Qui estima l’estat del benestar, el reforma

Des de l’escó 33 La setmana passada, Berlín va prendre una decisió que a casa nostra sembla impossible: un govern de coalició entre conservadors i socialdemòcrates va presentar un paquet de 33 mesures que, resumidament, apuja els impostos als rics, abaixa la càrrega fiscal a les rendes baixes i mitjanes, endureix la persecució de l’absentisme laboral i vincula l’edat de jubilació a l’esperança de vida. Tot alhora. El canceller Friedrich Merz, un conservador de manual, va acceptar un tipus nou del 47% per a les rendes superiors als 280.000 euros. I el ministre de Finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil, ho va resumir … Continua la lectura de Qui estima l’estat del benestar, el reforma

Després del mal menor

Retrat del partit que hauríem de ser Continuació de «El mal menor de la socialdemocràcia» Des de l’escó 33 I La imaginació perduda La gran tragèdia de la socialdemocràcia europea no és haver perdut eleccions. És haver perdut la imaginació. Durant dècades la idea que la llibertat i la justícia social no eren adversàries, sinó aliades, va ser molt poderosa. Com també que el progrés econòmic havia de servir per ampliar les oportunitats de tothom. Que l’estat del benestar era una eina d’emancipació i no una simple maquinària administrativa. Que Europa era una promesa i no un refugi. Avui, la … Continua la lectura de Després del mal menor

El mal menor de la socialdemocràcia

Des de l’escó 33 De Manchester a Ferraz: per què una tradició que prometia futur ara només és un refugi contra el pitjor Com vaig escriure en una altra columna, “l’esperança és una decepció ajornada”. Continuo sense recordar on vaig llegir per primera vegada aquesta frase, però se m’ha quedat gravada i no puc treure-me-la del cap. Observant la trajectòria de la socialdemocràcia en bona part del món, un es pregunta de vegades si no conté més veritat de la que ens agradaria reconèixer a pesar dels brots verds. La nit del 18 de juny de 2026, Andy Burnham —el batlle del Gran … Continua la lectura de El mal menor de la socialdemocràcia

L’estabilitat imaginària del president Illa

Des de l’escó 33 Quan Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, la paraula més repetida va ser “estabilitat”. Després d’una dècada marcada pel procés independentista, els que venien a “rectificar-lo” prometien un temps nou: menys confrontació i més gestió, menys soroll i més eficàcia. Vint-i-dos mesos després, la realitat ha desmentit la propaganda. La legislatura ha estat travessada per conflictes sectorials, vagues, protestes i un malestar social persistent que afecta pràcticament tots els àmbits de l’acció pública. L’esperança ha estat substituïda per la frustració, que s’ha convertit en rutina. I així és com els agricultors han … Continua la lectura de L’estabilitat imaginària del president Illa

L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

Des de l’escó 33 Hi ha una data que convé no oblidar. L’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va amputar l’Estatut que els catalans havíem votat, el moviment independentista no va néixer del ressentiment identitari —va néixer d’una pregunta econòmica molt concreta: ¿per quin motiu Catalunya, una de les economies més productives d’Europa, no és capaç de finançar els seus hospitals? Aquella pregunta continua sense resposta. I l’Informe Fènix, presentat públicament la setmana passada, demostra que la situació des d’aleshores no ha millorat —ha empitjorat. Convé, per tant, recuperar el fil. No per nostàlgia, sinó perquè la diagnosi d’origen era … Continua la lectura de L’agenda independentsita i l’Informe Fènix

Europa no és feble. És incompleta

Des de l’escó 33 Els think tanks i l’administració nord-americans han escampat una idea autoassumida amb una certa alegria: Europa és feble. La raó és simple: La Unió Europea s’ha convertit en un gegant econòmic paralitzat per les seves divisions internes, incapaç de defensar-se sense l’escut americà, condemnat a reaccionar on d’altres actuen. La imatge de feblesa té el poder de les metàfores que simplifiquen bé. I com totes les simplificacions poderoses, amaga més del que revela. Però Europa no és feble. Europa és incompleta. Pot semblar una distinció menor, gairebé un joc de paraules. No ho és. Afirmar que Europa és feble implica un … Continua la lectura de Europa no és feble. És incompleta

La coalició dels valors

Des de l’escó 33 La geopolítica del segle XXI ha entrat en una fase que els més prudents prefereixen anomenar de “transició” i els més lúcids de “fractura”. L’ordre internacional polític i econòmic construït a Bretton Woods el 1944 (creació del Banc Mundial i de l’FMI) i a San Francisco el 1945 (signatura de la Carta de les Nacions Unides) ja no produeix l’estabilitat global d’altres temps. Avui més que mai és evident que el 1989 no va ser la “fi de la història”, dit a la manera de Francis Fukuyama. El vell ordre no garanteix tampoc la protecció dels estats mitjans ni la vigència de les normes … Continua la lectura de La coalició dels valors

Somalilàndia, Ted Cruz i la doble moral europea

Fa uns dies vaig publicar un breu article al blog Nacionalitats & Política del Cercle UB Josep Termes per explicar amb urgència quin significat tenia el reconeixement d’Israel de Somalilàndia. Hi esmentava que el senador republicà Ted Cruz, aliat de Donald Trump, és des de fa temps un ferm defensor que els EUA facin el mateix. Quan un senador nord-americà converteix un territori, esdevingut estat, però no reconegut internacionalment, en la seva causa política, val la pena mirar no tan sols què diu, sinó per què ho diu i quines conseqüències pot tenir la seva posició. La relació de Ted Cruz amb … Continua la lectura de Somalilàndia, Ted Cruz i la doble moral europea

“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

“Last Orders”, míster Sánchez

Des de l’escó 33 Hi ha polítics que avancen per la vida com si fossin funambulistes, capaços de caminar sobre un fil sense xarxa amb un somriure i una frase ben dita. Pedro Sánchez és un mestre d’aquest ofici: cau, s’aixeca, improvisa, rectifica i torna a improvisar. Però fins i tot els funambulistes necessiten una xarxa si no volen morir esclafats. La xarxa de Sánchez és ara estreta i depèn dels set diputats de Junts. Les declaracions recents del president espanyol, admetent que “Junts tenia raó” i que “no s’han complert totes les fites previstes”, són l’enèsima constatació que el … Continua la lectura de “Last Orders”, míster Sánchez