Trapero, a judici

Léalo en español Torna la rebel·lió i la sedició. Avui comença a la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional el judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; a l’intendent del cos, Teresa Laplana; a l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler, i a l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig. Arrenca, doncs, un altre judici polític que s’emmarca en la “causa general” contra el procés que l’Estat ha delegat en les togues fraudulentes i polititzades en una magistratura que és hereva del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista, que al seu torn ja era una reconversió del Tribunal … Continua la lectura de Trapero, a judici

El gran engany

Léalo en español Suposo que tothom entén que no hem arribat fins aquí per perfeccionar l’autogovern. Una promesa inconcreta d’un dirigent del PSOE, que, si fos sincera, podia haver-la fet abans, quan els vots d’ERC no eren necessaris. Ho ha fet ara per pura necessitat. Aquest detall, que no és menor, és el que resta credibilitat al debat sobre la investidura. Que ràpid que hem oblidat la clàusula 9a de l’acord previ entre PSOE i UP. Qui no s’adoni de l’engany, lleparà. Però a ERC hi ha ganes d’aliar-se amb el PSOE i UP. El Sis d’Octubre de 1934 va passar … Continua la lectura de El gran engany

No és tan evident, estimat Tardà

Léalo en español Joan Tardà té un concepte antic del que és una democràcia. Ho afirmo perquè llegeixo que Tardà ha declarat amb rotunditat que “és evident que Espanya és un estat democràtic”. Ell no ha dit Espanya, un terme que a mi no em molesta gens, sinó que ha utilitzat l’eufemisme “estat espanyol”. Com que ho ha defensat en la IV Convenció Federalista convocada per unes quantes fundacions socialistes, potser ha estat una concessió a la galeria. O potser no i realment ho creu. Amb els d’ERC no se sap mai, perquè un dia són els més revolucionaris del … Continua la lectura de No és tan evident, estimat Tardà

Un altre “match point”

Léalo en espanyol En política les males decisions es paguen cares. L’any 2012, Artur Mas va convocar eleccions anticipades amb la creença que rendibilitzaria la primera gran mobilització sobiranista de l’Onze de Setembre. Van assessorar-lo molt malament. Va perdre 12 diputats. Cap govern europeu s’hauria atrevit a convocar eleccions en un ambient que era una olla a pressió per les retallades socials que va aplicar, abans que cap altre govern de l’entorn, el conseller Andreu Mas-Colell. A partir d’aquella mala decisió, el declivi dels convergents va ser imparable. Hi van ajudar altres coses, és clar, per començar que CDC, a … Continua la lectura de Un altre “match point”

Guanyar els carrers… guanyar a les urnes

Léalo en español “Els carrers seran sempre nostres” és una de les consignes més conegudes de l’independentisme. Fa més d’una dècada que els carrers i les places de Catalunya estan democràticament ocupats pel sobiranisme, pels demòcrates. Tenim la sort que la defensa de la democràcia traspassa el moviment independentista, malgrat que pel camí s’ha perdut el PSC. Josep-Lluís Carod-Rovira va resumir-ho amb perspicàcia el dia de la manifestació espanyolista —i xenòfoba, com es va poder constatar davant de Via Laietana: “bote, bote, bote: catalán el que no bote”. L’antic dirigent d’ERC va piular: “Ni la Unió Socialista de Catalunya (Comorera, … Continua la lectura de Guanyar els carrers… guanyar a les urnes

Volen escarmentar-nos

Léalo en español El meu nebot Francesc és a la presó. A can Brians 1. Van detenir-lo divendres, entre les 8 i les 9 del vespre a la plaça Urquinaona amb Trafalgar. Les furgonetes de la Policia Nacional pujaven a tota velocitat pel carrer de Jonqueres i allà mateix, sense que cap de les persones que eren allà els hagués increpat o violentat, van començar a estomacar els joves. Tres policies es van abraonar contra una noia, que després he sabut que tenia 22 anys i que ara també està empresonada a Wad-Ras. Al meu nebot van obrir-li el cap, porta nou … Continua la lectura de Volen escarmentar-nos

Donar per acabat el dol

Léalo en español Quant de temps ha de passar perquè una persona superi el dol? De dos a cinc anys, responen els especialistes. Durant el primer any es fa, almenys, la meitat del dol. Però hi ha persones que necessiten un any més per fer net. Si transcorregut aquest temps no ha superat el dol, i la melangia nostàlgica persisteix, llavors és que aquesta persona té un problema. Apliquem-ho a la política. La jornada del referèndum va ser tan democràtica i, diguem-ne, heroica, que els esdeveniment posteriors, quan l’Estat es va decidir a reprimir l’independentisme amb tots els recursos de … Continua la lectura de Donar per acabat el dol