Etiqueta: Josep-Lluís Carod-Rovira

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

A la llum del CEO

agusticolomines

Léalo en español 1. MALGRAT TOT, FORTS. La setmana passada va acabar amb polèmica. L’anunci de la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un altre igualment perniciós, va tapar la presentació que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va fer del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP) de final d’any. Jordi Muñoz, el director designat per Esquerra, ha introduït nous criteris per elaborar i valorar l’actual baròmetre que no sempre aporten més arguments per mesurar l’estat de l’opinió pública i els seus efectes en les actituds polítiques. Per exemple, ofereix una estimació electoral, però no explicita quina participació preveu … Continua la lectura de A la llum del CEO

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Sota l’espasa de Dàmocles

agusticolomines

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Homenatges, caminades i samarretes

agusticolomines

Léalo en español Del segle X al XVIII, els actes d’homenatge eren una manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor. En un sentit general, doncs, l’homenatge és un acte de submissió, de respecte, de veneració, envers una persona. Amb el temps, els homenatges es van convertir en una celebració emotiva per celebrar la trajectòria d’una persona o d’una institució, normalment quan arriba al final de la seva trajectòria professional, o bé per haver promogut esdeveniments excepcionals. A la meva universitat, per exemple, el Centre de Documentació Ramon Llull va elaborar … Continua la lectura de Homenatges, caminades i samarretes

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Política i prosa d’una coalició

agusticolomines

Léalo en español 1. A Europa els governs de coalició són habituals. No sempre ha sigut fàcil acordar-los. El cas de Bèlgica, que ha arribat a estar més d’un any amb un govern en funcions per la manca d’acord, és el que més s’assembla al que està passant ara a Catalunya, perquè allà, com aquí, també cal tenir en consideració dos eixos: l’ideològic i el nacional. Que un govern estigui molt de temps en funcions no és l’ideal, però no cal escandalitzar-se més del compte. ¿Què és millor, un govern com el de la legislatura passada, que de fet eren dos governs en … Continua la lectura de Política i prosa d’una coalició

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Sumar des de fora

agusticolomines

Léalo en español Segon intent fallit d’investir president Pere Aragonès, candidat d’ERC i la CUP. El debat del dimarts passat va resultar menys tediós que el primer i, també, més aclaridor. Sembla ser que el candidat ja ha interioritzat que no pot ni humiliar ni obviar els principals dirigents de Junts, que també ho són del moviment independentista, com ho és Oriol Junqueras. Esquerra, en canvi, dimarts va treure a passejar el portaveu més desagradable que tenen per tornar a cometre l’error de confondre Junts amb CiU. Pere Aragonès i Sergi Sabrià van representar aquell vell truc policial que es practica a … Continua la lectura de Sumar des de fora

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Encara no, Pere

agusticolomines

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

La nova anormalitat

agusticolomines

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

“Habla el idioma de la clase obrera”

agusticolomines

Hubo un tiempo en que los franquistas imponían el castellano a hostias al grito de “¡hable usted en cristiano!”. Alberto Oliart, un barcelonés para nada catalanista y que fue ministro de Adolfo Suárez, cuenta en sus memorias una escena que le quedó grabada en la que unos falangistas abofetearon a un anciano en medio del paseo de Gracia porque le oyeron dirigirse a su mujer en catalán. Esos energúmenos fascistas reproducían la imposición de otros bárbaros, los soldados de la monarquía hispánica, que en el siglo XVII perseguían a los moriscos para prohibirles hablar —en público y en privado— en árabe … Continua la lectura de “Habla el idioma de la clase obrera”

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La síndrome ERC

agusticolomines

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC