El càstig final o la resurrecció

Léalo en español 1. ACABAR AMB L’INDEPENDENTISME. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, advertia Confuci. L’enrenou provocat per la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena ens fa perdre la perspectiva. Ho enterboleix tot. Sobretot perquè, com és obvi en l’argumentació política que hi ha inclòs, el jutge s’ha alineat amb les tesis conservadores del PP contra el govern de Pedro Sánchez. A l’independentisme li hauria de preocupar ben poc que Llarena sigui un reaccionari, perquè això ja ho sabíem d’ell i de la majoria dels jutges d’alt rang a Espanya. Fins i tot els jutges anomenats progressistes … Continua la lectura de El càstig final o la resurrecció

Pobresa, impostos i dependència

Un 21,4 % de la població catalana té problemes per afrontar les seves despeses quotidianes com ara pagar el lloguer o la hipoteca. És més, un 12,1 % dels catalans amb feina remunerada no superen el llindar de pobresa. Són dades doblement preocupants. I és que l’informe INSOCAT 15, que és una actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats temps enrere, constata que a finals del 2022 persisteixen els fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 dels anys 2020 i 2021— han generat i agreujat. A Catalunya s’ha intensificat la pobresa, la … Continua la lectura de Pobresa, impostos i dependència

La digestió de la derrota

Léalo en español 1.  La gota que ha fet vessar el got. “Esquerra i JuntsxCat, la paciència s’ha acabat”. Aquest era un dels eslògans que cridava una parella muntada en una camioneta que precedia la manifestació de dissabte passat en defensa de la llengua catalana. La manifestació va agrupar poca gent, tenint en compte la transcendència de la cosa. Si no ho recordo malament, només hi vaig veure polítics vinculats a la CUP. No cal estranyar-se’n. Al capdavall, és l’únic partit de la majoria del 52% que no va avalar el pacte quadripartit per reformar la llei de política lingüística. La manifestació … Continua la lectura de La digestió de la derrota

Els extrems es toquen

Léalo en español 1. Reaccionaris contra progressistes. La guerra a Ucraïna està eclipsant els moviments tectònics que es van produint i que separen el món entre progressistes, incloent-hi algunes persones conservadores, i reaccionaris. Amb un exemple en tindré prou. Dijous a la nit de la setmana passada, es va celebrar un debat televisat entre Valérie Pécresse, candidata del partit de dreta Els Republicans (LR) a les presidencials franceses, i l’aspirant ultradretà Éric Zemmour. Una de les qüestions que va enfrontar-los va ser l’assumpte de la immigració. Malgrat que la candidata conservadora va manifestar que volia reduir el flux de gent migrada, … Continua la lectura de Els extrems es toquen

La crisi del PP i el provincianisme català

Léalo en español 1. L’important sempre passa a Madrid. Quan una comunitat nacional depèn del poder d’una altra, seria estúpid negar que el que passa a la capital de la comunitat dominant és intranscendent. La crisi del PP madrileny, amb la derivada que repercuteix en la direcció que ells anomenen nacional, ha inundat literalment els informatius catalans. A les tertúlies de la setmana passada no es parlava de res més. Quina importància té per als catalans que el Departament d’Educació estava ocupat pels sindicats per protestar per la cacicada del conseller Gonzàlez-Cambray? Cap ni una! Només els importa el PP. ¿No deu … Continua la lectura de La crisi del PP i el provincianisme català

Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

Urnes i no pas jutges

Léalo en español 1. La judicialització de la política. ¿Quan va començar la “moda” de voler guanyar als tribunals allò que no s’havia pogut guanyar a les urnes? El fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem (TS), José Antonio Martín Pallín, i el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, fa anys que denuncien aquesta pràctica. Martín Pallín ha arribat a escriure que no és bo que un país estigui governat pels jutges i que, quan això passa, “és símptoma d’una patologia que indica que el sistema ha fallat”. El sistema democràtic, vol dir. Els … Continua la lectura de Urnes i no pas jutges

El dilema Aragonès

La política és temps. Vivim una època marcada pels efectes de la repressió de l’1-O que van domesticar el radicalisme irresponsable d’ERC, que va pagar amb presó i exili, i que l’ha abocada a les renúncies. La repressió també va caure sobre Junts en forma de presó i exili, i, de més a més, va obrir un munt de discrepàncies que va provocar l’escissió del PDeCAT. Els antics convergents ara busquen reagrupar-se, al marge de Junts. El partit de Puigdemont perviu perquè l’independentisme és la cola que uneix liberals, socialdemòcrates i ecologistes, però està en una fase de reorganització interna que no … Continua la lectura de El dilema Aragonès

Enderrocar la memòria

“La multitud és sempre vora la violència”, fa un vers del darrer llibre de poemes de Joan Margarit, Animal de bosc (2021). Els humans som violents inclús quan ens discutim sobre aspectes immaterials. La memòria, per exemple. No soc tan pessimista com ho era Margarit quan en el mateix poema assegurava que “les multituds necessiten matar”. Tinc una opinió més positiva que ell del comú de la gent. Potser és perquè no tinc por al que soc i perquè em regeixo pels principis de la no-violència. La cultura de pau és un aprenentatge contra el pessimisme autoritari de Hobbes. L’amor al proïsme … Continua la lectura de Enderrocar la memòria

Giró atòmic

Léalo en español Ahir [2 de juny] va celebrar-se al Parlament la primera sessió de control al nou Govern. Els consellers i conselleres ja es veuen obligats a donar explicacions abans i tot d’haver acabat d’enllestir els nomenaments de secretaris sectorials i directors generals. La paràlisi governamental dels darrers mesos no justifica tanta pressa. Però bé, aquest és el funcionament parlamentari i més val no queixar-se’n gaire, que els detractors de la democràcia aprofiten qualsevol crítica per alimentar l’antiparlamentarisme. A Joan Coscubiela, per exemple, els debats del mes de setembre del 2017 sobre la sobirania de Catalunya van semblar-li un cop d’estat … Continua la lectura de Giró atòmic