Etiqueta: José Montilla

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

A la llum del CEO

agusticolomines

Léalo en español 1. MALGRAT TOT, FORTS. La setmana passada va acabar amb polèmica. L’anunci de la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un altre igualment perniciós, va tapar la presentació que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) de final d’any. Jordi Muñoz, el director designat per Esquerra, ha introduït nous criteris per elaborar i valorar l’actual baròmetre que no sempre aporten més arguments per mesurar l’estat de l’opinió pública i els seus efectes en les actituds polítiques. Per exemple, ofereix una estimació electoral, però no explicita quina participació preveu … Continua la lectura de A la llum del CEO

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Canvi de rumb

agusticolomines

Léalo en español 1. TEMPS PERDUT. La commemoració dels cinc anys de la celebració de l’1-O s’ha produït en un context de tensió entre els socis de Govern, que és una més de les moltes topades que Junts i Esquerra mantenen des de fa temps. Fa cinc anys els actors polítics eren parcialment uns altres, PDeCAT i Esquerra, però les divergències eren les mateixes, perquè la interpretació que fan de la realitat Puigdemont i Junqueras, que són els líders polítics del procés, no té res a veure. Dissabte va quedar ratificat en l’acte de l’Arc de Triomf quan Puigdemont va criticar … Continua la lectura de Canvi de rumb

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El cigarret posterior al coit

agusticolomines

Léalo en español Tot i que encara no s’ha acabat, aquesta és una setmana desastrosa per a Espanya. L’Antoni Maria Piqué en resumia el perquè ahir en el seu sempre interessant comentari sobre les portades de la premsa en paper. Vegem-ho. S’ha convertit en un costum, en un mal costum, caldria dir, que els diaris desinformin en comptes d’informar. És tan escandalosa aquesta pràctica, diguem-ne, partidista, que la tria de notícies que cal destacar per omplir les portades dels diaris es tradueix en una exhibició descarnada de les fílies i fòbies polítiques de cada mitjà. Les portades d’ahir dels diaris catalans s’omplien, com també … Continua la lectura de El cigarret posterior al coit

PolíticaDeixa un comentari

Privilegis i corrupteles

agusticolomines

Léalo en español 1. Més sobre les llicències al Parlament. Potser hauríem hagut de donar la raó a Ernest Benach quan va declarar que les milionàries llicències per edat dels treballadors del Parlament responien a la lògica d’una altra època. Furgant un mica, t’adones que res ha canviat. Arran del meu article anterior, un lector molt amable m’ha fet arribar una informació publicada a La Vanguardia el diumenge 4 d’octubre de 2009. El titular de la notícia, inclosa a la secció d’economia i signada per Eduardo Magallón, era aquest: “El Parlament prejubila con el 100 %. Los empleados pueden dejar de trabajar a los … Continua la lectura de Privilegis i corrupteles

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Vestir el govern

agusticolomines

Léalo en español 1. Assumir la presidència del teu país és una gran responsabilitat, sobretot en un sistema tan presidencialista com el nostre. La residència del president de la Generalitat està carregada d’història i les pedres parlen a qui sap escoltar-les. Josep Tarradellas ho sabia, potser perquè era un gran amant de l’etiqueta i la pompa, i per això de seguida que va prendre possessió del càrrec va propiciar que la simple mancomunitat de províncies que era la Generalitat restaurada tornés a ser la seu de l’autogovern i la Casa dels Canonges la llar del president. L’exercici del poder té el seu cerimonial. Potser … Continua la lectura de Vestir el govern

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Decadència de la decadència

agusticolomines

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La solitud d’Artur Mas

agusticolomines

Léalo en español 1. Potser a causa de les circumstàncies personals tan dramàtiques, només Pasqual Maragall ha acabat essent l’expresident de la Generalitat amb un paper més semblant al dels expresidents dels EUA. La fundació que porta el seu nom i que està dedicada a la investigació de l’Alzheimer és de primeríssima fila mundial i la Fundació Catalunya Europa, nascuda el 2007 amb una clara vocació europeista, són el llegat d’un dels polítics catalans que ha influït més en una determinada manera d’entendre les ciutats metropolitanes. Deu ser també per això que, fins que, fa ben poc, la nova normativa de la UB sobre càtedres … Continua la lectura de La solitud d’Artur Mas

Cultura, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

agusticolomines

Léalo en español Tothom té un rei al cos. Molts comentaristes hi tenen un sociòleg. L’antic director del CCCB, Josep Ramoneda, ho demostra en el darrer dels seus articles en parlar d’un suposat “narcisisme” independentista representat per Laura Borràs i Junts. Deixant de banda que Ramoneda torni a intentar reproduir els arguments que ja havia fet servir per combatre el pujolisme —allò dels bons i els dolents i la sonsònia derivada de la superioritat moral dels progres—, ara, a més, hi afegeix dots sociològics per determinar què representa Junts. I no se’n surt gaire bé, la veritat sigui dita. Afirma Ramoneda que a Junts … Continua la lectura de Ramoneda, la filosofia del senyor Esteve

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

L’honorabilitat presidencial

agusticolomines

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Una confabulació narcòtica

agusticolomines

Léalo en español El 14 de juny del 2006 es va celebrar a l’Auditori de Barcelona l’acte central de la plataforma Estatut, jo sí. Vam conduir-lo la periodista Rosa Cullell —que aleshores era directora general del Liceu— i un servidor, que en aquell temps dirigia Unescocat. Entre els assistents hi havia el president Pasqual Maragall i l’expresident Jordi Pujol i polítics del PSC, CiU i ICV: Manuela de Madre, José Montilla, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Guillot, entre d’altres, cap dels quals és avui un polític en actiu. Només Montilla és un supervivent gràcies a les portes … Continua la lectura de Una confabulació narcòtica