Sobre la reforma de l’administració

Interpel·lació al govern feta per Junts per Catalunya sobre la gestió de la funció pública. 03-07-2025 Gràcies, president, conselleres, consellers, diputats, diputades. Honorable conseller Albert Dalmau, Començaré amb una constatació que, malauradament, esdevé un lloc comú arreu d’Europa: l’extrema dreta s’alimenta del descrèdit institucional. I en aquest context, no podem ignorar que la corrupció i la ineficiència administrativa són combustibles d’aquesta deriva antidemocràtica. A l’Estat espanyol —i també a Catalunya— la corrupció ha estat una marca del règim del 78. Però seria un error pensar que només la corrupció explica la desafecció institucional. La ineficiència, la manca de resposta, la … Continua la lectura de Sobre la reforma de l’administració

Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Des de l’escó 33 Fa un any de les eleccions del 12 de maig de 2024. No hi ha hagut grans celebracions, llevat de la reunió extraordinària del Grup Parlamentari de Junts+ a Waterloo. Si bé a finals de maig de l’any passat es va aprovar la llei d’amnistia, al cap de tant de temps encara no s’ha aplicat als exiliats de Junts. Convé recordar-ho, perquè el partit nascut arran de l’1-O és l’únic que continua tenint dos diputats a l’exili i un eurodiputat al qual no deixen accedir a l’escó. Quants estats de la Unió Europea viuen una anomalia com … Continua la lectura de Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

L’habitatge, al cap de 100 dies

Des de l’escó 33 La pràctica política hauria de combinar idees, les del que concebem com a perfecte, i pragmatisme. No sempre és així, malauradament. Una política sense ideals no va enlloc. També és veritat que no sempre les bones idees es valoren o bé comporten un rèdit electoral immediat. El dret de les persones a disposar d’una llar adequada on puguin viure en pau i amb dignitat i seguretat és, per damunt de tot, un dret humà. Per tant, l’especulació amb un dret tan bàsic provoca uns danys que els polítics han de controlar. Ara bé, una cosa és … Continua la lectura de L’habitatge, al cap de 100 dies

La veritat i la política

Des de l’escó 33 No ha estat una bona setmana per a la veritat. Els valencians de l’Horta Sud i la Ribera ja acumulaven una setmana de mentides després dels aiguats del 29 d’octubre, que han provocat desgràcies materials i humanes encara per avaluar. A mesura que passin els dies, moltes de les persones desaparegudes es convertiran en morts i el nombre de pèrdues humanes superarà de llarg les tres-centes actuals. És un tòpic, que, tanmateix, és cert, que en una crisi la primera víctima és la veritat. A pesar de saber-ho, una vegada i una altra es repeteix l’error. … Continua la lectura de La veritat i la política

L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos

Immigració i sobirania

Léalo en Español Anem de la teoria a la pràctica, sobretot després que la setmana passada Junts pactés amb el PSOE el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les competències d’immigració amb la futura aprovació d’una nova llei orgànica. Si en la columna anterior vaig afirmar que només amb la independència s’aconseguiria tenir un control total dels fluxos migratoris, ara els dic que segons quin sigui el redactat de la llei, potser aquest control arribarà abans i tot. Em puc imaginar la cara d’algun lector malfiat i escaldat que dubti de la bona voluntat del PSOE. Li donaria la raó si el tingués … Continua la lectura de Immigració i sobirania

Trias salvarà Colau

Ada Colau és un fenomen polític estrany. Va arribar a l’alcaldia des de l’activisme. Va quedar per davant del candidat de CiU, Xavier Trias, després d’una campanya ignominiosa contra ell que hauria d’haver fet vergonya a qualsevol demòcrata de veritat. Però durant tots aquests anys de lluita aferrissada per la independència, hem pogut comprovar que els unionistes, fossin del pelatge que fossin, no estaven per subtileses. També és veritat que Trias és un polític temperamental, amb unes reaccions intenses d’estat d’ànim que li juguen molt males passades. No té el do de l’oportunitat, perquè, diguem-ho clar, en el fons no és … Continua la lectura de Trias salvarà Colau

La xavalla pressupostària

Léalo en español Llum verda als pressupostos amb una nova majoria. Com que Catalunya és un país sense poder, el Govern es comporta com una entitat administrativa, com una diputació general. Si Catalunya fos un país seriós, independent i amb un poder polític real, aquest Govern ja hauria caigut. El partit de l’oposició no l’hauria rescatat, com ha fet el PSC amb ERC. Al contrari, hauria forçat la convocatòria d’eleccions anticipades per mesurar la força de cadascú. ERC ocupa avui molts càrrecs —i això és el que fa bavejar els antics convergents—, però, com anys enrere, ocupar càrrecs no significa … Continua la lectura de La xavalla pressupostària

El dipòsit buit

Léalo en español 1. EXEMPLE O ANOMALIA. Josep Tarradellas era un polític majúscul. O això diuen. Tanmateix, al president no li agradava que les dones tractessin qüestions polítiques. Feia una excepció amb la seva amiga Frederica Montseny, però no més. Temia el judici de les dones, inclosa la seva, perquè considerava que podia afectar l’opinió del marit sobre altres polítics. Al marge del sorprenent poder maquiavèl·lic que Tarradellas atribuïa a les dones en l’esfera privada, sembla mentida que un polític capaç de signar, en tant que conseller primer, el decret de col·lectivitzacions i control obrer que va fixar les bases d’una socialització de l’economia a l’inici de la … Continua la lectura de El dipòsit buit