Sota l’espasa de Dàmocles

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

La taula en crisi

Léalo en español Ja es veia a venir. La celebració de la taula de diàleg s’ha convertit en una nova crisi de la coalició governamental. Junts va decidir enviar a la primera sessió de la taula pesos pesants de la formació independentista. A més del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que fa de cap polític dels independentistes a l’executiu català, s’hi van incorporar el secretari general del partit (Sànchez), un dels vicepresidents (Turull) i la portaveu parlamentària a Madrid (Nogueras). Ningú pot dir que fos una delegació de perfil baix. Al contrari. Si Carles Puigdemont no estigués exiliat, és probable que hagués … Continua la lectura de La taula en crisi

Contra els perdedors

Léalo en espanyol Als dirigents polítics els hauria de caure la cara de vergonya. Tenen mentalitat de perdedors. Els líders de l’1-O estan cada vegada més amortitzats. Han estat protagonistes d’una de les dècades més agitades des de la restauració de l’autonomia, però no se n’han sortit. Simbolitzaven un ideal que ara rebreguen. La repressió hi ha fet molt perquè sigui així, però la manca de visió general, les batusses i una estratègia equivocada, sumades a la pandèmia, han anat diluint la força de la mobilització popular. Els Jordis van ser detinguts i condemnats a llargues penes de presó precisament perquè … Continua la lectura de Contra els perdedors

100 dies i els deures pendents

Léalo en español 1. Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el 21 de maig. S’han acabat, doncs, els cent dies de gràcia, el període de treva, si és que n’hi ha hagut mai, de la mateixa manera que el seu govern ha enterrat definitivament el procés. Si més no tal com s’havia entès fins a l’aplicació del 155 i la intervenció de la Generalitat. Durant la dècada sobiranista, el Govern va tenir un paper actiu, conjuntament amb les entitats socials, en l’impuls de l’acció independentista. Ni els crítics més estrafolaris ho poden negar. La conseqüència judicial d’aquesta opció va ser lacerant. Presó i … Continua la lectura de 100 dies i els deures pendents

Històries de Barcelona

Léalo en español 1. Barcelona està en decadència. Per ser justos, Ada Colau només ha accelerat, per incompetència i dogmatisme, un procés de decaïment que fa anys que va començar. Barcelona és avui una ciutat de províncies de l’Espanya borbònica i no aquella capital de Catalunya que va imaginar l’emergent catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX. Construir una gran ciutat era, juntament amb la industrialització i la nacionalització cultural, el trident que havia d’ajudar a la pervivència de Catalunya com una nació de la mediterrània dins d’un estat que, per vocació i estratègia, era centralista i homogeneïtzador. Espanya no ha … Continua la lectura de Històries de Barcelona

L’exili, segons el notari López Burniol

Léalo en español No sé si coneixen la faula d’Isop que parla d’una àliga i d’una parella de galls. És aquella que explica que dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; i al final un va foragitar l’altre. El vençut es va retirar resignadament darrere uns matolls per amagar-s’hi. En canvi, el gall guanyador va pujar orgullós a una tàpia alta posant-se a cantar tan fort com va poder. Però no va trigar a caure-li al damunt una àguila i raptar-lo. En aquell moment, el gall que havia perdut el combat es va quedar sol amb tot … Continua la lectura de L’exili, segons el notari López Burniol

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat

Les finestres de Junqueras o el cost d’oportunitat

Léalo en español 1. Una bona entrevista consisteix a preguntar i repreguntar la mateixa cosa fins que l’entrevistat declara el que l’entrevistador estava buscant de bon començament. És una tècnica molt estesa. És clar que l’entrevistat s’hi pot resistir, sobretot si és un polític experimentat, però tard o d’hora deixarà anar la frase que servirà de titular de l’entrevista, que gairebé sempre respon als interessos del mitjà, a favor o en contra. Vull dir que retratarà en positiu o en negatiu l’entrevistat, que de vegades és ben vist pel mitjà i en d’altres no. Si t’entrevista el director del mitjà … Continua la lectura de Les finestres de Junqueras o el cost d’oportunitat

Les presses de Pedro Sánchez

Léalo en español Cada vegada és més evident que els indults són, malgrat tot, una victòria de l’independentisme. No és el que caldria esperar d’un govern que, si fos realment progressista i demòcrata, hauria optat per decretar l’amnistia. Ni tan sols han tingut coratge de reclamar-la els ministres del 15-M i del PCE. Quan els “revolucionaris” tasten el vellut de les cadires nobles, la valentia s’esbrava abans d’obrir l’ampolla. Per això Ada Colau s’asseia cofoia al costat del Conde de Godó a la platea del teatre de la burgesia per aplaudir amb les orelles Pedro Sánchez. Quan la nova secretària general d’Unides … Continua la lectura de Les presses de Pedro Sánchez