L’exili, segons el notari López Burniol

Léalo en español No sé si coneixen la faula d’Isop que parla d’una àliga i d’una parella de galls. És aquella que explica que dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l’altre. El vençut es va retirar resignadament darrere uns matolls per amagar-s’hi. En canvi, el gall guanyador va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder. Però no va trigar a caure-li al damunt una àguila i raptar-lo. En aquell moment, el gall que havia perdut el combat es va quedar sol amb tot … Continua la lectura de L’exili, segons el notari López Burniol

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat

Les finestres de Junqueras o el cost d’oportunitat

Léalo en español 1. Una bona entrevista consisteix a preguntar i repreguntar la mateixa cosa fins que l’entrevistat declara el que l’entrevistador estava buscant de bon començament. És una tècnica molt estesa. És clar que l’entrevistat s’hi pot resistir, sobretot si és un polític experimentat, però tard o d’hora deixarà anar la frase que servirà de titular de l’entrevista, que gairebé sempre respon als interessos del mitjà, a favor o en contra. Vull dir que retratarà en positiu o en negatiu l’entrevistat, que de vegades és ben vist pel mitjà i en d’altres no. Si t’entrevista el director del mitjà … Continua la lectura de Les finestres de Junqueras o el cost d’oportunitat

Les presses de Pedro Sánchez

Léalo en español Cada vegada és més evident que els indults són, malgrat tot, una victòria de l’independentisme. No és el que caldria esperar d’un govern que, si fos realment progressista i demòcrata, hauria optat per decretar l’amnistia. Ni tan sols han tingut coratge de reclamar-la els ministres del 15-M i del PCE. Quan els “revolucionaris” tasten el vellut de les cadires nobles, la valentia s’esbrava abans d’obrir l’ampolla. Per això Ada Colau s’asseia cofoia al costat del Conde de Godó a la platea del teatre de la burgesia per aplaudir amb les orelles Pedro Sánchez. Quan la nova secretària general d’Unides … Continua la lectura de Les presses de Pedro Sánchez

Junts potser no tindrà remei

Léalo en español 1. Un partit polític no és un club d’amics. De vegades fins i tot és exactament el contrari. Itàlia n’ha donat exemples fins i tot en partits nounats. La moguda interna a l’M5E, que es va iniciar amb la dimissió del secretari general, Luigi Di Maio, el gener del 2020, va solucionar-se a finals del mes passat amb l’elecció de Giuseppe Conte com a nou líder. En el trajecte fins a arribar a Conte, que ni tan sols n’era militant, el partit fundat per Gianroberto Casaleggio i Beppe Grillo ha donat força tombs. Es va presentar com el partit anticasta, de l’estil … Continua la lectura de Junts potser no tindrà remei

Junqueras i la contrició del pecat unilateralista

Léalo en español El galliner polític està esvalotat. Oriol Junqueras es lleva a Lledoners i fa una trucada a La Moncloa per anunciar-los que publicarà un article que ho petarà. I així és. Escriu l’article “mirant cap al futur”. Fins aquí cap problema. Cadascú té dret a triar els amics, encara que en el passat aquest amic de conveniència t’hagi fet la putada del segle, com ara votar a favor del 155 que et va fer fora del govern i que coliderés amb el PP la repressió de més de 3.000 independentistes, incloent alts càrrecs de la Generalitat. Si assumeixes l’argumentari dels … Continua la lectura de Junqueras i la contrició del pecat unilateralista

Mentir per guanyar

Léalo en español 1. La propaganda del ministeri espanyol d’Exteriors per contrarestar l’informe de la comissió d’Afers Legals del Consell d’Europa és pròpia d’una dictadura. El ministeri va tergiversar les conclusions de l’informe amb una piulada que assegurava, sense empatxar-se, que s’hi “avala l’actuació” d’Espanya en relació amb els presos polítics. En totes les lluites polítiques són tan importants els fets com el relat que se’n fa. Per això últimament hi ha tant ball de noms en el principal diari de l’unionisme català. Cal tancar files perquè la gota xinesa de la rendició foradi el relat de la resistència independentista. Es tracta … Continua la lectura de Mentir per guanyar

Giró atòmic

Léalo en español Ahir [2 de juny] va celebrar-se al Parlament la primera sessió de control al nou Govern. Els consellers i conselleres ja es veuen obligats a donar explicacions abans i tot d’haver acabat d’enllestir els nomenaments de secretaris sectorials i directors generals. La paràlisi governamental dels darrers mesos no justifica tanta pressa. Però bé, aquest és el funcionament parlamentari i més val no queixar-se’n gaire, que els detractors de la democràcia aprofiten qualsevol crítica per alimentar l’antiparlamentarisme. A Joan Coscubiela, per exemple, els debats del mes de setembre del 2017 sobre la sobirania de Catalunya van semblar-li un cop d’estat … Continua la lectura de Giró atòmic

La normalitat és això

Léalo en español 1. Jordi Cuixart pot decidir abraçar-se amb qui vulgui. A més, els pactes es fan amb els enemics i no pas amb els amics. Que els presos polítics assisteixin a la presa de possessió del president Pere Aragonès mentre a la primera fila s’hi asseu el ministre espanyol de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, just al costat del president destituït Quim Torra, ¿és una anomalia o la nova normalitat? Perquè ja és ben estrany que la formació del govern català que ha portat Aragonès a la presidència s’hagi pactat en una presó i que el representant dels carcellers sigui present en l’acte que n’és … Continua la lectura de La normalitat és això

Els indults són un engany

Léalo en español Els indults no són la via. No cal amoïnar-se gaire pel fet que la sala penal del Tribunal Suprem, que és la mateixa que va jutjar la causa contra els presos polítics, hagi informat negativament de la concessió de qualsevol forma d’indult —total o parcial— per als dotze condemnats per delictes de sedició, malversació de cabals públics i de desobediència. Qui podia esperar un canvi de criteri d’uns jutges que es van mostrar parcials des del primer moment? En el dictamen fet públic ahir, els magistrats —els quals han estat incomprensiblement legitimats per alguns dels advocats dels presos amb manifestacions … Continua la lectura de Els indults són un engany