El ‘Majestic’ d’ERC

Léalo en español Pere Aragonès tenia catorze anys el 1996. No era encara ni tan sols militant de les JERC i no crec que estigués especialment polititzat, a pesar que el seu avi hagués estat un dels fundadors del PP a Catalunya. Alguns dels seus cosins eren convergents. Però això passa a les millors famílies, sobretot a la Catalunya periurbana. Els catorze anys dels que han nascut a la dècada dels vuitanta no tenen res a veure amb els dels que vam néixer a mitjan anys cinquanta. Estan fets d’una altra pasta. Ni millor ni pitjor. Aragonès no és un … Continua la lectura de El ‘Majestic’ d’ERC

Si Angela Merkel ho vol

Léalo en español No fa pas gaire anys enrere —concretament, cinc—, la cancellera alemanya Angela Merkel era considerada el dimoni. Fins i tot el conservadorisme mediàtic carregava contra Merkel i el que llavors s’anomenava “austericidi”. Recordo haver llegit un article de les professores Míriam Suárez Romero i Lorena R. Romero Domínguez, de la Universitat de Sevilla, sobre la percepció negativa que un diari conservador com La Vanguardia transmetia d’Angela Merkel. Aquesta és una de les conclusions a què van arribar les investigadores andaluses: “En primer lloc, podem afirmar que La Vanguardia s’ha posicionat de manera negativa sobre Angela Merkel en els textos d’opinió. Gairebé el … Continua la lectura de Si Angela Merkel ho vol

Investir el carceller

Léalo en español Aviat hi haurà govern a Espanya. Ha guanyat la repressió. Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa investiran president Pedro Sánchez, el mateix individu, ara transvestit de xai, que el 2017 es va aliar amb el PP per desbaratar el procés d’autodeterminació i empresonar els dirigents independentistes. Costa d’entendre, però és així. Els presos ni tan sols es beneficiaran del tercer grau, que la consellera de Justícia (d’ERC) es nega a donar-los, i que vindrien a ser les famoses 155 monedes de plata de l’inefable Rufián, un dels pitjors dirigents que ha tingut mai ERC. Que un partit independentista estigui … Continua la lectura de Investir el carceller

Rajoy, Puigdemont i el 155

Léalo en español Quina colla de babaus! El Confidencial va publicar la setmana passada un avançament de les memòries de Mariano Rajoy, Una España mejor. Retirat de la vida política, l’home inexpressiu, el peix bullit més perjudicial que hagi dirigit mai el PP en molts anys, responsable de dues crisis polítiques de dimensions colossals, la del chapapote del 2002 i la de Catalunya del 2017, es deixa anar i escriu que “antes de llegar a aplicar aquel precepto constitucional [el 155] nos habíamos cargado de razones y estas no desparecerían por el hecho de que Puigdemont convocara elecciones; la independencia seguía declarada” [el subratllat és meu]. Sense … Continua la lectura de Rajoy, Puigdemont i el 155

Un altre “match point”

Léalo en espanyol En política les males decisions es paguen cares. L’any 2012, Artur Mas va convocar eleccions anticipades amb la creença que rendibilitzaria la primera gran mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre. Van assessorar-lo molt malament. Va perdre 12 diputats. Cap govern europeu s’hauria atrevit a convocar eleccions en un ambient que era una olla a pressió per les retallades socials que va aplicar, abans que cap altre govern de l’entorn, el conseller Andreu Mas-Colell. A partir d’aquella mala decisió, el declivi dels convergents va ser imparable. Hi van ajudar altres coses, és clar, per començar que CDC, a … Continua la lectura de Un altre “match point”

Entre zorros y leones

Llegiu-lo en català “El Estado está postrado de rodillas ante las élites”. Así es cómo el sociólogo, economista y articulista Andrés Villena resume lo que sucede en España con la ayuda de los altos cargos del Estado, cuyo color político es casi irrelevante. En su reciente libro Las redes de poder en España. Élites e intereses contra la democracia (Roca Editorial), Villena analiza el dominio del sottogoverno español, del gobierno invisible, reclutado en universidades, fundaciones, bancos y empresas privadas y públicas durante los gobiernos de José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, y que se da cita en restaurantes de postín de la Villa y Corte. Este gobierno detrás del gobierno actúa como correa … Continua la lectura de Entre zorros y leones

L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Léalo en español “No és no”. Amb rotunditat i determinació, així és com Pedro Sánchez va negar els vots del PSOE per facilitar la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26 de juny del 2016. El que va passar després és més o menys conegut, però val la pena de recordar-ho, perquè Sánchez aspira avui a la investidura com a president del govern espanyol gràcies a aquella seva tossuderia. Els poders fàctics madrilenys i la cúpula del PSOE, diguem-ne, “filipista” van fer caure el jove líder per col·locar al capdavant del partit una vella glòria socialista que … Continua la lectura de L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

Españolizar la política catalana

Llegiu-lo en català Las peores derrotas son las que se infringe uno mismo. En la práctica del tenis los errores no forzados son aquellos errores que, sin mediar nuestro rival, provocamos nosotros mismos. Por ejemplo, cuando tenemos una bola fácil para ganar el punto y fallamos el golpe mandando a la red o fuera de la pista la pelota. Lo bonito del tenis son los errores forzados por golpes ganadores que rompen la técnica del rival. Algo parecido ocurre cuando observamos la buena política. Lo peor es caer en un racha de errores no forzados e ir perdiendo puntos uno … Continua la lectura de Españolizar la política catalana

La trampa

Llegiu-lo en català Sobre el futuro nadie sabe nada. Pero los agoreros habituales nos anuncian para el flamante 2019 todo tipo de males ya que los soberanistas catalanes no dan su brazo a torcer. Últimamente, además, los medios unionistas alimentan una falsa polémica sobre la supuesta división del independentismo por la actitud que deberían tomar PDeCAT y ERC ante la tramitación de los presupuestos españoles. El sector autonomista del PDeCAT, agazapado mayoritariamente en la dirección, va emitiendo señales de su intención de rendirse a la presión de los medios de comunicación y al entorno conservador neopujolista que se disfraza de … Continua la lectura de La trampa