Etiqueta: PSC

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El progrés era fum

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dimecres passat, a les 8.53 del matí, un AVE de Renfe va envestir per darrere un tren d’Iryo que esperava davant d’un senyal vermell a l’entrada de l’estació d’Urda, a la província de Toledo. Hi han mort, com a mínim, seixanta-nou persones. Abans d’aquest desastre, el 18 de gener, a Adamuz, a la mateixa línia d’alta velocitat entre Madrid i Andalusia, en van morir quaranta-sis. Dos dies després, a Gelida, un tren de l’R4 va topar amb un mur de contenció que s’havia esfondrat sobre la via i hi va perdre la vida un maquinista en … Continua la lectura de El progrés era fum

Conflictes, Política, Política internacionalDeixa un comentari

Stalin era un dictador, Mao també

agusticolomines

Ho confesso d’entrada, perquè ningú no m’ho retregui: quan era jove vaig militar en una organització maoista. Era Bandera Roja, nascuda a Barcelona la tardor de 1968 d’una escissió del PSUC, amb un nucli d’universitaris aplegats al voltant de Jordi Borja, Jordi Solé Tura i Alfonso Carlos Comín. Com tantes coses d’aquells anys, Bandera Roja era filla de la Revolució Cultural xinesa i, sobretot, del Maig francès. A París, maoistes i trotskistes havien posat la veu cantant de la revolta. André Glucksmann —pare de l’actual candidat socialista a l’Elisi— militava a la Gauche prolétarienne de Benny Lévy i Alain Geismar, … Continua la lectura de Stalin era un dictador, Mao també

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Amnistia: tancar el parèntesi

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dijous a la tarda, Lluís Puig va tornar a seure al seu escó del Parlament. El president Josep Rull el va rebre i ell mateix va poder retirar el llaç groc que, durant nou anys, havia ocupat el seu lloc a la bancada de Junts. Havia tornat el dia abans, tal com volia, «amb calma, sense càmeres», a Terrassa, després d’haver passat els primers anys d’exili a Brussel·les i, des del 2021, a la Catalunya del Nord, on s’ha implicat en la recuperació de la Casa Macià de Prats de Molló. Diumenge, Toni Comín va travessar … Continua la lectura de Amnistia: tancar el parèntesi

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i l’electorat que espera

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dimecres passat, per primera vegada, el CEO i el CIS van publicar els seus baròmetres el mateix dia. Els titulars van ser previsibles: el PSC guanya, però perd escons, Aliança Catalana disputa la segona plaça a Esquerra i Junts queda relegat a la quarta posició. Tanmateix, convé llegir les enquestes al detall, com fan els historiadors quan llegeixen un document d’arxiu: preguntant-se qui l’ha fet, com i amb quina mostra s’ha elaborat. L’amic Francesc Abad, que no és historiador, sinó un analista de dades molt solvent, ha examinat amb paciència de notari la mostra del CEO. … Continua la lectura de Junts i l’electorat que espera

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La trampa del 29N

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dilluns de la setmana passada, Pedro Sánchez va anunciar des de la Moncloa la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions per al 29 de novembre, nou mesos abans del que tocava. Ho va fer tres dies després que el Congrés tombés els dos decrets d’habitatge amb els vots del PP, de Vox i —per raons diferents— de Junts. El president espanyol no va vincular l’avançament electoral amb aquella derrota, però no calia que ho fes, tothom va interpretar-ho així. Les legislatures no s’acaben per esgotament del calendari. S’acaben quan s’esgota la confiança d’un o de més … Continua la lectura de La trampa del 29N

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El darrer decret: eleccions

agusticolomines

Des de l’escó 33 Avui, dilluns 5 d’octubre, Pedro Sánchez ha signat el decret de dissolució de les Corts i ha convocat eleccions generals per al 29 de novembre. És el decret més coherent de la legislatura: un president que ha governat a cop de decret llei se’n va amb un decret. La justificació oficial és que divendres passat el Congrés va rebutjar els dos decrets d’habitatge que havia presentat a correcuita, i que el país necessita una majoria «molt més àmplia i progressista». La raó real és una altra. Sánchez no convoca eleccions perquè hagi descobert de sobte que … Continua la lectura de El darrer decret: eleccions

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El centre no existeix

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa setmanes que uns quants articulistes es pregunten què se n’ha de fer, de Junts. Abans de respondre-hi convé desmuntar la premissa que sosté gairebé totes les respostes: la idea que hi ha un espai polític anomenat centre i que la feina consisteix a ocupar-lo. Ideològicament, el centre no existeix. Es pot ser de centreesquerra o de centredreta, perquè són posicions sobre un eix, modulacions d’una tradició amb genealogia, corpus doctrinal i una idea pròpia de la justícia i l’equitat. No es pot ser de centre a seques. El centre és una actitud, un to, una … Continua la lectura de El centre no existeix

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’informe que el conseller no va llegir

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha documents que valen més pel que diuen que per com els presenten. Dimecres passat, el secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, José Manuel Gil Meneses, va exposar al Parlament la síntesi de l’Informe Social de Catalunya 2025, el diagnòstic que el Govern va fer públic el febrer passat, quan la consellera era Mònica Martínez Bravo. Els gràfics de l’informe, sobris i ben documentats, dibuixen un país que és fruit d’una paradoxa: creix i s’empobreix alhora. Just abans de la presentació, el conseller Raúl Moreno havia comparegut a la mateixa comissió amb … Continua la lectura de L’informe que el conseller no va llegir

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ni anestèsia ni tribu

agusticolomines

Des de l’escó 33 El curs polític comença sempre l’Onze de Setembre. Divendres vinent tornarem a ser al carrer —a Barcelona, a Girona, a Amposta o on calgui— i tornarem a comptar-nos. Val més dir-ho d’entrada, sense una retòrica de circumstàncies: hi arribem en la pitjor situació de la darrera dècada. No pas perquè la gent hagi deixat de creure-hi, ni en la Diada ni en l’independentisme, sinó perquè dues dinàmiques ens escanyen alhora i es donen ales l’una a l’altra: l’anestèsia institucional que propicia el Govern de Salvador Illa i la temptació tribal. Contra totes dues cal bastir un baluard, … Continua la lectura de Ni anestèsia ni tribu

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

agusticolomines

Qui governa amb 42 diputats de 135 hauria de ser menys superb i escoltar l’oposició Des de l’escó 33 Dilluns passat, Andy Burnham va rebre les claus del número 10 de Downing Street. L’anterior primer ministre, Keir Starmer, va arribar al poder fa dos anys amb una majoria absoluta aclaparadora i se’n va amb el país igual que el va trobar: una economia que no creix, un deute públic del cent per cent del PIB i un milió de joves que ni estudien ni treballen. El Regne Unit navega sense rumb des del 2008 —l’any de l’última gran crisi— i, només en l’última dècada, … Continua la lectura de Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats