Anem-nos-en junts

El Govern de coalició presidit per Pere Aragonès està acabat. Ara o d’aquí a uns mesos. L’ha enterrat el soroll i la desestabilització de la coalició arran de la reacció dramàtica d’Aragonès a la demanda de Junts que se sotmetés a una qüestió de confiança si no donava garanties de complir el pacte d’investidura. Des de l’endemà de les darreres eleccions, Esquerra ha volgut desestabilitzar Junts. L’avantatge electoral d’Esquerra (trenta-cinc mil vots i un diputat) sobre Junts ha fet creure als republicans que podien fer i desfer al seu gust. També és cert que Junts va fer una negociació de la … Continua la lectura de Anem-nos-en junts

Canvi de rumb

Léalo en español 1. TEMPS PERDUT. La commemoració dels cinc anys de la celebració de l’1-O s’ha produït en un context de tensió entre els socis de Govern, que és una més de les moltes topades que Junts i Esquerra mantenen des de fa temps. Fa cinc anys els actors polítics eren parcialment uns altres, PDeCAT i Esquerra, però les divergències eren les mateixes, perquè la interpretació que fan de la realitat Puigdemont i Junqueras, que són els líders polítics del procés, no té res a veure. Dissabte va quedar ratificat en l’acte de l’Arc de Triomf quan Puigdemont va criticar … Continua la lectura de Canvi de rumb

La ‘tercera via’ independentista

Léalo en español 1. Els millors. Se’n recorden quan el 2010 Artur Mas es vantava d’intentar constituir el “govern dels millors”? El primer govern del líder de CiU tenia cinc consellers convergents, dos democratacristians i quatre independents, un d’ells, l’exconseller socialista Ferran Mascarell, el més polític, i un altre Boi Ruiz, que seria el responsable de les retallades més bèsties que s’han fet mai a la sanitat catalana. Aquell govern no va ser el dels “millors”, sobretot pel fiasco en la gestió de consellers poc experimentats políticament, com ara Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) i Pilar Fernández Bozal (Justícia). En el … Continua la lectura de La ‘tercera via’ independentista

La ressaca de l’11-S

Léalo en español 1. Un Onze de Setembre més. No seré jo qui criticaré el president Pere Aragonès per no haver assistit a la manifestació de la Diada. L’any passat no vaig criticar-li que hi anés. L’opció de l’actual president és coherent amb l’estratègia del seu partit, com en altres èpoques els presidents Puigdemont i Torra van decidir anar-hi per coherència amb el que estaven propugnant. El que és criticable, i fins a un cert punt intolerable, és la campanya d’ERC contra l’ANC. La guerra bruta dels republicans és una demostració més de la seva impotència. Ostenten la presidència de l’autonomia, però saben … Continua la lectura de La ressaca de l’11-S

La societat civil i la política

Léalo en español 1. Política i societat civil. El 1901 el catalanisme va esdevenir polític. Fins llavors s’havia dedicat a refer la llengua i la cultura catalanes i a denunciar les polítiques estatals que considerava que lesionaven Catalunya. El Memorial de Greuges de 1885, que la convenció historiogràfica considera com el punt d’arrencada del moviment, no era gaire més que una denúncia de la societat civil catalana adreçada al rei, a l’estil dels greuges de les antigues corts catalanes. Era una manera, diguem-ne antiga, de protestar. Es protestava pels acords comercials amb la Gran Bretanya, l’anomenat modus vivendi, el qual es considera que podia lesionar … Continua la lectura de La societat civil i la política

Amb polítics així no ho tornarem a fer

Léalo en español 1. Democràcies sense demòcrates. En un article de 1997, Fareed Zakaria es preguntava per què la majoria dels analistes estaven preocupats pel futur de la democràcia si 118, dels 193 estats del món d’aleshores, eren considerats democràcies plenes. Resumia la resposta amb una observació molt aguda del diplomàtic estatunidenc, ja desaparegut, Richard Holbrooke. Segons el negociador dels acords de pau de Dayton, el problema era la perversió dels polítics. Com s’havia pogut constatar en les eleccions de setembre de 1996 a Bòsnia, quina importància tenia declarar que les eleccions serien lliures i justes si els elegits eren “racistes, feixistes, separatistes que … Continua la lectura de Amb polítics així no ho tornarem a fer

En el ‘cas’ Juvillà, les coses clares

1. No ens fem trampes al solitari. ¿Qui pot defensar que s’acosta l’hora de la veritat, el moment decisiu que hauria de marcar la diferència respecte de l’actitud presa per Roger Torrent quan va decidir retirar l’escó del president Torra? Aquell precedent està condicionant ara el marge de maniobra que pugui tenir l’actual presidenta, Laura Borràs. Quan el secretari general del Parlament, aleshores Xavier Muro, va decidir d’executar l’ordre de la JEC, i la majoria de la mesa (ERC, PSC i Ciutadans) s’hi va avenir, de facto van propiciar que la JEC pogués tornar a fer el mateix quan volgués. Va … Continua la lectura de En el ‘cas’ Juvillà, les coses clares

Parlament: en estat de xoc

Léalo en español De vegades les desgràcies s’acumulen. L’escàndol provocat per les anomenades llicències per edat ha estat majúscul. De la mateixa manera que celebro que el diari Ara hagi fet públic aquesta anomalia, tampoc no tinc cap mena de dubte sobre el rerefons, gens camuflat i capciós, que inspirava la portada de dimarts d’aquest diari. El reportatge del dia anterior en què Núria Orriols explicava en exclusiva l’existència d’aquestes llicències en l’època del tripartit, no esmentava a la portada que l’any 2008 el Parlament estava presidit pel republicà Ernest Benach. El titular de la primera pàgina de dimarts apuntava a la presidenta actual: “Borràs manté la … Continua la lectura de Parlament: en estat de xoc

L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

Pere Aragonès trontolla

Léalo en español 1. Qui ho havia de dir? La que es va vendre com una jugada mestra d’Esquerra, pactar primer amb la CUP que amb Junts, finalment no ha servit de res. Quan ha arribat l’hora d’aprovar els pressupostos, que és la llei més important de cada any, perquè en depenen totes les polítiques sectorials, els anticapitalistes han fet el que fan sempre, que és desestabilitzar la majoria parlamentària sobiranista de la qual, teòricament, formen part. De l’estira-i-arronsa d’aquests dies en surt perjudicada la majoria parlamentària del 52 %, que es pot dir que està trencada. Però qui en surt més … Continua la lectura de Pere Aragonès trontolla