Etiqueta: PSC

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El centre no existeix

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa setmanes que uns quants articulistes es pregunten què se n’ha de fer, de Junts. Abans de respondre-hi convé desmuntar la premissa que sosté gairebé totes les respostes: la idea que hi ha un espai polític anomenat centre i que la feina consisteix a ocupar-lo. Ideològicament, el centre no existeix. Es pot ser de centreesquerra o de centredreta, perquè són posicions sobre un eix, modulacions d’una tradició amb genealogia, corpus doctrinal i una idea pròpia de la justícia i l’equitat. No es pot ser de centre a seques. El centre és una actitud, un to, una … Continua la lectura de El centre no existeix

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’informe que el conseller no va llegir

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha documents que valen més pel que diuen que per com els presenten. Dimecres passat, el secretari general del Departament de Drets Socials i Inclusió, José Manuel Gil Meneses, va exposar al Parlament la síntesi de l’Informe Social de Catalunya 2025, el diagnòstic que el Govern va fer públic el febrer passat, quan la consellera era Mònica Martínez Bravo. Els gràfics de l’informe, sobris i ben documentats, dibuixen un país que és fruit d’una paradoxa: creix i s’empobreix alhora. Just abans de la presentació, el conseller Raúl Moreno havia comparegut a la mateixa comissió amb … Continua la lectura de L’informe que el conseller no va llegir

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ni anestèsia ni tribu

agusticolomines

Des de l’escó 33 El curs polític comença sempre l’Onze de Setembre. Divendres vinent tornarem a ser al carrer —a Barcelona, a Girona, a Amposta o on calgui— i tornarem a comptar-nos. Val més dir-ho d’entrada, sense una retòrica de circumstàncies: hi arribem en la pitjor situació de la darrera dècada. No pas perquè la gent hagi deixat de creure-hi, ni en la Diada ni en l’independentisme, sinó perquè dues dinàmiques ens escanyen alhora i es donen ales l’una a l’altra: l’anestèsia institucional que propicia el Govern de Salvador Illa i la temptació tribal. Contra totes dues cal bastir un baluard, … Continua la lectura de Ni anestèsia ni tribu

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

agusticolomines

Qui governa amb 42 diputats de 135 hauria de ser menys superb i escoltar l’oposició Des de l’escó 33 Dilluns passat, Andy Burnham va rebre les claus del número 10 de Downing Street. L’anterior primer ministre, Keir Starmer, va arribar al poder fa dos anys amb una majoria absoluta aclaparadora i se’n va amb el país igual que el va trobar: una economia que no creix, un deute públic del cent per cent del PIB i un milió de joves que ni estudien ni treballen. El Regne Unit navega sense rumb des del 2008 —l’any de l’última gran crisi— i, només en l’última dècada, … Continua la lectura de Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Enterrar CDC amb honors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquest mes de juliol fa deu anys que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va deixar d’existir com a força política activa. Ho va fer per decisió dels mateixos associats, que en la consulta interna del maig del 2016 van optar per la refundació enfront de la simple renovació, i del congrés de juliol d’aquell any en va sortir el Partit Demòcrata (PDeCAT), una criatura pensada per salvar els mobles que va acabar sent un fracàs total: ni va heretar la força electoral de la vella casa, ni va saber liderar el moment polític que li va … Continua la lectura de Enterrar CDC amb honors

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

El mal menor de la socialdemocràcia

agusticolomines

Des de l’escó 33 De Manchester a Ferraz: per què una tradició que prometia futur ara només és un refugi contra el pitjor Com vaig escriure en una altra columna, “l’esperança és una decepció ajornada”. Continuo sense recordar on vaig llegir per primera vegada aquesta frase, però se m’ha quedat gravada i no puc treure-me-la del cap. Observant la trajectòria de la socialdemocràcia en bona part del món, un es pregunta de vegades si no conté més veritat de la que ens agradaria reconèixer a pesar dels brots verds. La nit del 18 de juny de 2026, Andy Burnham —el batlle del Gran … Continua la lectura de El mal menor de la socialdemocràcia

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’estabilitat imaginària del president Illa

agusticolomines

Des de l’escó 33 Quan Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, la paraula més repetida va ser “estabilitat”. Després d’una dècada marcada pel procés independentista, els que venien a “rectificar-lo” prometien un temps nou: menys confrontació i més gestió, menys soroll i més eficàcia. Vint-i-dos mesos després, la realitat ha desmentit la propaganda. La legislatura ha estat travessada per conflictes sectorials, vagues, protestes i un malestar social persistent que afecta pràcticament tots els àmbits de l’acció pública. L’esperança ha estat substituïda per la frustració, que s’ha convertit en rutina. I així és com els agricultors han … Continua la lectura de L’estabilitat imaginària del president Illa

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Els pressupostos dels prestigiditadors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Un bon prestidigitador sap dues coses: on ha de mirar el públic i on no ha de mirar. Avui comença al Parlament el debat dels Pressupostos 2026 de la Generalitat, i el Govern i els partits de la coalició governamental (PSC, Esquerra i Comuns) hi arribaran amb tots els elements de l’espectacle preparats: el pressupost més gran de la història de Catalunya, un creixement del 22,8% respecte al darrer aprovat, una aposta sense precedents per la salut, l’educació i l’habitatge. El relat serà ben construït, les xifres seran grans i els adjectius generosos. I mentre el … Continua la lectura de Els pressupostos dels prestigiditadors

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’escola no és una comissaria

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha idees que, quan es formulen, revelen més el tarannà de qui les proposa que no pas aporten solucions als problemes que pretenen resoldre. La proposta del Govern Illa d’introduir vigilància policial de paisà als centres educatius —el programa anomenat EDUSEG, promogut conjuntament pels departaments d’Educació i Interior— n’és una. No perquè la seguretat no sigui un problema real a segons quines escoles —ho és, i seria irresponsable negar-ho—, sinó perquè el tipus de resposta que es dona a la qüestió delata una concepció concreta de la societat: una en què el conflicte es gestiona, en … Continua la lectura de L’escola no és una comissaria