El pollastre Mike

Léalo en español En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els … Continua la lectura de El pollastre Mike

Covid-19 i governança

Léalo en español Vaig llegir a Twitter un gag del programa dels Òscars, La competència, aquell que s’anuncia tot dient: “De dilluns a divendres, de 12 a 13 h. A RAC1. Un programa d’humor basat en fets reals”. Al programa d’abans-d’ahir van deixar anar el següent: “Zoraida: Bon dia. Ha trucat vostè a la Generalitat de Catalunya. Per consultar els números guanyadors de la loto 6/49, premi 1. Per qualsevol altra consulta sobre temes més importants, truqui directament a Moncloa”. El gag pot ser interpretat de moltes maneres. Podria ser una crítica a la Generalitat o podria ser que fos rabiosament … Continua la lectura de Covid-19 i governança

Amb l’aigua fins al coll

Léalo en español 1. Llegeixo aquest post al Facebook de l’empresari joier Joan Oliveras Bagués i la conclusió a la qual arriba és aclaparadorament sensata. En l’actual conjuntura, quan tothom està amb l’aigua al coll, la clau és que l’endeutament recaigui en les administracions i no en els ciutadans. Tenim sort amb empresaris com ell, perquè, a més d’independentista, és socialdemòcrata. 2. Arran de la primera onada pandèmica els governs van prometre un rescat social complet, que havia de prevenir l’enfonsament de l’economia i que havia d’haver evitat que la crisi recaigués damunt les espatlles dels ciutadans. Estem entrant en la segona fase i el més calent … Continua la lectura de Amb l’aigua fins al coll

Cinc reflexions estivals

1. Aquest serà un agost especial. La sensació general és que no farem vacances. Les típiques aglomeracions a les carreteres que porten a les costes del sud i del nord de país no s’assemblaran gens a les d’altres estius. Per començar, perquè hi haurà menys turistes. La setmana passada, França, el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos van atacar el cor del model productiu de Catalunya, que depèn econòmicament del turisme per sobreviure. Les xifres són alarmants: els punts turístics barcelonins més emblemàtics que en circumstàncies normals acullen més de tres mil visitants diaris, avui no sobrepassen els dos-cents. … Continua la lectura de Cinc reflexions estivals

No és això, Joan, no és això

Léalo en español Des que s’ha jubilat, Joan Tardà està més actiu que mai. En comptes de jugar a la petanca o a la botifarra, es dedica a escriure piulades i articles amb els quals dispara contra tot déu. Sort que diuen que el “junquerisme” és amor! Un amor ben singular, perquè estrafà la veu i el capteniment quan s’adreça als altres independentistes. El “junquerisme” no és res, almenys de moment, perquè el que té de semblant amb el “pujolisme” és el victimisme, les males pràctiques, les persecucions, les exclusions, els xecs de sota mà, el doble llenguatge i ara, … Continua la lectura de No és això, Joan, no és això

Que duri el ‘jet lag’

Léalo en español No m’agrada el futur que auguren els gurus per a després del confinament mundial. M’aterra l’onada de conservadorisme que escampen intel·lectuals i polítics que, suposadament, tothom considera d’esquerra. No m’hauria de sorprendre, perquè la vella —i envellida— esquerra que encara té com a referent el món del segle XIX, no és que no hagi sabut encarar la transformació del capitalisme, és que en molts casos s’ha convertit en el gestor matusser de les desigualtats amb tota mena de maquillatges i la complicitat d’un sindicalisme sense nervi, insensible al dolor social. Però ara, a més, aquesta vella esquerra … Continua la lectura de Que duri el ‘jet lag’

La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

Léalo en español L’anatomia de l’instant present és aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat d’Espanya i que cada cop és més ultranacionalista, és ovacionat a les xarxes socials per un polític tan trastornat com ell per la unitat de la pàtria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida —i propagandista— entrevista de Núria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notícia perquè el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra l’independentisme. No sé quin polític és pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no s’estava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que … Continua la lectura de La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

Mori el mal govern

Léalo en español Ha calgut una pandèmia tan mortífera com l’actual per veure sense filtres com actua el govern Sánchez-Iglesias. Malgrat que Miquel Iceta i la colla de “personalitats” protegides pel Règim del 78 s’esforcin a dir que el Govern de la Generalitat ho fa tot malament, la promulgació de l’estat d’alarma i la consegüent centralització i usurpació de funcions de les autonomies fa responsable de les grans decisions el govern d’Espanya. La Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, regula els estats d’alarma, excepció i setge (coneguda com la LOAES) i es va promulgar sense preàmbul ni exposició de motius, contràriament al que … Continua la lectura de Mori el mal govern

La riuada de l’endemà

La crisi actual s’emportarà com una riuada la classe política que no l’ha sabut gestionar. Malgrat les enquestes d’opinió governamental, hi ha enquestes independents que ja indiquen que la valoració negativa de l’actuació del govern socialcomunista espanyol no és gaire bona. La persistent sobreactuació militarista –amb confessions públiques increïbles dels comandaments militars– en les rodes de premsa ha mostrat la pitjor cara de l’esquerra espanyola. Que els comunistes tenen predilecció pels militars és evident, només cal veure els règims que admiren i que imposen la militarització de la vida pública. Eugeni d’Ors va escriure sobre el capteniment de Mussolini i … Continua la lectura de La riuada de l’endemà

Viure sense roses ni llibres

Léalo en español El llibre de Galbraith no desbrinava tan sols la importància en els orígens de la crisi del boom immobiliari de Florida o de la “febre d’or” que portaria a la desastrosa tardor de 1929, sinó que s’endinsava en els fonaments culturals que havien propiciat la falsa il·lusió d’algunes elits especulatives pel diner fàcil, cosa que va contaminar el conjunt social. Galbraith fugia de les interpretacions grotesques del crac borsari per assenyalar com a culpable el capteniment avariciós i esbojarrat d’empresaris i financers. La histèria col·lectiva que va ensorrar Wall Street i va expandir la crisi globalment com una … Continua la lectura de Viure sense roses ni llibres