La basquitis de l’establishment

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment

Junts després de Puigdemont

Léalo en español Puigdemont se’n va. Dimarts passat, el president de la Generalitat exiliat va anunciar que renunciava a presentar-se de nou al càrrec de president del partit independentista. Va fer-ho mitjançant una carta a la militància, en la qual, a més de convocar formalment el congrés de Junts per al 4 de juny, explicava els motius de la seva renúncia: “He arribat a la conclusió —escriu— que al partit li cal una presidència més implicada del que jo no he estat; aquest va ser, de fet, un compromís meu i he d’agrair el respecte que tothom ha tingut i que … Continua la lectura de Junts després de Puigdemont

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Junts potser no tindrà remei

Léalo en español 1. Un partit polític no és un club d’amics. De vegades fins i tot és exactament el contrari. Itàlia n’ha donat exemples fins i tot en partits nounats. La moguda interna a l’M5E, que es va iniciar amb la dimissió del secretari general, Luigi Di Maio, el gener del 2020, va solucionar-se a finals del mes passat amb l’elecció de Giuseppe Conte com a nou líder. En el trajecte fins a arribar a Conte, que ni tan sols n’era militant, el partit fundat per Gianroberto Casaleggio i Beppe Grillo ha donat força tombs. Es va presentar com el partit anticasta, de l’estil … Continua la lectura de Junts potser no tindrà remei

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

Iglesias, cap d’arengada

Léalo en español Hi ha qui pretén negar que els embolics que viu la política espanyola siguin conseqüència de la crisi sobiranista catalana. El desencadenant de la moció de censura contra Mariano Rajoy va ser, no cal dir, la sentència del cas Gürtel, però la iniciativa no hauria prosperat si els partits bascos, catalans i valencians no haguessin decidit votar-hi a favor. A Catalunya, ves, s’acostuma a donar més credibilitat democràtica i negociadora al PSOE que al PP. És una convicció de l’esquerra sobiranista que requeriria un estudi profund per avalar-ne la veracitat. La qüestió és que l’1 de juny del 2018 Pedro … Continua la lectura de Iglesias, cap d’arengada

Si ets d’esquerra, Junts

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts

Agustí Colomines: “JxCat pot tenir tendència a repetir els errors de la Crida”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) compta amb una llarga trajectòria política al darrere. Els últims anys ha destacat per ser un dels cervells de l’estratègia seguida per Junts per Catalunya, sobretot quan es va conformar com a candidatura electoral a la tardor de 2017; i per ser també un dels creadors de la Crida Nacional per la República, tot i que ha exposat la seua decepció amb aquesta entitat. Davant la fundació del nou partit que impulsarà el president a l’exili Carles Puigdemont, parlem amb Colomines sobre quin serà el futur d’aquest nou espai que aspira guanyar les … Continua la lectura de Agustí Colomines: “JxCat pot tenir tendència a repetir els errors de la Crida”

L’honorabilitat presidencial

Léalo en español Ningú estudia per ser president de la Generalitat. No cal, com ha quedat demostrat. També ha quedat demostrat que es pot arribar molt amunt i fer molts diners sense tenir estudis. La política gestiona una part del poder i, per tant, com que els poderosos es protegeixen entre ells, hi ha polítics que s’aficionen al Monopoly i els cal fer de tot no pas per sobreviure, que és el que han de fer la majoria dels mortals, sinó per no perdre el privilegi. L’altre dia José Montilla, a qui sempre vaig anomenar president, però que ara em … Continua la lectura de L’honorabilitat presidencial

8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

Léalo en español 1. És impossible afrontar un conflicte com l’actual sense tenir una bona organització, implantada a tot el territori, que sigui de base i realment democràtica i no tan sols el refugi dels càrrecs públics i els electes. En els partits tradicionals només hi militen aquells que ocupen o aspiren a ocupar un lloc a les llistes electorals o en les butaques institucionals. Plantejar-se assolir la independència amb un partit així és impossible. Només un partit moviment serà capaç d’expandir els espais de llibertat que conquereixen dia a dia els activistes. És que no va ser així almenys … Continua la lectura de 8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat