Sucursalisme al Parlament

Salvador Illa està emprenyat. No m’estranya. Pere Aragonès ha volgut fer de Jordi Pujol quan ni a Catalunya ni a Espanya ningú més podrà practicar com ell el joc de fet a amagar. L’únic partit que hi està bregat és el PNB, que fa quatre dècades que no es mou de lloc. El pujolisme és mort i enterrat, malgrat el retorn a l’autonomisme d’Esquerra i d’una part de Junts. L’intent del Govern de buscar la mediació del PSOE, concretament de Pedro Sánchez, perquè el PSC aprovi els pressupostos de la Generalitat ha irritat encara més el primer secretari del PSC, que … Continua la lectura de Sucursalisme al Parlament

Pressupostos i arrogància

Léalo en español 1. LA NEGOCIACIÓ DEL PRESSUPOST. ERC està regalant el protagonisme i la iniciativa política al PSC. Així com l’any passat els republicans van beneficiar-se de la diligent negociació que Jaume Giró va fer dels pressupostos, que Junts no va saber rendibilitzar, ara és el president Aragonès —i la discreta Natàlia Mas— qui no sap “domar” els socialistes. Esquerra ha demostrat fins a quin punt és feble el seu marge de maniobra a Madrid. A diferència de quan Pujol era president de la Generalitat, que utilitzava la seva influència a Madrid per neutralitzar l’oposició a Catalunya o inclús per … Continua la lectura de Pressupostos i arrogància

Pressupostos i solitud

Léalo en español 1. PRESSUPOSTOS ESPANYOLS. Estava cantat. Després d’amenaçar de fer-ho durant dies, finalment Esquerra no ha presentat l’esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Les maniobres del cap del govern espanyol per desfer-se dels republicans van donar els seus fruits quan la setmana passada va aconseguir el suport de dos socis poc corrents, el BNG (1) i Coalició Canària-NC (2). Aquests tres escons s’afegien als dels socis habituals dels socialistes, com són Més País (2), Compromís (1), EH Bildu (5), PNB (6), Terol Existeix (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i el PDeCAT (4). Entre tots, … Continua la lectura de Pressupostos i solitud

Deutes pendents

Léalo en español 1. La ressaca que no se’n va. La política catalana està estancada. El nou curs comença igual com va acabar l’anterior. El govern de PSOE i Unides Podem continua arrabassant les competències autonòmiques que fereixen de mort l’autogovern de Catalunya. Els socialistes i els antics comunistes tenen un model d’Estat que, a més de jacobí, és cada vegada més centralista. La veritat és que no sé per què la dreta i l’extrema dreta nacionalista espanyola es queixen tant. L’esquerra espanyola va desmantellant l’Estat de les autonomies amb determinació, perquè, tot cal dir-ho, la recentralització no perjudica tan sols Catalunya. … Continua la lectura de Deutes pendents

L’escó del conseller Lluís Puig

Léalo en español Avui m’estomacaran a Twitter. Hi contribuirà el mateix conseller Lluís Puig, que em retraurà l’opinió defensada en aquest article —i que ja vaig insinuar en una columna anterior—, perquè tornaré a demanar-li que abandoni voluntàriament l’escó. Acceptaré la crítica com un dany col·lateral a l’ofici d’opinar a la premsa i en qualsevol altre mitjà. A diferència dels polítics, que es neguitegen de seguida que els cau al damunt una allau de crítiques per alguna cosa que han dit, l’analista no té la necessitat d’agradar constantment. No es pensin que no ens afecta, perquè tenir o no tenir lectors repercuteix professionalment, … Continua la lectura de L’escó del conseller Lluís Puig

Narinan, narinan

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan

Tres coincidències

Léalo en español 1. Relleu a la cúpula socialista. Que la celebració del congrés extraordinari del PSC per entronitzar Salvador Illa hagi coincidit amb l’ingrés a la presó de Quatre Camins —a la Roca del Vallès, d’on havia estat alcalde Illa— de Bartomeu Muñoz, és pur atzar. Com també ho és que l’Audiència de Barcelona hagi donat un termini d’un mes a l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, perquè entri a la presó i compleixi la condemna pel cas Mercuri. Un cas que demostra perfectament que l’anomenada sociovergència ha tingut com a protagonistes, sobretot, el sector dels negocis de CiU i l’espanyolisme socialista. Barto … Continua la lectura de Tres coincidències

L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Léalo en español 1. La política és com el teatre. Necessita attrezzo. No sé si recorden que el 20 de desembre de 2018 —a les 19:12 h, en concret— va començar la trobada entre els presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de Pedralbes de Barcelona. Des de la Generalitat s’insistia que aquella era una “cimera entre governs” perquè, a més dels presidents, també hi eren presents els vicepresidents Carmen Calvo i Pere Aragonès, així com la consellera Elsa Artadi i la ministra Meritxell Batet. El govern espanyol s’escarrassava per imposar el relat que … Continua la lectura de Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Dialogar o negociar?

Mai no s’ha vist uns polítics tan tristos. D’aquí a dos dilluns es reunirà per primera vegada la taula que els uns, els de Madrid, anomenen de diàleg i els altres, els de Barcelona, de negociació. Aquesta ja és la primera batalla. Posar-li nom a la cosa. L’Estat se sent victoriós després de la derrota de 2017. No n’hi ha per menys: ha aconseguit aturar la primera andanada independentista amb la presó i l’exili de dirigents i activistes, i alhora vol clavar més endins el ganivet que agreugi la divisió entre els partits sobiranistes. S’ha imposat taula de diàleg, que és la interpretació light que el PSOE … Continua la lectura de Dialogar o negociar?