Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem espanyol que té la missió d’escapçar l’independentisme, finalment ha aconseguit alterar la composició del Parlament sortit de les eleccions del 21-D, que van ser les que van comptar amb més participació de la història des de la restauració de la Generalitat. La suma de JxCat i ERC ara és de 61 diputats perquè els de Puigdemont s’han negat a acceptar la imposició del president del Parlament, Roger Torrent, que es va saltar, amb l’ajuda inestimable de Joan Ridao, antic capitost d’ERC i ara lletrat de la cambra catalana, el pacte subscrit entre els dos grups per permetre que els quatre diputats de JxCat que Llarena volia suspesos votessin. L’aliança entre els lletrats del Parlament i els jutges de la repressió és perversa i no s’hauria d’haver produït mai. El Parlament és sobirà i ningú no hauria de poder alterar la voluntat de la ciutadania quan encara no s’ha dictat sentència. A més, cada grup té dret a orientar la seva estratègia com li plagui. Tan legítim és que ERC vulgui acatar la resolució del jutge com que JxCat no vulgui fer-ho. I aquest era l’esperit del pacte subscrit dijous de la setmana passada per Albert Batet (JxCat) i Sergi Sabrià (ERC) després de mesos de tensió. El segon punt de l’acord establia molt clarament que s’acceptaven les fórmules diferents que farien servir els dos grups per delegar el vot.

Roger Torrent, el president del Parlament que té l’ambició de desbancar Junqueras, també està decidit a carregar-se Carles Puigdemont. I ho fa amb tanta convicció com els jutges espanyols. Des del 30 de gener, quan va suspendre unilateralment (quines coses, oi?) el ple del Parlament que havia de (re)investir el president exiliat, no para de posar pals a les rodes. Diuen que la decisió d’estripar el pacte van prendre-la ell i Junqueras a la presó aquell mateix dijous mentre el vicepresident Pere Aragonès era al Palau de la Generalitat escenificant amb el president Quim Torra l’enèsima reconciliació entre ERC i JxCat per salvar la continuïtat del govern. Torrent es va servir dels lletrats per destrossar l’acord. I va aconseguir-ho. L’únic que ERC no ha pogut evitar és quedar retratada. Ha desemparat els diputats de JxCat amb els vots del PSC, un dels integrants del tripartit del 155. Els hauria de caure la cara de vergonya. Al contrari, se senten tan valents que el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Coronas, va fer una piulada contra Carles Puigdemont que era més pròpia d’algú que milita a l’extrema dreta espanyolista que d’un independentista que està al costat dels presos i exiliats. El sectarisme mata! I la primera víctima del fanatisme partidista és la unitat d’acció independentista, que és el que els electors reclamen als polítics.

Publicat a El Punt Avui, 12/10/2018