El govern dels irresponsables

Léalo en español Espanya té un govern irresponsable i tanmateix és responsable, si més no en part, de les més de sis mil morts que ja s’ha cobrat la pandèmia. Les declaracions dels responsables governamentals des que va començar la crisi sanitària han estat un festival d’incongruències. Al principi semblava que ho encaraven bé. Fins i tot vaig escriure-ho, però de seguida es va veure que ni Salvador Illa és un bon ministre, ni tan sols un bon polític, i que el doctor Fernando Simón i el seu equip un dia diuen una cosa i l’endemà una altra. La sensació … Continua la lectura de El govern dels irresponsables

Sortir del bucle

Léalo en español Qui si pogués no voldria acabar amb la situació d’inestabilitat que fa una dècada que dura a Catalunya? Viure permanentment en conflicte és molt cansat. Esgota les energies de tothom. Però el conflicte és una característica de les societats contemporànies i s’expressa de diverses maneres. Hi ha conflictes de classe, de gènere i, és clar, nacionals, com és ara el nostre cas. És que no tenia raó Jean Jacques Rousseau quan el 1755 advertia que la propietat privada era la font del conflicte social? Des de llavors, si més no, que persisteix el conflicte de classes, encara … Continua la lectura de Sortir del bucle

Tabula rasa

Léalo en español Els ciutadans desconfien dels polítics. Els joves independentistes, encara més. Després d’anunciar als quatre vents que calia respondre a la publicació de les sentències amb una gran mobilització, al final els partits han demostrat que no tenien res pensat. Han confirmat, una vegada més, com ja va passar l’octubre del 2017, que el buit de direcció política i la desorientació partidista és la tònica general. Els partits, els vells partits de l’autonomisme, ho controlen tot, fins al punt que res no es mou si la cúpula no vol, i ara resulta que tots els mals del desgovern … Continua la lectura de Tabula rasa

Paròdia pujolista

Láelo en español “Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però no. Tardà ha resumit la seva posició actual, que les xarxes socials ens fan descobrir que rep la crítica contundent d’una part de la militància d’ERC, amb aquest “guanyar o aprendre” que oposa a “guanyar o perdre” que atribueix, sense esmentar-lo, al president Carles Puigdemont. Què hem d’aprendre? Llegit tot l’article, em fa l’efecte que la lliçó consisteix a resignar-nos. Tardà, el bonhomiós, recorre a la retòrica, … Continua la lectura de Paròdia pujolista

Tot compromís comporta risc

Léalo en español Ja fa un any de l’intent frustrat d’investidura del president Carles Puigdemont. La restitució del president havia estat el gran reclam electoral de JxCat i la majoria dels parlamentaris de la coalició estaven disposats a assumir el risc de restituir el president deposat per la imposició de l’article 155. No tots, això és cert, perquè la minoria controlada pel PDeCAT més “pascalista” arrufava el nas indissimuladament, cosa que va aprofitar el president del Parlament, el Molt Honorable Roger Torrent, per desconvocar el ple. Encara recordo el moment en què cinc parlamentaris de JxCat —entre els quals l’actual president Quim … Continua la lectura de Tot compromís comporta risc

Eleccions i avall

Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem espanyol que té la missió d’escapçar l’independentisme, finalment ha aconseguit alterar la composició del Parlament sortit de les eleccions del 21-D, que van ser les que van comptar amb més participació de la història des de la restauració de la Generalitat. La suma de JxCat i ERC ara és de 61 diputats perquè els de Puigdemont s’han negat a acceptar la imposició del president del Parlament, Roger Torrent, que es va saltar, amb l’ajuda inestimable de Joan Ridao, antic capitost d’ERC i ara lletrat de la cambra catalana, el pacte subscrit entre els … Continua la lectura de Eleccions i avall

La màgia de Gabriel Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és un polític que sovint es fa un embolic amb les seves metàfores. ¿Se’n recorden d’aquella seva piulada, poc abans de la proclamació de la República, quan ERC era gairebé més radical i purista que la CUP, que amb una enigmàtica llegenda, “155 monedas de plata”, insinuava traïcions a dojo? Després va desmentir al programa d’Ana Rosa Quintana que hagués volgut dir el que tothom va entendre. Els polítics han posat en crisi la política perquè menteixen per sistema. No saben pronunciar la paraula “perdó” per admetre que s’han equivocat. Però en el cas que fos … Continua la lectura de La màgia de Gabriel Rufián