Paròdia pujolista

Láelo en español “Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però no. Tardà ha resumit la seva posició actual, que les xarxes socials ens fan descobrir que rep la crítica contundent d’una part de la militància d’ERC, amb aquest “guanyar o aprendre” que oposa a “guanyar o perdre” que atribueix, sense esmentar-lo, al president Carles Puigdemont. Què hem d’aprendre? Llegit tot l’article, em fa l’efecte que la lliçó consisteix a resignar-nos. Tardà, el bonhomiós, recorre a la retòrica, … Continua la lectura de Paròdia pujolista

Set dies d’abril

Léalo en español Diumenge que ve serà dia d’eleccions. La nit abans, el Barça té una cita al Camp Nou amb el Llevant i al minut 17.14 la grada esclatarà en un sonor i potent clam reivindicatiu d’independència. Llevat de l’ANC i Òmnium, que en els darrers deu anys han mobilitzat milers i milers de persones almenys una vegada l’any, el Barça continua essent l’única institució que és capaç de mobilitzar entre 60 i 96 mil persones cada quinze dies o fins i tot, si l’ocasió s’ho val, dues vegades en una setmana. La tirada del futbol en aquest país és … Continua la lectura de Set dies d’abril

L’anhelat pal de paller

Léalo en español En una entrevista del 12 de gener de 2011 al diari Ara, Joan Carretero, líder de Reagrupament i antic conseller de la Generalitat, afirmava rotund: “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme”. Els republicans acabaven de perdre 11 diputats a les eleccions del 28-N, les que va guanyar Artur Mas amb 62 escons després de set anys de coalició d’ERC amb el PSC i ICV-EUiA. ERC s’havia anat aprimant, precisament, per les disputes que havia protagonitzat l’exalcalde de Puigcerdà i pels efectes devastadors del segon tripartit. Va perdre la meitat dels vots que havia obtingut … Continua la lectura de L’anhelat pal de paller

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”

El parlamentarisme davant el deliri dictatorial

Léalo en español El PP, el PSOE (el que inclou el PSC) i Cs estan acordant com implantar la dictadura a Catalunya. Avui dissabte ho ratificarà un Consell de Ministres extraordinari. Amb una aparent cobertura legal —i és que totes les dictadures es fonamenten en lleis—, els partits del Règim del 78 pretenen modificar la majoria parlamentària de Catalunya. Perquè la qüestió és aquesta. No n’han tingut prou a recórrer permanentment als tribunals per laminar els drets democràtics, perseguir persones i destruir l’autogovern. Els cal fer un pas més per substituir el govern legítim de la Generalitat, elegit democràticament, per una … Continua la lectura de El parlamentarisme davant el deliri dictatorial

Espanyola i nacionalista

  “Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que per desconnectar Catalunya d’Espanya s’intenti desconnectar també de la llei i el dret. Ni jo ni cap demòcrata podem acceptar que en nom del poble (per utilitzar l’eslògan de la senyora Le Pen a França) es negui a Espanya l’essència de la democràcia, que és la sobirania del poble espanyol i se li negui tota legitimitat per escollir democràticament el seu destí.” Amb aquesta contundència es va expressar el proppassat dimecres Susana Díaz per carregar contra l’independentisme en una conferència a Barcelona. Els subratllats de la cita són meus, i si he volgut fer la remarca és per … Continua la lectura de Espanyola i nacionalista

El PSC i la catalanitat

Si es consuma la intenció del PSC de votar no a la investidura de Rajoy en contra del parer del “nou” PSOE, la crisi del model de relació que els socialistes catalans van pactar el 1977 amb els socialistes espanyols serà un fet. Serà la segona gran crisi política del sistema de partits polítics catalans, si descomptem la primera, la que el 1982 va destruir el PSUC, el partit dels comunistes catalans que ara volen imitar els comuns. Veurem si se’n surten, perquè el front nacional popular que propugnen forçosament ha de ser més tebi ideològicament. D’això, tanmateix, ja en … Continua la lectura de El PSC i la catalanitat