La ressaca de Perpinyà

Léalo en español Perpinyà ha deixat consternat l’exèrcit de l’ordre. Tots els que voldrien “independitzar” l’independentisme de Puigdemont encara no s’expliquen per què diantre va acudir tanta gent a la crida del Consell per la República després dels esforços que havien esmerçat per aïllar l’expresident i acoquinar el personal. La coalició contrària a l’estratègia de ruptura de Puigdemont, que inclou el partit rival, l’unionisme postcomunista i també la nova dreta autonomista que somia tornar a l’època en què la independència era una mena d’utopia inassolible, només sap recórrer a la desqualificació. Fa gràcia que algú que ha exaltat els líders fins al punt de convertir-los … Continua la lectura de La ressaca de Perpinyà

Sortir del bucle

Léalo en español Qui si pogués no voldria acabar amb la situació d’inestabilitat que fa una dècada que dura a Catalunya? Viure permanentment en conflicte és molt cansat. Esgota les energies de tothom. Però el conflicte és una característica de les societats contemporànies i s’expressa de diverses maneres. Hi ha conflictes de classe, de gènere i, és clar, nacionals, com és ara el nostre cas. És que no tenia raó Jean Jacques Rousseau quan el 1755 advertia que la propietat privada era la font del conflicte social? Des de llavors, si més no, que persisteix el conflicte de classes, encara … Continua la lectura de Sortir del bucle

Pagar per avançat

Léalo en español Té raó Laura Borràs quan diu que ERC ha decidit pagar al PSOE per avançat. Negociar no vol dir claudicar a canvi de res. No se sap què li devia ERC al PSOE, però la realitat és que Esquerra té una estratègia que consisteix a acceptar les bones paraules com a penyora per una futura taula de negociació. Tornem a principis dels noranta, quan tot eren bones paraules. Tothom ha pogut constatar que Pedro Sánchez fa el que vol, fa i desfà la taula de negociació al seu gust. Llavors és quan el bomber Rufián ha d’acudir amb … Continua la lectura de Pagar per avançat

La foto de la ruptura

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

Reorganitzar… què?

Va passant el temps i l’espai de JxCat –que inclou el postconvergent– està a mig bastir. Les disputes i les fiblades entre els protagonistes són constants. Ningú no acaba d’estar content. Quan el PDeCAT es va despertar, després del xoc del 155 i de la decisió del president Puigdemont d’acudir a les eleccions que va convocar Mariano Rajoy el 21-D amb una candidatura d’ampli espectre, les disputes van disparar-se. Marta Pascal va digerir molt malament que JxCat pivotés sobre els independents i els dos sectors del PDeCAT que no li eren afins, dirigits, respectivament, per Jordi Turull i Josep Rull. … Continua la lectura de Reorganitzar… què?

La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

Investir el carceller

Léalo en español Aviat hi haurà govern a Espanya. Ha guanyat la repressió. Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa investiran president Pedro Sánchez, el mateix individu, ara transvestit de xai, que el 2017 es va aliar amb el PP per desbaratar el procés d’autodeterminació i empresonar els dirigents independentistes. Costa d’entendre, però és així. Els presos ni tan sols es beneficiaran del tercer grau, que la consellera de Justícia (d’ERC) es nega a donar-los, i que vindrien a ser les famoses 155 monedes de plata de l’inefable Rufián, un dels pitjors dirigents que ha tingut mai ERC. Que un partit independentista estigui … Continua la lectura de Investir el carceller