No van bé

Alguns polítics prenen per ximples els ciutadans o bé manquen al decòrum que se suposa que haurien de guardar. Fa uns dies, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va despenjar-se amb una afirmació tan surrealista que quan vaig llegir-la em va entrar un atac de riure. La republicana sosté, no sé si desorientada per la llunyania, que “la manca d’estratègia independentista conjunta que critica Junts no pot afectar l’estabilitat de l’Executiu”. Si Esquerra i Junts no comparteixen l’estratègia, llavors per què governen plegats? La conclusió és lògica. No conec una manera millor que aquesta d’invitar el públic a retreure els polítics … Continua la lectura de No van bé

Deutes pendents

Léalo en español 1. La ressaca que no se’n va. La política catalana està estancada. El nou curs comença igual com va acabar l’anterior. El govern de PSOE i Unides Podem continua arrabassant les competències autonòmiques que fereixen de mort l’autogovern de Catalunya. Els socialistes i els antics comunistes tenen un model d’Estat que, a més de jacobí, és cada vegada més centralista. La veritat és que no sé per què la dreta i l’extrema dreta nacionalista espanyola es queixen tant. L’esquerra espanyola va desmantellant l’Estat de les autonomies amb determinació, perquè, tot cal dir-ho, la recentralització no perjudica tan sols Catalunya. … Continua la lectura de Deutes pendents

Fi de la temporada

Léalo en español Me’n vaig de vacances. Les necessito. Com tots vostès, suposo. Enguany, per tant, no escriuré durant el mes d’agost com feia habitualment. Aquest serà un estiu de desconnexió total. El pronòstic que la tardor serà catastròfica invita a fer-ho. L’anunci d’un daltabaix tan gran m’ha portat a pensar en el mil·lenarisme, aquella creença tràgica sobre el desenllaç del món. Com que m’imagino que ara no els ve al cap de què parlo, els ho resumeixo. El mil·lenarisme arrenca de la interpretació que els jueus i els cristians dels primers segles van fer d’un passatge de l’Apocalipsi. Creien que abans del judici … Continua la lectura de Fi de la temporada

Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Léalo en español 1. Quan res vol dir no-res. El president Pere Aragonès va fer un viatge llampec a Madrid. La nit anterior havia dormit a la Casa dels Canonges, cosa no gens habitual, per no fer tard a agafar l’AVE. Un cop a Atocha, allà l’esperava la delegada del Govern, Ester Capella, per acompanyar-lo fins a la Moncloa amb el cotxe oficial que la Generalitat té a la capital espanyola. Aragonès va ser rebut per Pedro Sánchez sota el cancell de la seu de la presidència del govern i la salutació va ser protocol·lària; diria que una mica distant. Del … Continua la lectura de Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Congelats en el 2017

Léalo en español “No han avançat i ara són més lluny de la independència”. Així és com Pedro Sánchez va replicar a la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, en el debat durant el qual el líder socialista havia fet ofertes de “tot a cent”. No es va estar de res: una pluja de milions abocats a subvencionar joves que ja estan becats (els altres, els pobres de veritat, no compten); bitllets de rodalies gratuïts per a tothom, tingui la renda que tingui, per fer oblidar el mal servei; a més d’anunciar una pujada d’impostos a les empreses elèctriques i els bancs … Continua la lectura de Congelats en el 2017

La cançó de l’estiu

Léalo en español 1. Respiració assistida per a la taula de diàleg. Ho han tornat a fer. La consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños han reproduït per enèsima vegada l’escena del sofà. Ja ens hi tenen acostumats. És la representació teatral que es reposa cada vegada que ERC i sobretot el PSOE necessiten transmetre el missatge que amb ells l’estabilitat, a Barcelona i a Madrid, està garantida. El PSOE necessita Esquerra per aprovar els últims pressupostos de la legislatura i ERC necessita que el govern “més progressista del món mundial” posi en marxa a la tardor iniciatives legals que … Continua la lectura de La cançó de l’estiu

Los escenarios del no acuerdo

Llegiu-lo en català El pasado martes estuve en Madrid para participar en el debate, organizado por la delegación de la Generalitat, Una negociación sin resultados: los escenarios del no acuerdo. A mi lado estaban los jóvenes politólogos Lluís Orriols y Berta Barbet y la directora adjunta de La Vanguardia, Lola García, ejerció de moderadora. Cuando me senté en la sala de actos de la Blanquerna, me acordé de que el 26 de enero de 2017, nueve meses antes del referéndum del 1-O, participé en otro debate con José Antonio Zarzalejos en ese mismo escenario. El debate se anunció así: De la transición democrática a … Continua la lectura de Los escenarios del no acuerdo

Junts i el Govern

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern

Un joc d’ous

Léalo en español La paciència té un límit. El món independentista està cada vegada més emprenyat. Ja no és tan sols que la gent que omplia els carrers i places per reivindicar la llibertat estigui decebuda, és que no suporta els dirigents independentistes. Se senten enganyats. Es podria admetre el bany de realisme que imposen les circumstàncies, perquè no hi ha més remei, però no que per justificar-lo ara es digui que l’1-O era, en realitat, un instrument de negociació per millorar l’autonomia. Fa mal al cor escoltar Carme Forcadell, que abans del 9-N era tan exigent amb els tebis, arrossegar-se pels platós … Continua la lectura de Un joc d’ous

Esquerra: amb una sabata i una espardenya

Léalo en español Abans de començar, voldria manifestar la meva solidaritat amb Pau Juvillà, que aquesta setmana ha anunciat que pateix un càncer i que per això paralitza la seva activitat política. Visca la vida, Pau! Tots els que hem hagut de superar aquest tràngol sabem el preu que té. Mentre el Congrés espanyol votarà avui si convalida o no la contrareforma laboral promoguda pel govern del PSOE i Unides Podem, el Parlament català, a proposta dels partits del 52%, atura l’activitat per l’assetjament de la JEC a Pau Juvillà. Les dues circumstàncies afecten greument els drets de les persones. Drets … Continua la lectura de Esquerra: amb una sabata i una espardenya