La llibertat és poder

Léalo en español Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu. Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí. L’Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant. L’endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l’Europarlament per denunciar la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l’independentisme s’ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg. Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, … Continua la lectura de La llibertat és poder

Eleccions? No, gràcies!

Léalo en español Espanya ja té president, que és el mateix que va sortir de l’Hospital de Sant Pau protegit per un guardaespatlles que brandava un subfusell. No fa tant, tot just era el 21 d’octubre de l’any que acaba de passar. Era quan el PSOE escampava tantes mentides sobre Catalunya com el PP, Cs i Vox. El PSOE ha fet créixer la ultradreta franquista a Espanya, tant com el PSC va alimentar el creixement de Cs a Catalunya. Fa tres mesos, segons els mitjans privats i públics espanyols (vejam si cessen aviat Enric Hernàndez, no?), era més perillós passejar … Continua la lectura de Eleccions? No, gràcies!

Oh! Europa

Léalo en español L’estat a Espanya és una finca de nacionalistes. Els estats europeus anteriors al 1945 estaven dominats, també, per nacionalistes. Els estats nació sorgits de la caiguda dels imperis es van forjar mitjançant la difusió d’un nacionalisme agressiu la culminació del qual van ser les cambres de gas alemanyes. Europa té una història negra, negríssima, que connecta amb el mite grec sobre el rapte i la violació de la deessa que dona nom al continent. Hi ha hagut guerres i enfrontaments de tota mena. L’Holocaust i la devastació provocada per la Segona Guerra Mundial van propiciar que els … Continua la lectura de Oh! Europa

L’eutanàsia partidista

Léalo en español Els diaris de Madrid només són paper de vàter, perquè no són ni tan sols higiènics. L’operació política i mediàtica per vincular l’independentisme amb la violència és un escàndol majúscul. Alguns periodistes de les cadenes televisives estatals —per començar aquest tal García Ferreras, edil de la cort de feixistes amb micròfon— s’han convertit en corretja de transmissió del poder i serveixen les informacions de la Guàrdia Civil com si fossin certeses absolutes. Que tanquin totes les facultats de periodisme a Espanya perquè està clar que entre els periodistes cada vegada hi ha menys esperit crític i d’investigació. … Continua la lectura de L’eutanàsia partidista

“El espíritu de Colón”

Llegiu-lo en català Ayer, en la plaza de Colón de Madrid, los manifestantes de derechas y de extrema derecha no fueron multitud, a pesar de que se les habían sumado los socialistas —felipistas, guerristas y, en general, todos los contrarios a Sánchez—. Debemos alegrarnos de que fuera así, pero es mejor no fiarse demasiado. El anticatalanismo —con ribetes xenófobos contra los catalanes sin excepción, sean o no soberanistas— es como la cola de impacto que pega al momento. El pegamento es el nacionalismo españolista, monolítico, castellanizador, intransigente y centralista. La foto de familia de la cabecera de la manifestación debería … Continua la lectura de “El espíritu de Colón”

Mediadors, intermediaris, relators i altres espècies

Léalo en español Alguna cosa es mou. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ahir va haver de sortir al pas urgentment per aclarir la notícia sobre un possible mediador en el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Segons la vicepresidenta, l’esmentat intermediari només actuarà en la mesa de partits catalans, deixant al marge La Moncloa. I és que el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és, a parer seu, la comissió bilateral, on ningú no ha de ficar-hi el nas. Per a Calvo, aquest mitjancer entre els partits catalans ha de ser un home o una dona que conegui … Continua la lectura de Mediadors, intermediaris, relators i altres espècies

Las fantasías de Joan Coscubiela

Versió en català   “La solución de fondo al conflicto catalán es hoy más difícil que hace un año”. Eso es lo que afirma Joan Coscubiela, el antiguo portavoz de los comunes —cuando eran conocidos como los Qwerty— en el Parlament. Aunque El Independiente se invente que Coscubiela “tuvo el coraje de dimitir porque no le gustaba nada de lo que estaba viviendo en aquellos enloquecidos días de eclosión del procés”, lo cierto es que en septiembre de 2017 se erigió en portavoz del unionismo más salvaje, aplaudido por las hordas del partido naranja, uno de los vértices actuales de la extrema derecha española. … Continua la lectura de Las fantasías de Joan Coscubiela

Cs i l’extrema dreta

Léalo en español L’extrema dreta avança al món. Ens hauria de preocupar. Als EUA, Donald Trump és el principal promotor d’un conservadorisme basat en l’extremisme, la xenofòbia i el nacionalisme. Aquell ou de la serp dels anys vint, però actualitzat, que havia estat motiu de preocupació de personatges tan dispars com el periodista català Eugeni Xammar i el cineasta suec Ingmar Bergman. És la dreta extrema d’ara, amb ribets populistes, que a Europa es presenta rejovenida —i deslliurada del nazisme, el feixisme o el falangisme, les ideologies tradicionals de l’extrema dreta del segle passat—, fins al punt que avança per … Continua la lectura de Cs i l’extrema dreta

La màgia de Gabriel Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és un polític que sovint es fa un embolic amb les seves metàfores. ¿Se’n recorden d’aquella seva piulada, poc abans de la proclamació de la República, quan ERC era gairebé més radical i purista que la CUP, que amb una enigmàtica llegenda, “155 monedas de plata”, insinuava traïcions a dojo? Després va desmentir al programa d’Ana Rosa Quintana que hagués volgut dir el que tothom va entendre. Els polítics han posat en crisi la política perquè menteixen per sistema. No saben pronunciar la paraula “perdó” per admetre que s’han equivocat. Però en el cas que fos … Continua la lectura de La màgia de Gabriel Rufián

El fascismo cotidiano

Llegiu-lo en català   El fascismo tiene más de método que de ideología. Este es el resumen del nuevo libro de la exsecretaria de Estado norteamericana Madeleine Albright, Fascism. A warning (William Collins, 2018), cuya traducción al castellano, Fascismo. Una advertencia, está previsto que vea la luz a finales de este mes. Albright escribe sobre el peligro del nuevo totalitarismo, asumiendo lo que ya observó Primo Levi al considerar que cada época tiene su propio fascismo. Levi, superviviente del Holocausto, de quien Albright toma la idea del fascismo cotidiano, agregó que se puede alcanzar el momento crítico no solo por el terror de … Continua la lectura de El fascismo cotidiano