La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

Investir el carceller

Léalo en español Aviat hi haurà govern a Espanya. Ha guanyat la repressió. Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa investiran president Pedro Sánchez, el mateix individu, ara transvestit de xai, que el 2017 es va aliar amb el PP per desbaratar el procés d’autodeterminació i empresonar els dirigents independentistes. Costa d’entendre, però és així. Els presos ni tan sols es beneficiaran del tercer grau, que la consellera de Justícia (d’ERC) es nega a donar-los, i que vindrien a ser les famoses 155 monedes de plata de l’inefable Rufián, un dels pitjors dirigents que ha tingut mai ERC. Que un partit independentista estigui … Continua la lectura de Investir el carceller

(in)justícia

Léalo en español El Tribunal de Luxemburg ha de sentenciar avui el cas d’Oriol Junqueras, que establirà jurisprudència per a Carles Puigdemont i Toni Comín i també per a Clara Ponsatí, si és que finalment esdevé eurodiputada. No sé què passarà, però si, com diuen els experts, Junqueras té immunitat, el govern espanyol tindrà un problema. O no, perquè la justícia a Espanya es reparteix a la carta. Espanya està fora de les coordenades normals dels estats democràtics. A més, la justícia i el TC estan tan polititzats, que tres magistrats del TC, del sector progressista —ara al servei del … Continua la lectura de (in)justícia

L’exemple escocès

Léalo en español La victòria de l’SNP a Escòcia ha estat aclaparadora. Fins i tot ho destaquen els unionistes acèrrims, els que a Catalunya neguen que un 42,5% de suport a l’independentisme sigui suficient per reclamar la celebració d’un referèndum plenament acordat. La sensació de victòria independentista i de desfeta de l’unionisme escocès no és tant pel percentatge assolit (45%) com pel fet que dels 59 escons en disputa, l’SNP n’ha guanyat 48. Els 23 diputats independentistes catalans —davant els 18 unionistes— estan repartits entre tres partits, que no s’entenen gairebé mai, i per tant transmeten pessimisme més que no … Continua la lectura de L’exemple escocès

Un altre “match point”

Léalo en espanyol En política les males decisions es paguen cares. L’any 2012, Artur Mas va convocar eleccions anticipades amb la creença que rendibilitzaria la primera gran mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre. Van assessorar-lo molt malament. Va perdre 12 diputats. Cap govern europeu s’hauria atrevit a convocar eleccions en un ambient que era una olla a pressió per les retallades socials que va aplicar, abans que cap altre govern de l’entorn, el conseller Andreu Mas-Colell. A partir d’aquella mala decisió, el declivi dels convergents va ser imparable. Hi van ajudar altres coses, és clar, per començar que CDC, a … Continua la lectura de Un altre “match point”

Bloqueig i més bloqueig

Léalo en español El règim del 78 cau en barrina. S’està entrant en la fase final. Ja veurem com acaba. El primer indicador no pinta bé, perquè a Espanya la crisi sistèmica transporta la política cap al passat, cap al franquisme, com es constata amb l’alça de Vox. La dreta del quitrà, la que empastifava els antifranquistes, ja és aquí. A Catalunya la crisi del sistema també és total, però per raons ben diferents. L’independentisme, en totes les seves versions, és majoritari. I ja sabem que l’independentisme és, a més, republicà. L’altre indicador que el règim constitucional monàrquic s’està esquerdant … Continua la lectura de Bloqueig i més bloqueig

Debats de xaranga i pandereta

Léalo en español Fa anys que no m’entretinc a veure cap debat electoral. No m’interessen. No m’aporten res. Són una pura exhibició d’ignorància política, amanida amb retrets i misèries. Quan els polítics es llancen els plats pel cap inviten l’elector a abstenir-se. Per això he arribat a la conclusió que els debats electorals són antidemocràtics. Si no són adulterats, com el debat a cinc de L’Acadèmia TV, són una batalla campal que alimenta l’antipolítica. Els dos debats electorals que s’han organitzat aquests dies han esdevingut un atemptat a l’esperit democràtic. El de la cadena espanyola va ser, literalment, una estafa, … Continua la lectura de Debats de xaranga i pandereta

El Govern de les porres

Léalo en español Cada vegada entenc menys la política catalana. Crec que és un sentiment compartit per molta gent. Tothom comença a veure que el rei va despullat perquè, i aquí he de donar la raó a Jaume Asens, és contradictori que ERC i JxCat convoquin la multitud a manifestar-se a l’aeroport del Prat i que alhora hi enviïn els Mossos d’Esquadra per rebre-la a bastonades. Com que em refio del meu amic Oriol Izquierdo, company en moltes lluites i ex-director general, com jo, de la Generalitat de Catalunya, i per tant amb un alt sentit institucional, el seu article sobre … Continua la lectura de El Govern de les porres

“Puigdemont ha de trobar una fórmula organitzativa que sigui creïble i fiable”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) va ser un dels cervells de Junts per Catalunya i de la Crida Nacional per la República. Alhora, és una de les veus més escoltades al si de l’independentisme català. Ara, any i mig més tard de ser destituït de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en virtut de l’aplicació del 155, es troba a Califòrnia fent una recerca per preparar la biografia de l’exili de Joaquín Maurín (1896-1973), qui va dirigir, entre més, el sindicat CNT i el Partit Obrer d’Unificació Marxista, tot i que després se’n va desmarcar. Parlem amb Colomines del … Continua la lectura de “Puigdemont ha de trobar una fórmula organitzativa que sigui creïble i fiable”

Consell per la República

Reunit a Brussel·les l’1 d’octubre –de vegades les commemoracions s’han de fer treballant–, el Consell per la República (CpR), òrgan que aglutina representats de JxCat, ERC, Demòcrates, Poble Lliure, Som Alternativa, la Crida, Acció per la República i l’ANC, va acordar convocar les forces sobiranistes –i això vol dir més que no pas únicament les independentistes– a una assemblea de càrrecs electes amb l’objectiu “d’aprovar l’estratègia” política que caldrà seguir després de la sentència de l’1-O. Em sembla una idea estupenda. Des de Brussel·les, el CpR s’ha de convertir en la veu lliure dels partidaris del dret a l’autodeterminació. Com … Continua la lectura de Consell per la República