Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

Qui governa amb 42 diputats de 135 hauria de ser menys superb i escoltar l’oposició Des de l’escó 33 Dilluns passat, Andy Burnham va rebre les claus del número 10 de Downing Street. L’anterior primer ministre, Keir Starmer, va arribar al poder fa dos anys amb una majoria absoluta aclaparadora i se’n va amb el país igual que el va trobar: una economia que no creix, un deute públic del cent per cent del PIB i un milió de joves que ni estudien ni treballen. El Regne Unit navega sense rumb des del 2008 —l’any de l’última gran crisi— i, només en l’última dècada, … Continua la lectura de Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

Els pressupostos dels prestigiditadors

Des de l’escó 33 Un bon prestidigitador sap dues coses: on ha de mirar el públic i on no ha de mirar. Avui comença al Parlament el debat dels Pressupostos 2026 de la Generalitat, i el Govern i els partits de la coalició governamental (PSC, Esquerra i Comuns) hi arribaran amb tots els elements de l’espectacle preparats: el pressupost més gran de la història de Catalunya, un creixement del 22,8% respecte al darrer aprovat, una aposta sense precedents per la salut, l’educació i l’habitatge. El relat serà ben construït, les xifres seran grans i els adjectius generosos. I mentre el … Continua la lectura de Els pressupostos dels prestigiditadors

Pressupostos sense sobirania

Des de l’escó 33 Aquests pressupostos arriben tard i arriben afeblits. Tard, perquè el Govern ha estat un any i mig sense l’instrument bàsic per governar; febles, perquè entren al Parlament sense els suports necessaris. ERC s’ha negat a donar-hi el vistiplau davant la manca de compromís del govern de Pedro Sánchez amb la cessió de l’IRPF. I aquest no és un detall menor ni una excusa tàctica: és el cor polític del debat nacional. Un pressupost no és només una suma de partides; és una expressió de sobirania. Sense capacitat plena sobre els impostos que genera, Catalunya administra límits, no … Continua la lectura de Pressupostos sense sobirania

La conjura dels venedors de fum

Des de l’escó 33 Els mitjans de comunicació oficialistes prediquen que s’ha arribat a un acord de finançament “històric”. Aturem-nos-hi perquè, amb els governs espanyols, i, especialment, amb el PSOE, la palla sempre va cara. Cal començar per explicar la primera veritat incòmoda: no hi ha hagut cap acord entre Catalunya i l’Estat. L’acord és estrictament entre el PSOE i ERC, amb el Govern Illa actuant com a observador i posicionant-se políticament a la banda del PSOE. Aquest detall, que els partits interessats han intentat presentar com una formalitat, és en realitat el nucli del problema. Un finançament de país no … Continua la lectura de La conjura dels venedors de fum

La casa en flames del conseller Dalmau

Si la casa crema, no n’hi ha prou amb canviar els panys o repintar les parets. Cal apagar l’incendi. Però el Govern socialista, i en particular el conseller Albert Dalmau, han decidit presentar un joc d’extintors domèstics com si fos una reforma estructural de l’administració catalana. Amb una escenografia carregada de modernitat, tecnologia i solemnitat institucional, el que s’ofereix és, en realitat, una millora dels procediments. Necessària, sí. Urgent, probablement. Però insuficient. I sobretot: profundament enganyosa quan es vesteix de reforma. Perquè en política el llenguatge mai no és neutre. Anomenar reforma allò que només és modernització tècnica no és un error … Continua la lectura de La casa en flames del conseller Dalmau

A favor de la Catalunya popular

Des de l’escó 33 Catalunya viu un moment decisiu per a la seva majoria social, aquella combinació de classes mitjanes i treballadores que durant dècades han sostingut la catalanitat i el progrés del país i que avui veuen com les condicions materials es degraden amb una velocitat inquietant. No és només que els joves tinguin més dificultats que mai per emancipar-se; és que, per primera vegada en molts anys, moltes famílies constaten que el futur immediat dels seus fills serà pitjor que el seu present. Quan això passa, quan l’ascensor social s’atura, no hi ha estabilitat política que aguanti els atacs … Continua la lectura de A favor de la Catalunya popular

L’estabilitat de la paràlisi

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi

Reprovació del Govern Illa

Defensa de la moció subsegüent a la interpel·lació al govern feta per Junts per Catalunya sobre la gestió de la funció pública. En aquest ple es va aprovar el punt primer que diu així: «D’acord amb la posició dels sindicats representats a la Mesa General de Negociació dels empleats públics de la Generalitat, reprova el Govern per la deficient planificació i per no haver tingut a punt el sistema de pagament dels endarreriments salarials. Malgrat saber que aquests endarreriments s’haurien d’abonar enguany, el Govern, a diferència de molts ajuntaments, no va actualitzar el programari necessari, cosa que ha perjudicat els … Continua la lectura de Reprovació del Govern Illa

Sobre la reforma de l’administració

Interpel·lació al govern feta per Junts per Catalunya sobre la gestió de la funció pública. 03-07-2025 Gràcies, president, conselleres, consellers, diputats, diputades. Honorable conseller Albert Dalmau, Començaré amb una constatació que, malauradament, esdevé un lloc comú arreu d’Europa: l’extrema dreta s’alimenta del descrèdit institucional. I en aquest context, no podem ignorar que la corrupció i la ineficiència administrativa són combustibles d’aquesta deriva antidemocràtica. A l’Estat espanyol —i també a Catalunya— la corrupció ha estat una marca del règim del 78. Però seria un error pensar que només la corrupció explica la desafecció institucional. La ineficiència, la manca de resposta, la … Continua la lectura de Sobre la reforma de l’administració

Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Des de l’escó 33 Fa un any de les eleccions del 12 de maig de 2024. No hi ha hagut grans celebracions, llevat de la reunió extraordinària del Grup Parlamentari de Junts+ a Waterloo. Si bé a finals de maig de l’any passat es va aprovar la llei d’amnistia, al cap de tant de temps encara no s’ha aplicat als exiliats de Junts. Convé recordar-ho, perquè el partit nascut arran de l’1-O és l’únic que continua tenint dos diputats a l’exili i un eurodiputat al qual no deixen accedir a l’escó. Quants estats de la Unió Europea viuen una anomalia com … Continua la lectura de Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny