Repressió a dojo

Léalo en español Tot just quan el tercer judici contra l’1-O ha quedat vist per a sentència, la jutgessa de vigilància penitenciària, Maria Jesús Arnau Sala, ha acceptat un recurs de la fiscalia espanyola contra el tercer grau atorgat a cinc dels presos polítics. No seran els únics a tornar a la presó. Aviat hi tornaran a ser tots. Per als encausats en el tercer judici (Mireia Boya, Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Corominas i Lluís Guinó), la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox (quina gran anomalia judicial!) demanen penes d’inhabilitació i multes per desobediència. La repressió no s’atura, mani qui … Continua la lectura de Repressió a dojo

La nova anormalitat

Léalo en español Tothom sap que la legislatura està acabada. El problema és saber quin dia el president Quim Torra es decidirà a prémer el botó per posar en marxa oficialment la campanya electoral. No és un bon moment per anar a eleccions, però l’ambient polític està tan degradat, el Govern funciona tan malament, i la desunió entre els dos partits de la coalició governamental és tan nociva, que l’única sortida és aquesta. Tots els grups van prenent posicions i això encara fa més difícil la governabilitat posterior al llarg i perjudicial —en termes humans i econòmics— confinament. Com més … Continua la lectura de La nova anormalitat

La vulnerabilitat de la democràcia

Léalo en español ¿És Espanya una “democràcia vulnerable”, tal com descriu el fenomen la Comissió de Venècia? Aquesta Comissió, que és un organisme consultiu del Consell d’Europa i en el qual participen dos catalans a títol individual, però emparats per Andorra (Pere Vilanova) i Espanya (Josep Maria Castellà), el 21-22 de juny del 2019 va presentar el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris – CDL-AD(2019)015. Recentment n’ha parlat un altre catedràtic de la Universitat de Barcelona, l’antic lletrat del Parlament Joan Vintró, en el blog de la Revista Catalana de Dret … Continua la lectura de La vulnerabilitat de la democràcia

El ‘Majestic’ d’ERC

Léalo en español Pere Aragonès tenia catorze anys el 1996. No era encara ni tan sols militant de les JERC i no crec que estigués especialment polititzat, a pesar que el seu avi hagués estat un dels fundadors del PP a Catalunya. Alguns dels seus cosins eren convergents. Però això passa a les millors famílies, sobretot a la Catalunya periurbana. Els catorze anys dels que han nascut a la dècada dels vuitanta no tenen res a veure amb els dels que vam néixer a mitjan anys cinquanta. Estan fets d’una altra pasta. Ni millor ni pitjor. Aragonès no és un … Continua la lectura de El ‘Majestic’ d’ERC

Que duri el ‘jet lag’

Léalo en español No m’agrada el futur que auguren els gurus per a després del confinament mundial. M’aterra l’onada de conservadorisme que escampen intel·lectuals i polítics que, suposadament, tothom considera d’esquerra. No m’hauria de sorprendre, perquè la vella —i envellida— esquerra que encara té com a referent el món del segle XIX, no és que no hagi sabut encarar la transformació del capitalisme, és que en molts casos s’ha convertit en el gestor matusser de les desigualtats amb tota mena de maquillatges i la complicitat d’un sindicalisme sense nervi, insensible al dolor social. Però ara, a més, aquesta vella esquerra … Continua la lectura de Que duri el ‘jet lag’

Les mentides de la política

Léalo en español En política no hi ha mentides piadoses. La mentida és, en general, una asserció completament falsa, feta a consciència, contra la veritat. La mentida piadosa, tot i ser també una afirmació falsa, té una intencionalitat benvolent. L’objectiu de qui llança una mentida, segons es veu, és fer més digerible una veritat. Davant un confessor, em diuen els que es confessen amb regularitat, la penitència és diferent si el pecat és venial o mortal, piadós o malintencionat. Per mi, la mentida és sempre mentida, fins i tot quan s’obvia la veritat amb el silenci o amb l’ocultació de … Continua la lectura de Les mentides de la política

Mori el mal govern

Léalo en español Ha calgut una pandèmia tan mortífera com l’actual per veure sense filtres com actua el govern Sánchez-Iglesias. Malgrat que Miquel Iceta i la colla de “personalitats” protegides pel Règim del 78 s’esforcin a dir que el Govern de la Generalitat ho fa tot malament, la promulgació de l’estat d’alarma i la consegüent centralització i usurpació de funcions de les autonomies fa responsable de les grans decisions el govern d’Espanya. La Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, regula els estats d’alarma, excepció i setge (coneguda com la LOAES) i es va promulgar sense preàmbul ni exposició de motius, contràriament al que … Continua la lectura de Mori el mal govern

La riuada de l’endemà

La crisi actual s’emportarà com una riuada la classe política que no l’ha sabut gestionar. Malgrat les enquestes d’opinió governamental, hi ha enquestes independents que ja indiquen que la valoració negativa de l’actuació del govern socialcomunista espanyol no és gaire bona. La persistent sobreactuació militarista –amb confessions públiques increïbles dels comandaments militars– en les rodes de premsa ha mostrat la pitjor cara de l’esquerra espanyola. Que els comunistes tenen predilecció pels militars és evident, només cal veure els règims que admiren i que imposen la militarització de la vida pública. Eugeni d’Ors va escriure sobre el capteniment de Mussolini i … Continua la lectura de La riuada de l’endemà

El Pacte dels Canonges

Léalo en español “Aquesta crisi no és tan sols sanitària sinó també política”. Aquesta és l’opinió de l’historiador i filòsof Yuval Noah Harari. No és l’únic en afirmar-ho. Molts pensadors de tot el món estan preocupats per les conseqüències polítiques que comportarà la crisi humanitària actual. Ha calgut que la desgràcia fos universal per adonar-se del que altres pobles pateixen des de fa anys, començant pels estats africans, devastats per les guerres i les epidèmies com l’ebola. La televisió i les noves tecnologies ens han acostumat a observar la desgràcia dels altres gairebé com un show d’entreteniment. Ho lamentem, qui ho vol … Continua la lectura de El Pacte dels Canonges

Què tenen contra Oriol Mitjà?

Léalo en español Entre els columnistes i tertulians del règim s’ha posat de moda criticar el viròleg Oriol Mitjà. L’ataquen perquè aquest investigador ha gosat parlar de quines mesures prendria per evitar el contagi de la Covid-19. Mitjà es pot equivocar com tothom —de fet, al principi, no creia que tot plegat fos tan greu—, però ningú que no sigui realment un cretí pot menystenir la vàlua científica d’un home que es dedica a intentar guarir malalties infeccioses i convertir els seus descobriments en polítiques públiques. Hi ha qui, barroerament, fins i tot l’acusa de practicar el populisme i l’ha … Continua la lectura de Què tenen contra Oriol Mitjà?