Eleccions?

Léalo en español No, no parlo de les possibles eleccions espanyoles del 10 de novembre. No crec que s’acabin convocant. Els d’UP —o més exactament els d’IU— ho evitaran perquè són més porucs que una llebre. Pablo Iglesias no resisteix la pressió, malgrat la cara de pòquer que posa sempre davant les situacions més complicades. És la força de la impotència. Deixem-ho. Com acabo de dir, no són aquestes eleccions les que m’interessen. Les que m’interessen de veritat són les altres, les catalanes. Les autonòmiques, vull dir. Anomenem les coses pel seu nom. Des del 2015 no fem una altra … Continua la lectura de Eleccions?

Ruptura o ruptura

Léalo en español Carles Viver i Pi-Sunyer es va equivocar. I la seva equivocació va fer anar pel pedregar tots els independentistes. No l’acuso de res. D’idealisme, en tot cas. D’un excés de confiança amb el sistema “democràtic” espanyol. Potser la motxilla de jurisconsult, d’antic vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, va fer que cregués que era possible una transició de “la llei a la llei” sense cap cost. Aquest era el full de ruta de qui va ser el comissionat per a la Transició Nacional que va ser destituït amb l’aplicació del 155 sense que passés res de res. Ara … Continua la lectura de Ruptura o ruptura

La unió per la victòria

Léalo en español Reclamar la unitat és predicar en el desert. Ja ho sabem. Ho han constatat fins i tot els incrèduls que hi havien cregut fins ara. La unitat popular no és capaç de recosir la desunió dels partits. Tothom n’està tip. Ahir, mentre anava cap a la facultat, em va aturar un antic alumne, en Lluís Hortet, i em pregunta: “Com ho tenim això de la independència?”. I sense que jo digués res, es va autorespondre: “Malament, oi?”  I, per descomptat, en va donar la culpa a la desunió. Com que està acabant el treball de màster, i … Continua la lectura de La unió per la victòria

Los “progres” solo usan estilete

Llegiu-lo en català Una vez un crío me preguntó: ¿Los gusanos tienen lengua? No supe qué responderle. Lo busqué en una de esas revistas pseudocientíficas que antes vendían en los kioscos y hoy se pueden encontrar en el kiosco global, a veces gratuito, de Google. La respuesta a la pregunta era muy simple. No, los gusanos no tienen lengua. Lo que ocurre es que algunas personas creen que sí la tienen porque ciertos gusanos, los que comen plantas, tienen algo en la boca que pueden sacar, algo parecido a una lengua. Los expertos la llaman “estilete” y tiene más parecido con una aguja que con … Continua la lectura de Los “progres” solo usan estilete

El penúltim assalt

Léalo en español L’electorat convergent ja no existeix. Aquesta mitjanit comença la penúltima campanya electoral de l’any i quan coneguem els resultats de les eleccions municipals i europees, llavors quedarà clar el que dic i potser començarà la darrera batalla. La carrera per arribar primer al Palau de la Generalitat. Si l’equilibri de forces canviés tan radicalment com es diu, tampoc no seria estrany acabar amb la legislatura i convocar eleccions anticipades per obrir una nova etapa i aclarir una mica el panorama. La sensació de provisionalitat va en contra dels interessos independentistes, però, sobretot, va en contra del país. … Continua la lectura de El penúltim assalt

Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

Léalo en español La setmana passada vaig ser a la conferència de Gabriel Rufián a Tribuna Catalunya de Nova Economia Fòrum. Tinc el costum d’anar a aquests esmorzars informatius, quan els organitzadors m’hi inviten, que no és sempre. Al barroquíssim saló de l’antic Ritz de Barcelona, avui Hotel Palace, he pogut seguir les intervencions d’Ernest Maragall, Laura Borràs, Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Rufián. Els oradors s’hi esmercen i resumeixen en no gaire més d’una hora les propostes del seu grup, precedits per un presentador còmplice, que aporta un plus de credibilitat. A Ernest Maragall va presentar-lo l’exconseller Antoni … Continua la lectura de Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

Tot compromís comporta risc

Léalo en español Ja fa un any de l’intent frustrat d’investidura del president Carles Puigdemont. La restitució del president havia estat el gran reclam electoral de JxCat i la majoria dels parlamentaris de la coalició estaven disposats a assumir el risc de restituir el president deposat per la imposició de l’article 155. No tots, això és cert, perquè la minoria controlada pel PDeCAT més “pascalista” arrufava el nas indissimuladament, cosa que va aprofitar el president del Parlament, el Molt Honorable Roger Torrent, per desconvocar el ple. Encara recordo el moment en què cinc parlamentaris de JxCat —entre els quals l’actual president Quim … Continua la lectura de Tot compromís comporta risc