Recuperar la confiança

Léalo en español Ja fa un any de l’assalt dels extremistes al Capitoli per exigir l’anul·lació dels resultats de les presidencials estatunidenques. La complicitat amb aquells fets de Donald Trump i de bona part dels polítics republicans va ser escandalosa. Aquell intent de cop d’estat es va poder contenir, no sense una gran confusió, si bé els efectes encara es noten ara. L’extrema dreta està adquirint un protagonisme tan gran que la democràcia està en perill a tot arreu. Més enllà que l’estat més poblat del món, la Xina, estigui sotmès a la dictadura comunista, a molts altres estats asiàtics i africans les … Continua la lectura de Recuperar la confiança

Per Nadal, coratge

Léalo en español 1. L’assumpció del dol. Arran de la mort la setmana passada de Joan Didion, l’escriptora californiana que un bon dia va confessar que el gran Ernest Hemingway havia exercit una forta influència sobre ella, vaig sentir la necessitat de rellegir Blue Nights (2011), el segon dels seus dos llibres dedicats a la pèrdua. En aquest cas, a la mort, a trenta-nou anys, de la seva filla adoptiva, Quintana Roo. El primer d’aquests llibres de dol, L’any del pensament màgic (2005), és el més conegut, i Didion va escriure’l sota l’impacte de la mort sobtada del seu marit, també escriptor, John Gregory … Continua la lectura de Per Nadal, coratge

En conseqüència… els pressupostos

Léalo en español Permetin-me que no els parli de l’Afganistan. Encara estic refent-me d’una conversa estiuenca a la Vall d’en Bas amb dos emprenedors que em van explicar les penúries econòmiques que estan passant i els menyspreus de l’administració viscuts en aquests temps de la covid-19. Ella, la més jove, gairebé ha perdut el negoci arran del confinament i d’una malatia greu que l’ha delmat; ell, que regenta un negoci considerat essencial, s’ha sentit abandonat completament i inclús perseguit per la inspecció de treball. No creguin que soc insensible a les penúries de l’Afganistan, un país que surt de la … Continua la lectura de En conseqüència… els pressupostos

La conxorxa dels irresponsables

Léalo en español 1. Dijous de la setmana passada vaig llançar una idea a la tertúlia d’El matí de Catalunya Ràdio sobre amb qui havia d’aprovar els pressupostos el Govern de la Generalitat que ha passat desapercebuda. I això que era força agosarada (ja els l’explicaré en el proper article). Suposo que la raó per la qual ningú no va prestar-hi atenció és perquè tothom està de vacances. Incloent-hi el 10% de barruts, com els qualificà el director-propietari d’aquest diari en un editorial recent, que no s’han presentat a la cita que tenien concertada per rebre la segona dosi de la vacuna contra el coronavirus. Aquesta … Continua la lectura de La conxorxa dels irresponsables

Sánchez i la pluja de mentides

Léalo en español 1. Dimecres de pirotècnia. Certament, dimecres de la setmana passada, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer en el Congrés dels Diputats a petició pròpia per donar explicacions sobre les mesures aplicades per contenir l’expansió de la Covid-19. Com acostuma a fer el líder del PSOE, durant el seu parlament va anunciar que el govern espanyol aprovarà aviat —no se sap quan— un paquet addicional d’11.000 milions d’euros per ajudar a empreses, pimes i autònoms, en especial del sector de l’hostaleria. Diu el govern que ho fa perquè “no només volem salvar empreses i llocs de treball, sinó … Continua la lectura de Sánchez i la pluja de mentides

‘Rave’ i desgovern

Léalo en español 1. Ho han tornat a fer. El Govern, ara dirigit pel candidat d’ERC, el vicepresident Pere Aragonès, ha demostrat una vegada més fins a quin punt aquest és un executiu més cremat que una tija seca. Els socis de govern es comuniquen —més aviat s’increpen— per Twitter perquè deuen pensar que coordinar-se discretament per telèfon no els dona cap rèdit electoral. Estem governats per gent inútil que copia les formes nefastes de fer política del ja moribund —gràcies a set milions d’electors— Donald Trump. Malgrat la gestió funesta i deplorable de gairebé tots els consellers i conselleres, … Continua la lectura de ‘Rave’ i desgovern

El pollastre Mike

Léalo en español En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els … Continua la lectura de El pollastre Mike

Covid-19 i governança

Léalo en español Vaig llegir a Twitter un gag del programa dels Òscars, La competència, aquell que s’anuncia tot dient: “De dilluns a divendres, de 12 a 13 h. A RAC1. Un programa d’humor basat en fets reals”. Al programa d’abans-d’ahir van deixar anar el següent: “Zoraida: Bon dia. Ha trucat vostè a la Generalitat de Catalunya. Per consultar els números guanyadors de la loto 6/49, premi 1. Per qualsevol altra consulta sobre temes més importants, truqui directament a Moncloa”. El gag pot ser interpretat de moltes maneres. Podria ser una crítica a la Generalitat o podria ser que fos rabiosament … Continua la lectura de Covid-19 i governança

Amb l’aigua fins al coll

Léalo en español 1. Llegeixo aquest post al Facebook de l’empresari joier Joan Oliveras Bagués i la conclusió a la qual arriba és aclaparadorament sensata. En l’actual conjuntura, quan tothom està amb l’aigua al coll, la clau és que l’endeutament recaigui en les administracions i no en els ciutadans. Tenim sort amb empresaris com ell, perquè, a més d’independentista, és socialdemòcrata. 2. Arran de la primera onada pandèmica els governs van prometre un rescat social complet, que havia de prevenir l’enfonsament de l’economia i que havia d’haver evitat que la crisi recaigués damunt les espatlles dels ciutadans. Estem entrant en la segona fase i el més calent … Continua la lectura de Amb l’aigua fins al coll

Cinc reflexions estivals

1. Aquest serà un agost especial. La sensació general és que no farem vacances. Les típiques aglomeracions a les carreteres que porten a les costes del sud i del nord de país no s’assemblaran gens a les d’altres estius. Per començar, perquè hi haurà menys turistes. La setmana passada, França, el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos van atacar el cor del model productiu de Catalunya, que depèn econòmicament del turisme per sobreviure. Les xifres són alarmants: els punts turístics barcelonins més emblemàtics que en circumstàncies normals acullen més de tres mil visitants diaris, avui no sobrepassen els dos-cents. … Continua la lectura de Cinc reflexions estivals