El govern dels irresponsables

© Mr Doodle

Léalo en español

Espanya té un govern irresponsable i tanmateix és responsable, si més no en part, de les més de sis mil morts que ja s’ha cobrat la pandèmia. Les declaracions dels responsables governamentals des que va començar la crisi sanitària han estat un festival d’incongruències. Al principi semblava que ho encaraven bé. Fins i tot vaig escriure-ho, però de seguida es va veure que ni Salvador Illa és un bon ministre, ni tan sols un bon polític, i que el doctor Fernando Simón i el seu equip un dia diuen una cosa i l’endemà una altra. La sensació d’indefensió és molt alta. L’Estat fa una exhibició exagerada d’un militarisme impropi de les democràcies consolidades per tapar la ineficiència de les decisions que pren. De fet, si hi rumien un mica, aquesta crisi està demostrant que Espanya és un estat fallit, amb una crisi múltiple profunda. Que la monarquia hagi estafat els espanyols cinquanta vegades més que la família Pujol els catalans i que no passi res, ja és una mostra de la corrupció moral que acompanya la fi del règim del 78. La reprovació hauria de ser unànime, però els primers a tapar-ho són el PSOE i Podemos.

El govern de coalició progressista espanyol està en crisi. Amb cada compareixença pública que fa, Pedro Sánchez s’enfonsa una mica més. En la darrera intervenció, en la qual va acceptar, sense reconèixer-ho, la posició del president Torra sobre el confinament total, Sánchez no va poder evitar que es notés que no sabia com fer front a la pandèmia. No té lideratge polític, però, és que, a més, no té els diners per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia. El govern progressista es va gastar més de quatre milions d’euros en propaganda patriòtica i més de mig milió per comprar uns tests inservibles. A qui ha d’estranyar que, davant un govern que gasta els diners i se no sap com, el ministre de Finances holandès, Wopke Hoekstra, hagi posat el crit al cel? Als alemanys i als holandesos els comença a passar com als catalans amb el dèficit fiscal i la subvenció permanent de la ineficiència. Quan alguna cosa està podrida, la pudor s’escampa.

L’Estat fa una exhibició exagerada d’un militarisme impropi de les democràcies consolidades per tapar la ineficiència de les decisions que pren

Aquesta crisi tindrà efectes molt grans, no en tinc cap dubte. Efectes macroeconòmics. Però, de moment, aquesta setmana s’acaba el mes de març i l’important per als ciutadans serà la microeconomia. Després de quinze dies de confinament d’una bona part de la població, amb les botigues tancades i les petites i mitjanes empreses a mig gas, què ha fet el govern progressista? Doncs enganyar-nos. El govern espanyol va anunciar amb tota la pompa que les empreses passaven a tenir prohibit l’acomiadament de treballadors a causa del coronavirus, però el decret que es va publicar dissabte al Butlletí Oficial de l’Estat deia una cosa ben diferent. Les empreses, per tant, sí que podran acomiadar, però hauran de pagar 33 dies per any treballat a l’empleat (en comptes dels 20 dies que es paguen en el cas dels acomiadaments procedents). Aquest és un exemple dels molts enganys que difon el govern Sánchez-Iglesias, que desmenteixen els escarafalls del president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, que una vegada més ha demostrat fins a quin punt l’empresariat que representa és egoista i insolidari. Calen mesures socials i financeres reals per no empobrir la població i no engegar a fer punyetes tot el sistema.

Ahir diumenge, el president Quim Torra va participar en la reunió telemàtica dels líders autonòmics amb el president espanyol i va presentar-hi una llista de demandes que, un cop assolit el confinament, vagi més enllà. En concret, Torra va reclamar establir una renda de ciutadania per a treballadors i autònoms, així com suspendre el pagament d’impostos com l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats, les cotitzacions a la Seguretat Social i el pagament de quotes d’autònoms. Torra també va demanar augmentar la liquiditat de les empreses —especialment de les pimes—, establir una moratòria en el pagament de crèdits i hipoteques, suspendre el pagament de subministraments bàsics, ampliar les condicions de força major perquè les empreses puguin accedir als ERTO, eliminar l’objectiu de dèficit i el sostre de despesa perquè comunitats i ens locals puguin endeutar-se per fer front a la crisi, i establir mecanismes de finançament i de liquiditat per als territoris. És obvi que Torra no podrà aplicar a Catalunya aquestes mesures si el govern Sánchez-Iglesias no les assumeix. De moment, però, Torra ja ha rebut el suport de la presidenta socialista de les Illes Balears, Francina Armengol.

El govern espanyol és irresponsable, però a Catalunya el president està molt actiu. I això és d’agrair. Estaria bé, doncs, que el Parlament estigués a l’altura de les circumstàncies i que el president Roger Torrent permetés la compareixença telemàtica del president Torra per donar explicacions. Hi guanyaria tothom i serviria per injectar a la ciutadania la confiança que no sap transmetre el tàndem Sánchez-Iglesias.

Publicat a elnacional.cat, 30/03/2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.