“Habla el idioma de la clase obrera”

Hubo un tiempo en que los franquistas imponían el castellano a hostias al grito de “¡hable usted en cristiano!”. Alberto Oliart, un barcelonés para nada catalanista y que fue ministro de Adolfo Suárez, cuenta en sus memorias una escena que le quedó grabada en la que unos falangistas abofetearon a un anciano en medio del paseo de Gracia porque le oyeron dirigirse a su mujer en catalán. Esos energúmenos fascistas reproducían la imposición de otros bárbaros, los soldados de la monarquía hispánica, que en el siglo XVII perseguían a los moriscos para prohibirles hablar —en público y en privado— en árabe … Continua la lectura de “Habla el idioma de la clase obrera”

La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

El gran engany

Léalo en español Suposo que tothom entén que no hem arribat fins aquí per perfeccionar l’autogovern. Una promesa inconcreta d’un dirigent del PSOE, que, si fos sincera, podia haver-la fet abans, quan els vots d’ERC no eren necessaris. Ho ha fet ara per pura necessitat. Aquest detall, que no és menor, és el que resta credibilitat al debat sobre la investidura. Que ràpid que hem oblidat la clàusula 9a de l’acord previ entre PSOE i UP. Qui no s’adoni de l’engany, lleparà. Però a ERC hi ha ganes d’aliar-se amb el PSOE i UP. El Sis d’Octubre de 1934 va passar … Continua la lectura de El gran engany

Guanyar els carrers… guanyar a les urnes

Léalo en español “Els carrers seran sempre nostres” és una de les consignes més conegudes de l’independentisme. Fa més d’una dècada que els carrers i les places de Catalunya estan democràticament ocupats pel sobiranisme, pels demòcrates. Tenim la sort que la defensa de la democràcia traspassa el moviment independentista, malgrat que pel camí s’ha perdut el PSC. Josep-Lluís Carod-Rovira va resumir-ho amb perspicàcia el dia de la manifestació espanyolista —i xenòfoba, com es va poder constatar davant de Via Laietana: “bote, bote, bote: catalán el que no bote”. L’antic dirigent d’ERC va piular: “Ni la Unió Socialista de Catalunya (Comorera, … Continua la lectura de Guanyar els carrers… guanyar a les urnes

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Si és groga, millor

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat