Rajoy, Puigdemont i el 155

Léalo en español Quina colla de babaus! El Confidencial va publicar la setmana passada un avançament de les memòries de Mariano Rajoy, Una España mejor. Retirat de la vida política, l’home inexpressiu, el peix bullit més perjudicial que hagi dirigit mai el PP en molts anys, responsable de dues crisis polítiques de dimensions colossals, la del chapapote del 2002 i la de Catalunya del 2017, es deixa anar i escriu que “antes de llegar a aplicar aquel precepto constitucional [el 155] nos habíamos cargado de razones y estas no desparecerían por el hecho de que Puigdemont convocara elecciones; la independencia seguía declarada” [el subratllat és meu]. Sense … Continua la lectura de Rajoy, Puigdemont i el 155

Puigdemont i Junqueras, candidats

Léalo en español El govern espanyol ha fet fallida. La crisi espanyola és tan profunda, tan real i patètica, que només l’emmascara el fet que tots els partits polítics espanyols estan disposats, si fes falta, a liquidar l’autonomia catalana. El darrer a sumar-s’hi ha estat el de Pablo Iglesias, perquè la tropa de l’Errejón i la Carmena ja ho havien fet molt abans. Tots reclamen acabar amb el Govern Torra per la via de la destitució, com van fer amb Puigdemont. Uns ho exigeixen a crits, els altres amb un potser, però els uns i els altres saben per què … Continua la lectura de Puigdemont i Junqueras, candidats

Contra la desesperança

Léalo en español S’atrapa abans un mentider que un coix. Deu ser per això que la gent, aquella gent que és menystinguda però alhora temuda pels privilegiats, desconfia dels partits polítics. I és que la política catalana està dominada per la mentida. I per la maldat d’alguns polítics que no tenen cap escrúpol i van explicant mentides com si fossin grans veritats. Unes mentides alimentades, a més, pel periodisme partisà, que em comptes d’informar i de desemmascarar el mentider, es comporta com un trol de paper simplement perquè convé a la línia editorial del diari on treballa. Tant és que … Continua la lectura de Contra la desesperança

Eleccions i avall

Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem espanyol que té la missió d’escapçar l’independentisme, finalment ha aconseguit alterar la composició del Parlament sortit de les eleccions del 21-D, que van ser les que van comptar amb més participació de la història des de la restauració de la Generalitat. La suma de JxCat i ERC ara és de 61 diputats perquè els de Puigdemont s’han negat a acceptar la imposició del president del Parlament, Roger Torrent, que es va saltar, amb l’ajuda inestimable de Joan Ridao, antic capitost d’ERC i ara lletrat de la cambra catalana, el pacte subscrit entre els … Continua la lectura de Eleccions i avall

Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

Unitat, unitat

Léalo en español El partidisme podria frustrar el sobiranisme. Aquest és un perill real que llastra el moviment sobiranista des de fa molt de temps. El partidisme és tan acusat que ha estat a punt de fer saltar pels aires les entitats de la societat civil. L’afany per controlar-ho tot és, a més, tan exagerat que fins i tot avorreix els militants de base d’uns partits que estan mal dirigits i, el que és pitjor, que pateixen una crisi d’identitat bestial. Els dirigents a sou d’aquests partits, els que raonen moguts pels interessos partidistes, o els “quadres” territorials (quina manera … Continua la lectura de Unitat, unitat

Els conills que corren

Léalo en español Tota acció provoca reaccions. Si el pinyol dirigent del PDeCAT es pensava que l’acord de la convenció municipalista de presentar-se a les eleccions municipals amb les sigles Junts per Catalunya no tindria reaccions, és que no sap què té entre mans. Junts per Catalunya va néixer perquè el president Carles Puigdemont va donar suport a la iniciativa de Llistaunitaria.cat, reforçada en fusionar-se amb Respublica.cat, per posar en marxa una agrupació d’electors: de les dues iniciatives van sortir-ne Llista Unitària 1 d’Octubre. El 10 de novembre de 2017 van presentar la iniciativa Francesc de Dalmases —que havia estat … Continua la lectura de Els conills que corren

Mori el mal govern!

Léalo en español La democràcia hauria de ser una pràctica que es basés en les conviccions. A Espanya la democràcia és feble perquè la intolerància impregna la política i la convivència. El debat de la moció de censura, el resultat de la qual, tot sigui dit, ha trastocat els plans de tothom, en va ser una bona mostra. Les duríssimes acusacions que es van intercanviar Rajoy i Sánchez desprenien aquella aroma de podridura que acompanya la descomposició de la matèria. Del règim del 78, en aquest cas. Cap dels dos no ho va voler admetre. Sánchez i Rajoy són ostatges … Continua la lectura de Mori el mal govern!

O llibertat o abstenció

Léalo en español L’Espanya del PP està podrida. Els casos de corrupció dels conservadors són tants que la sentència del cas Gürtel és només la cirereta d’una pràctica que fins i tot esquitxa Federico Jiménez Losantos, que ha xuclat de la mamella corrupta mentre des de la trona del seu programa radiofònic escopia bilis patriòtica. L’Espanya del PP està ben corcada però també ho està la del PSOE. Des de l’època del cas Filesa —un dels primers casos de corrupció destapats a l’Espanya del règim del 78— i els GAL, els socialistes han esdevingut un complement de bijuteria en una … Continua la lectura de O llibertat o abstenció

El president republicà i de les lletres

Léalo en español Finalment ha comparegut la guia telefònica. El segon dia del debat d’investidura, Quim Torra s’ha plantat davant els diputats i diputades amb un discurs que certament recordava tots els avorrits discursos dels anteriors presidents, basats en l’enumeració de les mesures que es plantegen desenvolupar al llarg de la legislatura. Ha estat un discurs no gaire llarg però que ha estat seguit amb atenció per l’hemicicle i el públic que omplia totes les sales disponibles del Parlament, avui ple a vessar. Quan la gent ensuma que les circumstàncies estan a punt de canviar, llavors es deixa veure per … Continua la lectura de El president republicà i de les lletres