Etiqueta: Carles Puigdemont

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Amnistia: tancar el parèntesi

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dijous a la tarda, Lluís Puig va tornar a seure al seu escó del Parlament. El president Josep Rull el va rebre i ell mateix va poder retirar el llaç groc que, durant nou anys, havia ocupat el seu lloc a la bancada de Junts. Havia tornat el dia abans, tal com volia, «amb calma, sense càmeres», a Terrassa, després d’haver passat els primers anys d’exili a Brussel·les i, des del 2021, a la Catalunya del Nord, on s’ha implicat en la recuperació de la Casa Macià de Prats de Molló. Diumenge, Toni Comín va travessar … Continua la lectura de Amnistia: tancar el parèntesi

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i l’electorat que espera

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dimecres passat, per primera vegada, el CEO i el CIS van publicar els seus baròmetres el mateix dia. Els titulars van ser previsibles: el PSC guanya, però perd escons, Aliança Catalana disputa la segona plaça a Esquerra i Junts queda relegat a la quarta posició. Tanmateix, convé llegir les enquestes al detall, com fan els historiadors quan llegeixen un document d’arxiu: preguntant-se qui l’ha fet, com i amb quina mostra s’ha elaborat. L’amic Francesc Abad, que no és historiador, sinó un analista de dades molt solvent, ha examinat amb paciència de notari la mostra del CEO. … Continua la lectura de Junts i l’electorat que espera

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La trampa del 29N

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dilluns de la setmana passada, Pedro Sánchez va anunciar des de la Moncloa la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions per al 29 de novembre, nou mesos abans del que tocava. Ho va fer tres dies després que el Congrés tombés els dos decrets d’habitatge amb els vots del PP, de Vox i —per raons diferents— de Junts. El president espanyol no va vincular l’avançament electoral amb aquella derrota, però no calia que ho fes, tothom va interpretar-ho així. Les legislatures no s’acaben per esgotament del calendari. S’acaben quan s’esgota la confiança d’un o de més … Continua la lectura de La trampa del 29N

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El darrer decret: eleccions

agusticolomines

Des de l’escó 33 Avui, dilluns 5 d’octubre, Pedro Sánchez ha signat el decret de dissolució de les Corts i ha convocat eleccions generals per al 29 de novembre. És el decret més coherent de la legislatura: un president que ha governat a cop de decret llei se’n va amb un decret. La justificació oficial és que divendres passat el Congrés va rebutjar els dos decrets d’habitatge que havia presentat a correcuita, i que el país necessita una majoria «molt més àmplia i progressista». La raó real és una altra. Sánchez no convoca eleccions perquè hagi descobert de sobte que … Continua la lectura de El darrer decret: eleccions

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El centre no existeix

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa setmanes que uns quants articulistes es pregunten què se n’ha de fer, de Junts. Abans de respondre-hi convé desmuntar la premissa que sosté gairebé totes les respostes: la idea que hi ha un espai polític anomenat centre i que la feina consisteix a ocupar-lo. Ideològicament, el centre no existeix. Es pot ser de centreesquerra o de centredreta, perquè són posicions sobre un eix, modulacions d’una tradició amb genealogia, corpus doctrinal i una idea pròpia de la justícia i l’equitat. No es pot ser de centre a seques. El centre és una actitud, un to, una … Continua la lectura de El centre no existeix

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

18 de juliol: noranta anys de rèmores

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dissabte passat va fer noranta anys del cop d’estat del 17 i el 18 de juliol de 1936. Noranta anys —i els vestigis que encara en queden— no són una efemèride: exigeixen una pregunta. I la pregunta no és què va passar aleshores —això ho sabem, encara que l’Estat s’hagi esforçat tant a ocultar-ho—, sinó què en queda avui. La meva resposta, que intentaré argumentar, és incòmoda, sobretot per als que els incomoda el conflicte: en queda l’estructura. Convé recordar l’itinerari sencer. El cop va fracassar a Catalunya i a mitja península gràcies a la resistència … Continua la lectura de 18 de juliol: noranta anys de rèmores

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Enterrar CDC amb honors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquest mes de juliol fa deu anys que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va deixar d’existir com a força política activa. Ho va fer per decisió dels mateixos associats, que en la consulta interna del maig del 2016 van optar per la refundació enfront de la simple renovació, i del congrés de juliol d’aquell any en va sortir el Partit Demòcrata (PDeCAT), una criatura pensada per salvar els mobles que va acabar sent un fracàs total: ni va heretar la força electoral de la vella casa, ni va saber liderar el moment polític que li va … Continua la lectura de Enterrar CDC amb honors

Fiscalitat, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Qui estima l’estat del benestar, el reforma

agusticolomines

Des de l’escó 33 La setmana passada, Berlín va prendre una decisió que a casa nostra sembla impossible: un govern de coalició entre conservadors i socialdemòcrates va presentar un paquet de 33 mesures que, resumidament, apuja els impostos als rics, abaixa la càrrega fiscal a les rendes baixes i mitjanes, endureix la persecució de l’absentisme laboral i vincula l’edat de jubilació a l’esperança de vida. Tot alhora. El canceller Friedrich Merz, un conservador de manual, va acceptar un tipus nou del 47% per a les rendes superiors als 280.000 euros. I el ministre de Finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil, ho va resumir … Continua la lectura de Qui estima l’estat del benestar, el reforma