Donar per acabat el dol

Léalo en español Quant de temps ha de passar perquè una persona superi el dol? De dos a cinc anys, responen els especialistes. Durant el primer any es fa, almenys, la meitat del dol. Però hi ha persones que necessiten un any més per fer net. Si transcorregut aquest temps no ha superat el dol, i la melangia nostàlgica persisteix, llavors és que aquesta persona té un problema. Apliquem-ho a la política. La jornada del referèndum va ser tan democràtica i, diguem-ne, heroica, que els esdeveniment posteriors, quan l’Estat es va decidir a reprimir l’independentisme amb tots els recursos de … Continua la lectura de Donar per acabat el dol

El fantasma de Franco

Léalo en español Un fantasma recorre Espanya: el fantasma de Franco. El franquisme no se’n va ni amb salfumant. És aquí: en l’alta política, a les direccions de molts mitjans de comunicació, a la judicatura, a la policia, entre escriptors i suposats intel·lectuals, als partits polítics i en les polseretes, en els nomenclàtors de molts pobles i ciutats, en el marquesat que encara ostenta la família del dictador. En la monarquia, per resumir-ho en un sol concepte. La defectuosa transició democràtica, per bé que segurament devia ser inevitable que es fes com es va fer, ateses les circumstàncies, no va … Continua la lectura de El fantasma de Franco

Puigdemont i Junqueras, candidats

Léalo en español El govern espanyol ha fet fallida. La crisi espanyola és tan profunda, tan real i patètica, que només l’emmascara el fet que tots els partits polítics espanyols estan disposats, si fes falta, a liquidar l’autonomia catalana. El darrer a sumar-s’hi ha estat el de Pablo Iglesias, perquè la tropa de l’Errejón i la Carmena ja ho havien fet molt abans. Tots reclamen acabar amb el Govern Torra per la via de la destitució, com van fer amb Puigdemont. Uns ho exigeixen a crits, els altres amb un potser, però els uns i els altres saben per què … Continua la lectura de Puigdemont i Junqueras, candidats

El despotisme sense Il·lustració

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

José Antonio en Normandía

Llegiu-lo en català 110.000€ anuales y coche oficial. Esos son dos de los privilegios de Irene Lozano por ser secretaria de Estado de Marca España, hoy transformada en España Global. Antes de ese nombramiento nadie sabía nada sobre ella. Bueno, sí. Se sabía que en 2011 era diputada del partido nacionalista español UPyD y que cuando vio que el barco se hundía se pasó al PSOE usando la excusa del experto que presta servicios. A principios de este año, Pedro Sánchez publicó un libro, Manual de resistencia (Península), cuyo original es muy parecido —o por lo menos eso aseguran los que vieron … Continua la lectura de José Antonio en Normandía

Paròdia pujolista

Láelo en español “Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però no. Tardà ha resumit la seva posició actual, que les xarxes socials ens fan descobrir que rep la crítica contundent d’una part de la militància d’ERC, amb aquest “guanyar o aprendre” que oposa a “guanyar o perdre” que atribueix, sense esmentar-lo, al president Carles Puigdemont. Què hem d’aprendre? Llegit tot l’article, em fa l’efecte que la lliçó consisteix a resignar-nos. Tardà, el bonhomiós, recorre a la retòrica, … Continua la lectura de Paròdia pujolista

Re-unim-nos

Léalo en español Abans de l’acció hi ha les idees. Hauria d’haver-hi idees, millor dit. Aquest és el resum del fullet que acaba de publicar el president Carles Puigdemont a La Campana. Si no estigués exiliat, aquest hauria estat el text d’una conferència que el MHP hauria pronunciat en un gran local de Barcelona. Mentre escric això m’adono que fa anys i panys que cap polític convoca el públic per dictar una d’aquelles conferències programàtiques a les quals eren tan aficionats els presidents anteriors. Amb la irrupció desbocada d’uns polítics triats en un càsting dolent, es veu que les idees desguassen … Continua la lectura de Re-unim-nos