Habilidad y tesón en la Moncloa

Llegiu-lo en català 1. Pedro Sánchez es un superviviente. Lleva años superando la agonía, primero en el PSOE y después en las Cortes. Su liderazgo está lleno de sobresaltos y se forjó a la contra de los designios del oficialismo socialista, al que incomodaba, como ya ocurrió con José Luis Rodríguez Zapatero. El pasado sábado murió definitivamente el felipismo ante un sanchismo incipiente, fraguado con habilidad y tesón de quienes hoy son un lastre para el joven líder. El puigdemontismo ha vivido algo parecido en los últimos tiempos. Todas, o casi todas las ministras entrantes (aquí lo del cambio de género está justificado, pues la mayoría son mujeres), empezaron su carrera … Continua la lectura de Habilidad y tesón en la Moncloa

La investidura penja d’un fil

Léalo en español Ja som al cap del carrer. La investidura de Pere Aragonès és com la medalla de l’amor, però a l’inrevés: és avui més improbable que fa una setmana o ahir mateix. La decisió unilateral d’Esquerra d’aixecar-se de la taula de negociació amb Junts, sumada a la posterior torrentada de retrets, fa preveure un final dramàtic, que no s’arregla amb un comunicat de premsa (que ni tan sols és conjunt) que no diu res sobre el que s’està negociant de veritat: la investidura o el govern de coalició. El rellotge corre i l’estratègia d’Esquerra de ruixar Junts amb tinta de calamar, que l’hermetisme comunicatiu … Continua la lectura de La investidura penja d’un fil

Govern en minoria

Léalo en español 1. L’ofensiva d’Esquerra d’aquest cap de setmana ha estat planificada. Els republicans van fer coincidir el mateix dissabte la convocatòria d’una executiva nacional, una roda de premsa per anunciar un govern en minoria i un article d’Oriol Junqueras, amb el qual deixava meridianament clar que la seva prioritat no és reprendre el combat per la independència. El que apuntava Junqueras a l’article, amb una prosa molt tova, semblava dirigit al jutge Marchena, ara que aquest magistrat reclama als presos que es pronunciïn sobre l’indult. En tot cas, Junqueras, com a far que és dels republicans, reclama que l’Estat s’impliqui més en l’autonomia … Continua la lectura de Govern en minoria

Que ve el llop!

Léalo en español El nacionalisme espanyol existeix. Ho ha explicat molt bé el professor Xosé M. Núñez Seixas a Suspiros de España: El nacionalismo español 1808-2018 (Crítica). Els partits que disposen d’un estat no necessiten proclamar-se nacionalistes, amb recórrer a l’eufemisme patriota en tenen prou. La mera lleialtat a un estat constituït i a la seva llei fonamental fa dels nacionalistes uns bons defensors del patriotisme cívic, allunyat del nacionalisme. El virtuosisme del plantejament té mèrit, tant com el que demostren tenir els que pretenen afirmar que existeix un catalanisme sense nacionalisme. No tots els nacionalismes són idèntics, això també ho sabem, i inclús ideològicament … Continua la lectura de Que ve el llop!

Decadència de la decadència

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

Sainet i drama de la investidura

Léalo en español 1. Divendres s’acaba el termini per celebrar la primera convocatòria del ple d’investidura. Falten cinc dies i el més calent és a l’aigüera. Ateses les diferències abismals entre els tres partits de la majoria independentista, no seria estrany que finalment no poguessin arribar a un acord. Si cadascú tiba la corda per imposar els seus criteris, serà realment difícil superar les diferències. El sistema d’idees que separa Esquerra de Junts, un cop escindida la dreta del PDeCAT, és molt menor que la rasa ideològica que separa els dos partits majoritaris de l’anticapitalisme de la CUP. Si no estiguessin a matar, … Continua la lectura de Sainet i drama de la investidura

«El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

Polémico y no siempre diplomático, Agustí Colomines no es la persona en la que uno piensa cuando piensa en un catalán. Arquitecto de la “Casa Gran del catalanisme” con la que CiU regresó a la Generalitat en 2010 –en la prehistoria del Procés–, en los últimos años se mueve de forma intermitente por las bambalinas de Junts. Ahora, mientras se recupera de un cáncer, asegura estar retirado. Cuesta creerle. Beñat Zaldua Con los resultados del 14F en la mano, ¿ve alguna alternativa a un gobierno que no pase por el acuerdo entre ERC y Junts? Ni una. Y ni una … Continua la lectura de «El independentismo, que no se emocione, queda mucho trabajo»

“El independentismo irá a más y será más conflictivo”

Agustí Colomines i Companys (Barcelona 1957) es profesor titular de historia en la UB y director de la cátedra Josep Termes. Especialista en la historia de los nacionalismos, fue director de Unescocat y de la fundación CatDem. Dirigió la Escuela de Administración Pública de Cataluña, asesoró a Artur Mas y ayudó a Carles Puigdemont en la eleboración de la lista electoral de Junts per Catalunya en 2017. Daniel Tercero. ¿Y ahora qué? El ‘procés’, entendido como una manera de discutir qué es Cataluña, sigue abierto. No hay una solución. No hay fórmulas intermedias porque han desaparecido, solo hay dos opciones: … Continua la lectura de “El independentismo irá a más y será más conflictivo”

Majories ‘fake’

Léalo en español És un tòpic que continua repetint-se després de cada elecció. Molts partits cauen en el patetisme de Marta Pascal, que amb menys de cinc mil vots es creu l’alternativa a no se sap què, i busquen condicionar les negociacions postelectorals magnificant la seva força. Pedro Sánchez ha gosat afirmar, sense que les dades ho avalin i lluny de reconèixer la victòria en vots i escons del bloc independentista, que la “victòria clamorosa” de Salvador Illa avala la necessitat de constituir un govern progressista, liderat pel PSC, amb els comuns. Entre els dos partits només sumen quaranta-un diputats i, per tant, aquest … Continua la lectura de Majories ‘fake’