Etiqueta: catalanisme

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Una al·legoria política

agusticolomines

Léalo en español 1. L’OPORTUNITAT D’UNA CRISI. A finals del segle XIX, just abans del triomf de l’anomenada candidatura dels “Quatre presidents” en les eleccions legislatives espanyoles del 1901, el catalanisme estava en plena lluita per destruir-se ell mateix. La guerra entre els intransigents de la Unió Catalanista i el sector possibilista, que l’any 1899 havia creat el Centre Nacional Català, sense sortir del partit mare, era total. Fins i tot tenien òrgans d’expressió propis, La Renaixença i La Veu de Catalunya, des dels quals es llançaven dards a cada moment i les picabaralles personals estaven a l’ordre del dia. Discrepaven, amb una gran vehemència fratricida, … Continua la lectura de Una al·legoria política

Cultura, PolíticaDeixa un comentari

Ja n’hi ha prou de tantes hòsties

agusticolomines

Léalo en español No conec Marta Gambín. Només sé que escriu a Revers, el suplement cultural d’aquest diari. Fa uns dies ens va oferir un article, per a mi molt divertit, sobre la fatiga que li provoquen “els culturetes elitistes”. Aquesta dona no sap fins a quin punt comparteixo la seva mandra davant l’exhibicionisme erudit de segons qui. Més enllà que sigui veritat o no el que explica d’ella mateixa, que tant se val, perquè sovint cal recórrer a la ficció per mostrar una paradoxa, Gambín posava damunt la taula un dilema etern, que cada generació debat amb fúria desbocada: la separació entre … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou de tantes hòsties

Cultura, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Sempre serem espanyols de segona

agusticolomines

Léalo en español Si féssim la llista de discriminacions, no pararíem. Abans-d’ahir, per exemple, una colla de col·legues universitaris n’assenyalava unes quantes sobre la valoració dels articles escrits en català o sobre la història de Catalunya en l’avaluació de l’activitat científica. Fins i tot un organisme propi, l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU), discrimina el català (a les revistes científiques en català) quan avalua la producció del professor per accedir a les diverses acreditacions. Si ho fa un organisme depenent de la Generalitat, ¿què no ha de fer l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), que és … Continua la lectura de Sempre serem espanyols de segona

Cultura, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Bartogate o per què votaré Joan Laporta

agusticolomines

Léalo en español Des de la fundació el 1899, paral·lela a la crisi colonial d’Espanya a Cuba i Filipines, el Barça sempre va ser un reflex del projecte modernitzador i industrial del catalanisme. Probablement va anar així perquè els fundadors, per bé que molts eren estrangers, estaven lligats a la indústria catalana. La fundació del Barça va coincidir amb el Tancament de Caixes, “lo moviment gremial”, com va ser conegut en el seu moment, durant el qual 7.000 comerciants i empresaris catalans es negaren a pagar els impostos trimestrals a la Hisenda espanyola per l’augment de la quota. La reacció del govern … Continua la lectura de Bartogate o per què votaré Joan Laporta

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’obrer de Sabadell que desmenteix Piketty

agusticolomines

Léalo en español El vespre que la bandera espanyola va desaparèixer del terrat del Palau de la Generalitat durant 13 minuts, un home menut, més gran que jo, em va preguntar si servidor era qui escrivia a El Nacional. Em va dir que era de Sabadell i que s’havia traslladat a Barcelona amb uns amics per defensar el president Torra. Vam parlar una bona estona i em va dir que m’havia reconegut pel dibuix que acompanya els meus articles. El darrer, “Investir el carceller”, li havia arribat mitjançant el grup de Whatsapp de la seva colla. Parlava castellà perquè, com em … Continua la lectura de L’obrer de Sabadell que desmenteix Piketty

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No tenim res a celebrar

agusticolomines

Léalo en español Els que ahir eren els més progres avui són els més reaccionaris. Cada dia és possible veure com un antic guru de l’esquerra —paleolíticament marxista en un altre temps i ara paladí del moderantisme— s’escandalitza per la inestabilitat política que viu Espanya degut al conflicte amb Catalunya. Als progres i als neoautonomistes els preocupa la inestabilitat, la incertesa, l’alteració permanent de la vida pública, i llavors no se’ls ocorre altra cosa que culpar l’independentisme de tots els mals. La insistència dels independentistes a voler assolir el seu objectiu incomoda aquests progressistes de saló, que només saben lloar … Continua la lectura de No tenim res a celebrar

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Paròdia pujolista

agusticolomines

Láelo en español “Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però no. Tardà ha resumit la seva posició actual, que les xarxes socials ens fan descobrir que rep la crítica contundent d’una part de la militància d’ERC, amb aquest “guanyar o aprendre” que oposa a “guanyar o perdre” que atribueix, sense esmentar-lo, al president Carles Puigdemont. Què hem d’aprendre? Llegit tot l’article, em fa l’efecte que la lliçó consisteix a resignar-nos. Tardà, el bonhomiós, recorre a la retòrica, … Continua la lectura de Paròdia pujolista

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Per desembolicar la troca de JxCat

agusticolomines

Léalo en español Parlem de JxCat. Tornem-ne a parlar. En l’anterior article ja vaig plantejar que JxCat no pot ser de cap manera el resultat d’una mera fusió, per altra banda impossible, entre JxCat, PDeCAT i la Crida. No amagaré el que alguns volen amagar sobre JxCat: aquesta coalició va començar com un grup parlamentari, a l’interior del qual hi ha, almenys, tres sensibilitats diferents. La Crida mereix un altre tracte, perquè els que hi van creure i són a la direcció, com ara els republicans Pep Andreu, Gerard Sesé, Maria Àngels Cabasés o els independents com Maria do Carmo … Continua la lectura de Per desembolicar la troca de JxCat

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Si és groga, millor

agusticolomines

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor