textos d’opinió. Gairebé el … Continua la lectura de Si Angela Merkel ho vol

155 prèmium

Léalo en español “Ens prenem la Constitució molt seriosament”. Així és com la cambra baixa índia va justificar el cop d’estat “constitucional” perpetrat al Caixmir aquesta setmana. Les autoritats de Nova Delhi van decidir suprimir d’una revolada el fins ara estat de Jammu i Caixmir per emmordassar i reprimir una regió —que també inclou el territori muntanyós de Ladakh, l’anomenat “Petit Tibet”— que des que fou instituït, el 26 d’octubre de 1947, ha estat hostil al nacionalisme extremista hindú de l’Índia. En aquesta part del Caixmir, perquè en realitat la nació caixmiriana inclou també els territoris avui sota el control … Continua la lectura de 155 prèmium

El osado golpe de mano de Puigdemont

Llegiu-lo en català Leí en uno de los últimos editoriales de La Vanguardia que es una anomalía que las formaciones independentistas acudan a las elecciones generales del 28 de abril y a las municipales y europeas del 26 de mayo con políticos presos o exiliados en sus listas. Al editorialista no le parecen una buena práctica —“que lleva camino de convertirse en algo normal en la escena política catalana”— porque, a su modo de ver, parece que “el objetivo de los de Puigdemont” es enconar todavía más la pugna entre el soberanismo y el Estado y bloquear el Congreso. “Los de Puigdemont” … Continua la lectura de El osado golpe de mano de Puigdemont

Cornuts i pagar el beure

Léalo en español “És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral?— Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra … Continua la lectura de Cornuts i pagar el beure

El neopujolisme, fang de la rendició

Léalo en español Rebroten els nostàlgics del pujolisme. El procés sobiranista ha tingut la virtut de provocar que tothom es descarés. Els conservadors de la dreta més rància i espanyoleta, per exemple, aquells que es van sumar al pujolisme agafats de la mà dels cadells intel·lectuals de Mas, avui reneguen de gairebé tot el que van fer al servei del procés sobiranista i arrosseguen els seus antics mentors —als pujolistes de veritat— cap al fang de la rendició. Com que la majoria dels mitjans de comunicació són en mans dels de sempre, o sigui dels crítics amb el nacionalisme i, per … Continua la lectura de El neopujolisme, fang de la rendició