Etiqueta: PSC

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Si no pensem la nació, la perdrem

agusticolomines

Des de l’escó 33 El 2026 no pot ser un any de dubtes, sinó de prendre decisions. El que s’ha esgotat el 2025 no és tan sols un cicle polític, sinó una manera d’esquivar els debats de fons confiant que el temps els resoldria sol. No ho ha fet. Al contrari: els ha radicalitzat. Entrar al 2026 vol dir assumir que la política catalana ja no pot permetre’s ni l’ambigüitat calculada ni la rendició intel·lectual. Hi ha reptes que no admeten ajornaments, i el principal és aquest: qui pensa la nació, i amb quins valors. El creixement de l’extrema dreta a Catalunya no és … Continua la lectura de Si no pensem la nació, la perdrem

Política, Política catalana2 comentaris

La casa en flames del conseller Dalmau

agusticolomines

Si la casa crema, no n’hi ha prou amb canviar els panys o repintar les parets. Cal apagar l’incendi. Però el Govern socialista, i en particular el conseller Albert Dalmau, han decidit presentar un joc d’extintors domèstics com si fos una reforma estructural de l’administració catalana. Amb una escenografia carregada de modernitat, tecnologia i solemnitat institucional, el que s’ofereix és, en realitat, una millora dels procediments. Necessària, sí. Urgent, probablement. Però insuficient. I sobretot: profundament enganyosa quan es vesteix de reforma. Perquè en política el llenguatge mai no és neutre. Anomenar reforma allò que només és modernització tècnica no és un error … Continua la lectura de La casa en flames del conseller Dalmau

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

agusticolomines

L’historiador i diputat de Junts representa el sector esquerrà del partit de Puigdemont, que s’ha reordenat Vicenç PagèsFotos: Carlos Bagliett Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és historiador i professor a la Universitat de Barcelona. Des d’aquesta legislatura, ocupa un escó al Parlament de Catalunya en representació de Junts per Catalunya. Tot i no ser militant del partit de Carles Puigdemont, Colomines es reivindica com a membre del sector d’esquerra de l’espai puigdemontista. De fet, en les darreres setmanes, aquest espai s’ha reordenat amb la fusió de dos partits: Acció per la República i Moviment d’Esquerres (una escissió del PSC) per donar lloc a MEScat-Independentistes d’Esquerra (MEScat-IE). En aquesta entrevista, qui fou director … Continua la lectura de “A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerra”

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Orriols, el Rufián de la dreta

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha lectures que, sota una aparença de rigor acadèmic, distorsionen la realitat política. Com els miralls deformants dels parcs d’atraccions, la intenció no és comprendre, sinó fer entrar el clau per la cabota. L’article que va publicar recentment el professor Asbel Bohigues a The Conversation sobre l’ascens d’Aliança Catalana encerta a identificar un fenomen preocupant —l’aparició d’una força d’extrema dreta independentista—, però l’insereix en un marc analític que confon símptomes amb causes i, sobretot, que no ofereix cap alternativa real. Analitzar una crisi sense proposar sortides és condemnar-nos a la paràlisi. I això és precisament el que no … Continua la lectura de Orriols, el Rufián de la dreta

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

agusticolomines

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Amb Sánchez, ni peix ni cove

agusticolomines

Des de l’escó 33 L’article de Jordi Barbeta “Junts? Esquerra? Sánchez!!”, publicat a elnacional.cat diumenge passat, reprèn un debat persistent des del 2017: la idea que el pactisme és l’única via útil en la relació amb l’Estat. És una tesi nostàlgica, pròpia d’una etapa que molts voldrien recuperar per tancar la “murga” independentista i, si pot ser, Carles Puigdemont. Però aquell món ja no existeix. El que ha canviat no és Espanya, sempre fidel a si mateixa, sinó l’independentisme, que ha constatat que la lògica autonomista és impotent davant dels reptes actuals. Quan actues realment com a independentista, sense radicalismes inútils, la … Continua la lectura de Amb Sánchez, ni peix ni cove

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

PSOE i Junts: paper mullat

agusticolomines

Des de l’escó 33 Quan Junts va signar l’acord de Brussel·les amb el PSOE, ho va fer assumint un risc polític enorme. No era una operació menor ni oportunista, com alguns han volgut fer creure. Era una aposta per intentar transformar l’Estat des de la seva pròpia contradicció: la d’un govern que depèn del suport dels independentistes, però que alhora és incapaç d’assumir el conflicte polític com a tal. Aquell acord havia de ser un punt d’inflexió, un intent de traslladar a la política el que fins aleshores només s’havia abordat per la via judicial o policial. Però, com tantes altres … Continua la lectura de PSOE i Junts: paper mullat

Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa quaranta anys, quan TV3 va començar a emetre, Catalunya va fer un salt endavant en la seva reconstrucció cultural i nacional. La televisió pública va néixer com una eina de país: un instrument per normalitzar la llengua, cohesionar una societat que sortia de la dictadura i projectar una imatge pròpia al món. Dos anys després, Catalunya Ràdio va completar el sistema públic amb la mateixa vocació. TV3 i Catalunya Ràdio van ser molt més que mitjans: van ser una bandera, un símbol nacional que es podia veure i sentir. Avui, però, aquest símbol trontolla. La decisió de la Corporació Catalana … Continua la lectura de Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

El mal pot tornar

agusticolomines

Des de l’escó 33 La violència política no sempre es fa servir amb armes: sovint opera amb paraules, mentides, desqualificacions i processos de legitimació gradual d’allò que, en un altre moment, semblaria intolerable. Laurence Rees, a En la mente nazi (Crítica, 2025), explora com les mentalitats totalitàries no van aparèixer de forma sobtada sinó a través de dotze “advertències” prèvies: discursos sobre “ells i nosaltres”, deshumanització del contrari, teories de la conspiració, banalitat del mal, el paper de l’obediència i de les estructures autoritàries, entre d’altres. Rees usa testimonis de nazis i dels col·laboradors necessaris, i aplica una perspectiva psicològica i històrica per … Continua la lectura de El mal pot tornar

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’estabilitat de la paràlisi

agusticolomines

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi