Etiqueta: Generalitat de Catalunya

Política, Política catalanaDeixa un comentari

“Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

agusticolomines

Per Manuel Lillo L’historiador Agustí Colomines, destacat analista polític i un dels cervells dels espais polítics que els últims anys ha anat liderant el president Carles Puigdemont, com ara la llista electoral de Junts per Catalunya el 2017 o la fundació de la desapareguda Crida Nacional per la República, respon a les preguntes arran l’anunci del president a l’exili, que no es presentarà per a ser reelegit com a president de Junts al pròxim congrés del partit, que se celebrarà a Argelers el primer cap de setmana de juny. — L’anunci del president Puigdemont no ha sorprès massa… — No. Ja … Continua la lectura de “Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i el Govern

agusticolomines

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La crisi del PP i el provincianisme català

agusticolomines

Léalo en español 1. L’important sempre passa a Madrid. Quan una comunitat nacional depèn del poder d’una altra, seria estúpid negar que el que passa a la capital de la comunitat dominant és intranscendent. La crisi del PP madrileny, amb la derivada que repercuteix en la direcció que ells anomenen nacional, ha inundat literalment els informatius catalans. A les tertúlies de la setmana passada no es parlava de res més. Quina importància té per als catalans que el Departament d’Educació estava ocupat pels sindicats per protestar per la cacicada del conseller Gonzàlez-Cambray? Cap ni una! Només els importa el PP. ¿No deu … Continua la lectura de La crisi del PP i el provincianisme català

PolíticaDeixa un comentari

Privilegis i corrupteles

agusticolomines

Léalo en español 1. Més sobre les llicències al Parlament. Potser hauríem hagut de donar la raó a Ernest Benach quan va declarar que les milionàries llicències per edat dels treballadors del Parlament responien a la lògica d’una altra època. Furgant un mica, t’adones que res ha canviat. Arran del meu article anterior, un lector molt amable m’ha fet arribar una informació publicada a La Vanguardia el diumenge 4 d’octubre de 2009. El titular de la notícia, inclosa a la secció d’economia i signada per Eduardo Magallón, era aquest: “El Parlament prejubila con el 100 %. Los empleados pueden dejar de trabajar a los … Continua la lectura de Privilegis i corrupteles

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’autonomisme dins la monarquia bananera

agusticolomines

Léalo en español No us cregueu Isabel Díaz Ayuso. Ni Catalunya ha entrat en una fase de decadència per culpa de l’independentisme, ni Barcelona ha deixat de ser una capital econòmica, malgrat els esforços dels comuns per aconseguir-ho. Les dades no ratifiquen una cantarella que es difon, tant des de Madrid com des de Catalunya, amb una clara intencionalitat política. Es tracta d’escampar la idea que l’independentisme és el responsable de tots els mals que, justament, van ser l’origen del creixement electoral independentista. El discurs de la decadència fins i tot l’ha comprat el conservadorisme català. Es veu que no recorda … Continua la lectura de L’autonomisme dins la monarquia bananera

Conflictes, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Governar i desobeir

agusticolomines

Léalo en español 1. L’activisme sense estratègia és pura reacció. L’estratègia, en canvi, és un art. L’art de projectar, coordinar i dirigir grans moviments per aconseguir una finalitat. La independència de Catalunya, posem per cas. Qui pot negar que l’independentisme no té una estratègia clara inclús des d’abans de l’1-O? La unitat entre els partits és inexistent. És curiós que Esquerra i Junts comparteixin govern, però, per contra, no coincideixin gairebé en res sobre on som, per tant, en el diagnòstic, ni cap a on cal anar. No és que els republicans i els independentistes ofereixin grans solucions. Els uns i … Continua la lectura de Governar i desobeir

Històries de vida, Política, universitatsDeixa un comentari

L’humanista de guàrdia

agusticolomines

Léalo en español 1. Només les organitzacions que facin valdre el talent podran competir de manera sostenible. Aquest podria ser el resum del Talent & Knowledge Congress que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Sant Cugat. La iniciativa de convocar-lo és de la fundació, creada per Bru Recolons, Impulsa Talentum, promotora, també, dels premis Talent associats a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja els en vaig parlar en la columna que vaig dedicar a defensar les humanitats, tan secundàries en l’àmbit de la recerca i tan reivindicades per assegurar una nova cultura empresarial que tingui en compte les … Continua la lectura de L’humanista de guàrdia

Cultura, Política, Política catalana, universitatsDeixa un comentari

I les humanitats, què?

agusticolomines

Léalo en español Enhorabona, doctors Bonaventura Clotet i Carme Torras. Qui pot negar el talent i la solvència d’aquests dos investigadors, ell metge i ella matemàtica? Ningú amb dos dits de front. Per tant, és innegable que ambdós es mereixen haver estat guardonats amb el Premi Nacional de Recerca, atorgat pel Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Fa uns dies es va celebrar la gala de lliurament. Temps enrere, servidor assistia a aquest acte, però vaig deixar de fer-ho per pura enveja. Cada vegada que m’asseia a la butaca del TNC, curulla … Continua la lectura de I les humanitats, què?

Política, Política catalana, universitatsDeixa un comentari

Renúncies

agusticolomines

Léalo en español 1. “Hem perdut dos anys de vida”. Així de rotundes es manifestaven unes noies davant el portal d’una discoteca la primera nit que va tornar a alçar la persiana l’oci nocturn. Cadascú sap com perd el temps. No crec que ningú recordi els dos últims anys sense fer una ganyota. Fins i tot els que han aprofitat el confinament per crear, fos un llibre, fos una simfonia, deuen recordar amb neguit aquells els dies. Cristina Masanés acaba de publicar Eroica (L’Avenç), una mena de dietari dels seixanta-cinc dies de confinament, inspirant-se en la contemplació del cel mentre escoltava la simfonia núm. 3 de Beethoven, … Continua la lectura de Renúncies

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

100 dies i els deures pendents

agusticolomines

Léalo en español 1. Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el 21 de maig. S’han acabat, doncs, els cent dies de gràcia, el període de treva, si és que n’hi ha hagut mai, de la mateixa manera que el seu govern ha enterrat definitivament el procés. Si més no tal com s’havia entès fins a l’aplicació del 155 i la intervenció de la Generalitat. Durant la dècada sobiranista, el Govern va tenir un paper actiu, conjuntament amb les entitats socials, en l’impuls de l’acció independentista. Ni els crítics més estrafolaris ho poden negar. La conseqüència judicial d’aquesta opció va ser lacerant. Presó i … Continua la lectura de 100 dies i els deures pendents