Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

Sainet i drama de la investidura

Léalo en español 1. Divendres s’acaba el termini per celebrar la primera convocatòria del ple d’investidura. Falten cinc dies i el més calent és a l’aigüera. Ateses les diferències abismals entre els tres partits de la majoria independentista, no seria estrany que finalment no poguessin arribar a un acord. Si cadascú tiba la corda per imposar els seus criteris, serà realment difícil superar les diferències. El sistema d’idees que separa Esquerra de Junts, un cop escindida la dreta del PDeCAT, és molt menor que la rasa ideològica que separa els dos partits majoritaris de l’anticapitalisme de la CUP. Si no estiguessin a matar, … Continua la lectura de Sainet i drama de la investidura

«El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Polémico y no siempre diplomático, Agustí Colomines no es la persona en la que uno piensa cuando piensa en un catalán. Arquitecto de la “Casa Gran del catalanisme” con la que CiU regresó a la Generalitat en 2010 –en la prehistoria del Procés–, en los últimos años se mueve de forma intermitente por las bambalinas de Junts. Ahora, mientras se recupera de un cáncer, asegura estar retirado. Cuesta creerle. Beñat Zaldua Con los resultados del 14F en la mano, ¿ve alguna alternativa a un gobierno que no pase por el acuerdo entre ERC y Junts? Ni una. Y ni una … Continua la lectura de «El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

“El independentismo irá a más y será más conflictivo”

Agustí Colomines i Companys (Barcelona 1957) es profesor titular de historia en la UB y director de la cátedra Josep Termes. Especialista en la historia de los nacionalismos, fue director de Unescocat y de la fundación CatDem. Dirigió la Escuela de Administración Pública de Cataluña, asesoró a Artur Mas y ayudó a Carles Puigdemont en la eleboración de la lista electoral de Junts per Catalunya en 2017. Daniel Tercero. ¿Y ahora qué? El ‘procés’, entendido como una manera de discutir qué es Cataluña, sigue abierto. No hay una solución. No hay fórmulas intermedias porque han desaparecido, solo hay dos opciones: … Continua la lectura de “El independentismo irá a más y será más conflictivo”

Majories ‘fake’

Léalo en español És un tòpic que continua repetint-se després de cada elecció. Molts partits cauen en el patetisme de Marta Pascal, que amb menys de cinc mil vots es creu l’alternativa a no se sap què, i busquen condicionar les negociacions postelectorals magnificant la seva força. Pedro Sánchez ha gosat afirmar, sense que les dades ho avalin i lluny de reconèixer la victòria en vots i escons del bloc independentista, que la “victòria clamorosa” de Salvador Illa avala la necessitat de constituir un govern progressista, liderat pel PSC, amb els comuns. Entre els dos partits només sumen quaranta-un diputats i, per tant, aquest … Continua la lectura de Majories ‘fake’

En campanya cap al 14-F

Léalo en español Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral. Les eleccions han estat convocades anòmalament per segon cop. El 21 de desembre del 2017, el govern de Mariano Rajoy va convocar unes eleccions autonòmiques després de la suspensió, de facto, de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La conxorxa unionista no va donar els fruits esperats. Malgrat que Ciutadans va assolir la primera posició, no li va servir de res, perquè l’independentisme, amb les tres versions tradicionals, va sumar una nova majoria absoluta. Ara s’ha repetit la història, amb un guió una mica diferent, perquè ja no ha estat el govern espanyol el … Continua la lectura de En campanya cap al 14-F

Submissió

Léalo en español 1. La mentalitat de l’esclau arrela entre els atribolats articulistes que, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, s’han apuntat a donar la raó al TSJC en la trifulga sobre si era legal o no ajornar les eleccions del 14-F. A pesar de la campanya dels mitjans unionistes, bolcats a favor de promoure l’anomenat efecte Illa, els juristes més solvents han deixat clar que la interlocutòria del TSJC no qüestiona en cap moment la validesa jurídica del decret de suspensió de les eleccions en la data prevista inicialment, ni la competència del vicepresident en funcions de president per signar-lo. En … Continua la lectura de Submissió

El govern dels jutges

Léalo en español L’any 2018, abans que conegués l’ordre de processament dels líders independentistes, Felipe González, que és un espanyolista llest i jacobí més que no pas un dirigent socialista, va expressar el desig que cap jutge del Tribunal Suprem els fiqués a la presó. No és que li hagués entrat una pruïja sobtada per defensar els drets civils i humans de Carles Puigdemont i companyia, la seva preocupació era tota una altra: “Ens emparem en les togues —va dir— perquè com a polítics som uns inútils. Una vegada que aquest procés [de judicialització de la política] arriba a un determinat punt de saturació, … Continua la lectura de El govern dels jutges

‘Rave’ i desgovern

Léalo en español 1. Ho han tornat a fer. El Govern, ara dirigit pel candidat d’ERC, el vicepresident Pere Aragonès, ha demostrat una vegada més fins a quin punt aquest és un executiu més cremat que una tija seca. Els socis de govern es comuniquen —més aviat s’increpen— per Twitter perquè deuen pensar que coordinar-se discretament per telèfon no els dona cap rèdit electoral. Estem governats per gent inútil que copia les formes nefastes de fer política del ja moribund —gràcies a set milions d’electors— Donald Trump. Malgrat la gestió funesta i deplorable de gairebé tots els consellers i conselleres, … Continua la lectura de ‘Rave’ i desgovern