Per no fer tard

1. La pandèmia ho ha alterat tot. La vida, en primer lloc. És molt difícil mantenir intactes els programes polítics davant un desastre com el que encara vivim. Els efectes humanitaris, socials i econòmics d’aquesta pandèmia no tenen precedent en cap altra crisi. És per això que l’independentisme ha de reflexionar molt i molt sobre què cal fer d’ara en endavant per tal de no malmetre el llegat de l’1-O, que és, si més no, un del millors exemples de participació i resistència democràtica a la intolerància dels poders espanyols, incloent-hi els ambients d’esquerra que van donar suport a l’aplicació … Continua la lectura de Per no fer tard

El pollastre Mike

Léalo en español En el ple del Parlament del mes de juliol d’enguany, el diputat del PP Santi Rodríguez va afirmar categòricament que durant la pandèmia del coronavirus el Govern havia semblat “un pollastre sense cap”. El president Torra, que és un home més culte que polític, tanmateix va tenir els reflexos per respondre al diputat popular amb ironia i sentit de l’humor: “L’any 1945, als Estats Units hi havia un pollastre que li van tallar el cap. Mike, es deia. Mike, el pollastre. I va sobreviure 18 mesos amb el cap tallat. Vull dir que no és tan fàcil acabar amb els … Continua la lectura de El pollastre Mike

Covid-19 i governança

Léalo en español Vaig llegir a Twitter un gag del programa dels Òscars, La competència, aquell que s’anuncia tot dient: “De dilluns a divendres, de 12 a 13 h. A RAC1. Un programa d’humor basat en fets reals”. Al programa d’abans-d’ahir van deixar anar el següent: “Zoraida: Bon dia. Ha trucat vostè a la Generalitat de Catalunya. Per consultar els números guanyadors de la loto 6/49, premi 1. Per qualsevol altra consulta sobre temes més importants, truqui directament a Moncloa”. El gag pot ser interpretat de moltes maneres. Podria ser una crítica a la Generalitat o podria ser que fos rabiosament … Continua la lectura de Covid-19 i governança

Amb l’aigua fins al coll

Léalo en español 1. Llegeixo aquest post al Facebook de l’empresari joier Joan Oliveras Bagués i la conclusió a la qual arriba és aclaparadorament sensata. En l’actual conjuntura, quan tothom està amb l’aigua al coll, la clau és que l’endeutament recaigui en les administracions i no en els ciutadans. Tenim sort amb empresaris com ell, perquè, a més d’independentista, és socialdemòcrata. 2. Arran de la primera onada pandèmica els governs van prometre un rescat social complet, que havia de prevenir l’enfonsament de l’economia i que havia d’haver evitat que la crisi recaigués damunt les espatlles dels ciutadans. Estem entrant en la segona fase i el més calent … Continua la lectura de Amb l’aigua fins al coll

Salve, Hilari

S’ha mort el pare Hilari Raguer. Se n’ha anat l’1-O. No podia haver triat millor dia per fer-ho. És un dir, és clar. Historiador i patriota com era, la data de la seva mort anirà associada per sempre més a la commemoració del Primer d’Octubre del 2017, el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que la Guàrdia Civil va reprimir amb una agressivitat intolerable. Si el pare Raguer hagués estat xinès, la seva mort hauria coincidit amb la victòria dels comunistes seguidors de Mao. Si hagués estat algerià, la mort d’aquest monjo culte i amable hauria coincidit amb l’inici de la cruenta … Continua la lectura de Salve, Hilari

Per no perdre el fil

Un fil de piulades, imitant Salvador Espriu, per resumir la situació política: 1. Que cansat estic dels articulistes que carreguen contra Carles Puigdemont (@KRLS), “el Malvat”, per fer-lo responsable de tot el que passa de dolent a Catalunya: de la divisió social i del retorn del @Pdemocratacat, el @Som_PNCi @Esquerra_ERC a l’independentisme d’estelada que es desplega al final de l’escola d’estiu. 2. Que cansat estic dels opinadors que intoxiquen amagant el sistema institucional català, que fa que la Generalitat estigui integrada per President, Govern i Parlament. La Llei 13/2008 atorga al MHP unes funcions que la partitocràcia s’està carregant. Els … Continua la lectura de Per no perdre el fil

Cinc reflexions estivals

1. Aquest serà un agost especial. La sensació general és que no farem vacances. Les típiques aglomeracions a les carreteres que porten a les costes del sud i del nord de país no s’assemblaran gens a les d’altres estius. Per començar, perquè hi haurà menys turistes. La setmana passada, França, el Regne Unit, Noruega i els Països Baixos van atacar el cor del model productiu de Catalunya, que depèn econòmicament del turisme per sobreviure. Les xifres són alarmants: els punts turístics barcelonins més emblemàtics que en circumstàncies normals acullen més de tres mil visitants diaris, avui no sobrepassen els dos-cents. … Continua la lectura de Cinc reflexions estivals

El mal govern de tots

Léalo en español Quan encara no ens hem refet de la ressaca del llarg confinament, el Govern ha hagut de decretar un nou confinament total. Aquesta vegada a Lleida i a set municipis de la comarca del Segrià i de les entitats descentralitzades de Sucs i Raimat. Va decidir-ho el diumenge al matí, però el tancament no s’ha fet efectiu fins a les dotze de la nit del mateix diumenge. Aquestes demores no les acabo d’entendre. Quan el 4 de juliol es va decidir tancar la comarca del Segrià, es va permetre la sortida de totes aquelles persones que no tinguessin el seu … Continua la lectura de El mal govern de tots

L’estratègia és independitzar-se

Léalo en español Em diran que estic boig. Que la pandèmia obligarà els independentistes a deixar enrere l’objectiu d’obtenir la independència tan aviat com sigui possible. No s’ho creguin pas. La gestió de la crisi sanitària ha enfrontat el govern català amb el govern d’Espanya d’una manera molt clara. Per començar, les disputes han estat, diguem-ne, de política sanitària. Tot i la centralització imposada per l’estat d’alarma, al final Quim Torra va aconseguir que el duet Sánchez-Iglesias entengués que calia un confinament total per tallar en sec l’expansió del contagi. Els dubtes i els retards del govern espanyol han col·locat … Continua la lectura de L’estratègia és independitzar-se

Les residències de gent gran i el coronavirus

L’any 2019, Catalunya tenia 7.619.494 habitants. Han passat trenta-quatre anys des que la Generalitat va posar en marxa la campanya institucional “Som 6 milions” i que va fer força fortuna. El 2001 es va voler repetir la campanya, amb un èxit relatiu, amb el lema “Ara ja som més de sis milions”. La població de Catalunya ha anat creixent, sobretot, per l’augment de la longevitat i l’arribada d’immigrants. L’envelliment de la població catalana és, tanmateix, innegable. Des del 2005 l’índex de dependència de la gent gran augmenta i segons l’Idescat, el 2030 hi haurà 36,6 persones de 65 anys i … Continua la lectura de Les residències de gent gran i el coronavirus