Si és groga, millor

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor

Perduts a Madrid. O no

Léalo en español “No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española”. Clar i en espanyol!. Aquest és el … Continua la lectura de Perduts a Madrid. O no

100 anys de valencianisme

La matinada de l’11 de novembre de 1918, en un vagó de tren aparcat al bosc de Compiègne, els representants de les potències aliades van signar l’armistici amb Alemanya. Era la fi de la Primera Guerra Mundial. Tres dies després, el 14 de novembre, el diari La Correspondencia de Valencia va publicar a la primera plana i en un lloc preferent una Declaració Valencianista que anava precedida d’un article, a tres columnes, titulat “Valencianisme”. És l’origen del valencianisme polític, empeltat amb catalanisme de Prat de la Riba. Si el 1908 havia estat fundada la Joventut Valencianista (JV), el primer grup polític obertament … Continua la lectura de 100 anys de valencianisme

La falsa ruta, la de debò

Léalo en español Cal fer perdre pes al sobiranisme, reclamen alguns articulistes. Cal tornar al catalanisme baix en calories, per dir-ho a la manera d’Enric Juliana. A aquell catalanisme que suposadament no molestava ningú perquè era submís, penós, desdentegat, mengívol, espanyolista a força de voler reformar l’Estat espanyol sense aconseguir-ho mai. “Rectificar” és el verb preferit d’aquest catalanisme light. Un catalanisme que sempre és a punt d’entonar un mea culpa sonor, beatífic, pocapena. L’autoinculpació és el recurs dels dèbils. I el catalanisme sempre ha estat un moviment feble en tant que Catalunya enfora no ha aconseguit el que es proposava i aquesta … Continua la lectura de La falsa ruta, la de debò

L’obscenitat dels mots

Léalo en español Antoni Puigverd és un nostàlgic. Fa uns dies va publicar l’article “La espiga del reencuentro”, de dalt a baix, un exemple d’enyorament. La ferida de Puigverd li recorda sovint que el catalanisme que ell defensa ha deixat de ser central i s’ha substituït, “forçant obscenament el llenguatge”, pels mots dicotòmics “unionistes i sobiranistes”. Quina és l’ofensa? Diu el catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la UB, Rafael Bisquerra, al seu llibre Política y emoción (Pirámide, 2017) que “s’ha de sensibilitzar la classe política, els analistes polítics, els investigadors en ciències polítiques i socials, i la societat en general sobre … Continua la lectura de L’obscenitat dels mots

Que no es covi l’arròs

Léalo en español Avui [31 de maig] arrenca la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy. Si res no canvia, demà al vespre Rajoy mantindrà la seva resistència a la Moncloa. La moció de Sánchez haurà estat una bengala disparada en alta mar per un polític nàufrag. Amb un Congrés dels Diputats tan fragmentat com l’actual i en el qual, a més, hi ha partits que són com l’aigua i l’oli, és molt difícil que cap grup pugui guanyar una moció de censura si no s’asseu a negociar de veritat amb els partits que li haurien de fer … Continua la lectura de Que no es covi l’arròs

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”