La xavalla pressupostària

Léalo en español Llum verda als pressupostos amb una nova majoria. Com que Catalunya és un país sense poder, el Govern es comporta com una entitat administrativa, com una diputació general. Si Catalunya fos un país seriós, independent i amb un poder polític real, aquest Govern ja hauria caigut. El partit de l’oposició no l’hauria rescatat, com ha fet el PSC amb ERC. Al contrari, hauria forçat la convocatòria d’eleccions anticipades per mesurar la força de cadascú. ERC ocupa avui molts càrrecs —i això és el que fa bavejar els antics convergents—, però, com anys enrere, ocupar càrrecs no significa … Continua la lectura de La xavalla pressupostària

L’acord de claredat d’ERC

Quan no saps ben bé què fer, crees una comissió d’experts. Aquesta és la sortida que ha trobat el govern ultraminoritari d’Aragonès per avalar la proposta d’arribar a un “acord de claredat” amb l’Estat per pactar un referèndum d’independència. Aquest “acord”, que implicaria acceptar que amb un 50% de participació i un sí a la independència del 55% quedaria resolta la qüestió, no té el suport de cap grup. La majoria sobiranista del 52% al Parlament només va ser efectiva per repartir càrrecs, per començar, per investir president Aragonès, però no ha servit ni una sola vegada perquè els partits … Continua la lectura de L’acord de claredat d’ERC

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des de fa cert … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Trias no serà alcalde…

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

Hi havia una vegada…

Léalo en español Ho sabem des del 1985. El primer a denunciar l’espoli fiscal de Catalunya va ser Ramon Trias Fargas, en aquell temps diputat de CiU al Congrés espanyol. Ho va fer al llibre Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya, reeditat per l’Editorial Afers el 2011, a instàncies d’un servidor, just quan estava covant-se la revolta sobiranista que determinaria la dècada següent. La tesi del llibre era tan senzilla com provada. Que l’Estat aplica un “ofec” financer “premeditat” sobre Catalunya, i al mateix temps “abusa” del concepte de “solidaritat” per associar els catalans amb la idea … Continua la lectura de Hi havia una vegada…

La fi d’una il·lusió

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió

Sucursalisme al Parlament

Salvador Illa està emprenyat. No m’estranya. Pere Aragonès ha volgut fer de Jordi Pujol quan ni a Catalunya ni a Espanya ningú més podrà practicar com ell el joc de fet a amagar. L’únic partit que hi està bregat és el PNB, que fa quatre dècades que no es mou de lloc. El pujolisme és mort i enterrat, malgrat el retorn a l’autonomisme d’Esquerra i d’una part de Junts. L’intent del Govern de buscar la mediació del PSOE, concretament de Pedro Sánchez, perquè el PSC aprovi els pressupostos de la Generalitat ha irritat encara més el primer secretari del PSC, que … Continua la lectura de Sucursalisme al Parlament

Pressupostos i arrogància

Léalo en español 1. LA NEGOCIACIÓ DEL PRESSUPOST. ERC està regalant el protagonisme i la iniciativa política al PSC. Així com l’any passat els republicans van beneficiar-se de la diligent negociació que Jaume Giró va fer dels pressupostos, que Junts no va saber rendibilitzar, ara és el president Aragonès —i la discreta Natàlia Mas— qui no sap “domar” els socialistes. Esquerra ha demostrat fins a quin punt és feble el seu marge de maniobra a Madrid. A diferència de quan Pujol era president de la Generalitat, que utilitzava la seva influència a Madrid per neutralitzar l’oposició a Catalunya o inclús per … Continua la lectura de Pressupostos i arrogància

Els homes del Règim del 78

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

A la llum del CEO

Léalo en español 1. MALGRAT TOT, FORTS. La setmana passada va acabar amb polèmica. L’anunci de la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un altre igualment perniciós, va tapar la presentació que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) de final d’any. Jordi Muñoz, el director designat per Esquerra, ha introduït nous criteris per elaborar i valorar l’actual baròmetre que no sempre aporten més arguments per mesurar l’estat de l’opinió pública i els seus efectes en les actituds polítiques. Per exemple, ofereix una estimació electoral, però no explicita quina participació preveu … Continua la lectura de A la llum del CEO