El govern dels jutges

Léalo en español L’any 2018, abans que conegués l’ordre de processament dels líders independentistes, Felipe González, que és un espanyolista llest i jacobí més que no pas un dirigent socialista, va expressar el desig que cap jutge del Tribunal Suprem els fiqués a la presó. No és que li hagués entrat una pruïja sobtada per defensar els drets civils i humans de Carles Puigdemont i companyia, la seva preocupació era tota una altra: “Ens emparem en les togues —va dir— perquè com a polítics som uns inútils. Una vegada que aquest procés [de judicialització de la política] arriba a un determinat punt de saturació, … Continua la lectura de El govern dels jutges

L’amnistia no és l’objectiu

Léalo en español L’amnistia no és l’objectiu. No és que servidor no desitgi la llibertat dels presos polítics. És clar que la vull i la reclamo, tant com les cinquanta personalitats internacionals que han signat el manifest publicat a The Washington Post i The Guardian promogut per Òmnium. Però l’amnistia només serà possible quan hagi començat de debò una negociació política, que és el que també es diu en el manifest, que aboqui a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. L’1-O és un referent de la lluita per la llibertat, però no és l’instrument per resoldre la qüestió. Els titulars dels diaris emfasitzen que la cinquantena de persones … Continua la lectura de L’amnistia no és l’objectiu

La barba d’Adriana Lastra

Léalo en español “Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar”, ens advertí Anselm Turmeda a La disputa de l’ase al llunyà any de 1417. Des del segle XV que hauríem d’haver après la lliçó. Després del vaticini de Turmeda (o més aviat Abdal·là) sobre la possibilitat d’un perill imminent, en van seguir molts altres, fins a arribar al conegut poema denúncia del pastor protestant Martin Niemöller, que aquí tothom atribueix a Bertolt Brecht, però que fou recitat per primera vegada pel clergue alemany durant un sermó de la Setmana Santa del 1946. Mirar cap a una altra banda mentre … Continua la lectura de La barba d’Adriana Lastra

Si ets d’esquerra, Junts

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts

Qui no s’arrisca, no pisca

Algunes consideracions sobre l’article d’@eduardvoltas, publicat al @MonDiari, «Urgent, però sobretot difícil». 1. Comencem per l’anècdota. «En quin moment ens hem convertit en aquesta mena d’exèrcit de Pancho Villa?» —es pregunta un dels influencers d’@Esquerra_ERC. El dia que ens vam començar a blocar els uns als altres. @eduardvoltas no em podrà llegir perquè fa anys que em té blocat en el seu cap i a Twitter. 2. La substància. Les característiques del Procés són una novetat en la història de Catalunya. Per primera vegada no es respon a la violència de l’estat amb bombes, cremant esglésies o amb assassinats als … Continua la lectura de Qui no s’arrisca, no pisca

Destorbeu-los!

Léalo en español “Un espectre, l’espectre de l’independentisme, ronda per Espanya. Contra aquest espectre s’han conjurat en una guerra santa totes les potències de la vella Espanya: el Rei i els partits del sistema, González i Aznar, l’extrema dreta i els tribunals. D’aquest fet es desprenen dues conseqüències: La primera és que l’independentisme ja és reconegut com una potència per tots els poders de l’estat i per això s’esmercen a destruir-lo. La segona és que ja és hora que els independentistes exposin públicament les seves opinions davant de tot el món, les seves tendències, les seves aspiracions, i oposin un … Continua la lectura de Destorbeu-los!

El bloc per la ruptura

Léalo en español L’independentisme no té líders. Quan ja es veu que no s’ha superat la mentalitat autonomista, parlar de líders independentistes és un oxímoron. Cal dir les coses pel seu nom. És una desgràcia, però és així. Proclamar-se independentista és més fàcil que dissenyar una estratègia independentista que desbordi l’actual paràlisi, presidida per una competència estúpida entre ERC i Junts per Catalunya per veure qui queda primer en les pròximes eleccions autonòmiques. Unes eleccions que, com les del 21-D del 2017, tornarà a convocar l’Estat per la via de la inhabilitació del president Torra. L’autonomia va a mal borràs … Continua la lectura de El bloc per la ruptura

Llepar-se les ferides

Quan s’albira el final del túnel després de molts dies de confinament i de desconcert, em sorprèn constatar que l’independentisme partidista torni a debatre el de sempre, com si res no hagués passat. Tenen raó els que descriuen la situació com una mena de bucle melancòlic que, a més, va acompanyat d’un munt de retrets i deslleialtats. La realitat és que tenim l’autonomia devastada, sota mínims, que ni tan sols s’assembla a l’autogovern de què es disposava abans que les urgències del tripartit ens aboquessin a la fracassada reforma estatutària del 2006. El fracàs d’aquella reforma, que va avalar el … Continua la lectura de Llepar-se les ferides

No em trobo bé…

Léalo en español No em trobo bé. Primer estava atordit, em feia molt mal el cap, després vaig començar a perdre la veu i estossegava, més endavant vaig tenir febre i malestar general. En fi… ja s’ho deuen imaginar. No soc l’únic a casa. La meva companya va ser la primera a caure. Intentem mantenir-nos allunyats l’un de l’altre, tot i que no és fàcil en una casa com la nostra, amb espais oberts. Fem el que podem, que és el que fa tothom. Uns amics ens han fet arribar mascaretes i guants i així ens aïllem tant com podem. … Continua la lectura de No em trobo bé…

La paradoxa dels pans i els peixos

Léalo en español Suposo que vostès coneixen el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, encara que no siguin religiosos, com jo mateix. Els refresco la història. Un dia, Jesús era amb els seus amics, els apòstols. La gent, en veure’ls, s’acostava per escoltar com Jesús, el Jesús de Natzaret, parlava de déu i de la manera com ajudar els altres. Cada vegada es congregava més gent, fins a agrupar una gran multitud. Passaven les hores i es va fer tard. Un dels apòstols va dir a Jesús: “Mestre, digues a aquesta gent que se’n vagin a casa seva … Continua la lectura de La paradoxa dels pans i els peixos