Re-unim-nos

Léalo en español Abans de l’acció hi ha les idees. Hauria d’haver-hi idees, millor dit. Aquest és el resum del fullet que acaba de publicar el president Carles Puigdemont a La Campana. Si no estigués exiliat, aquest hauria estat el text d’una conferència que el MHP hauria pronunciat en un gran local de Barcelona. Mentre escric això m’adono que fa anys i panys que cap polític convoca el públic per dictar una d’aquelles conferències programàtiques a les quals eren tan aficionats els presidents anteriors. Amb la irrupció desbocada d’uns polítics triats en un càsting dolent, es veu que les idees desguassen … Continua la lectura de Re-unim-nos

Ruptura o ruptura

Léalo en español Carles Viver i Pi-Sunyer es va equivocar. I la seva equivocació va fer anar pel pedregar tots els independentistes. No l’acuso de res. D’idealisme, en tot cas. D’un excés de confiança amb el sistema “democràtic” espanyol. Potser la motxilla de jurisconsult, d’antic vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, va fer que cregués que era possible una transició de “la llei a la llei” sense cap cost. Aquest era el full de ruta de qui va ser el comissionat per a la Transició Nacional que va ser destituït amb l’aplicació del 155 sense que passés res de res. Ara … Continua la lectura de Ruptura o ruptura

La independència serà inevitable

Léalo en español Catalunya continua “rica i plena”. L’any 2018 va créixer un 2,3% i té el PIB més elevat de tot l’Estat, que representa, encara, el 19,14% del conjunt espanyol. I això ha estat així malgrat el conflicte sobiranista, que per alguns comentaristes és el preludi de l’apocalipsi, i les maniobres reials —i ben reals— per enfonsar l’economia catalana. És inaudit que durant els mesos que ha durat el primer govern de Pedro Sánchez, que va acabar amb l’aprovació exprés d’un conjunt de decrets socials, els socialistes no es plantegessin derogar el reial decret-llei aprovat pel PP el 6 d’octubre de 2017 per afavorir … Continua la lectura de La independència serà inevitable

El llum i la confiança

Léalo en español El meu cardiòleg és un home savi. El primer dia que vaig acudir a la seva consulta del CAP de prop de casa em va voler tranquil·litzar amb una explicació molt didàctica sobre quin era el seu paper. Assegut davant meu em va dir, com qui no diu res: “De vegades som els metges els que desconcertem els malalts. Quan un malalt entra a la nostra consulta és com si entrés a les fosques en una estança desconeguda. Traspassa la porta amb cautela, topant amb tot el que troba pel camí, fins que aconsegueix trobar l’interruptor del llum … Continua la lectura de El llum i la confiança

L'(im)pacte de Pedralbes

Léalo en español El govern espanyol s’ha equivocat. La celebració del Consell del Consell de Ministres a Barcelona va provocar la paralització de Barcelona un divendres feiner. Les rondes, que habitualment es col·lapsen al matí i al vespre, van engolir un 53% menys de cotxes. Els ciutadans que no es van desplaçar per anar a les mobilitzacions, és clar que van optar per quedar-se a casa. L’èxit de la jornada es deu, en part, a la propaganda negativa que es va fer els dies anteriors amb la intenció de criminalitzar l’independentisme. A la fi, no hi ha hagut grans aldarulls, … Continua la lectura de L'(im)pacte de Pedralbes

Guanyar Barcelona

Pere Felip Monlau i Roca hauria de tenir un monument al peu del passeig de Gràcia o almenys un carrer tan destacat com Pau Claris. No el té, és clar. Aquest metge higienista, que també va editar i dirigir diaris, només és recordat per un estret carrer de vianants del districte de Sant Andreu i posa nom a la residència universitària que té la UPC al barri del Raval. Res més. Però aquest científic progressista, que fou expulsat de la Universitat de Barcelona per raons polítiques i es va traslladar a Madrid el 1848, va ser una persona molt important … Continua la lectura de Guanyar Barcelona

O guerra o política

Léalo en español “Què seria de nosaltres sense un bell somni?”. Així fa un vers d’una cançó de Joan Manuel Serrat. Sovint és més fàcil evocar la llibertat amb poesia que assolir-la de veritat. La literatura no pot substituir mai la política. De fet, és la bona política la que inspira la literatura. A la mateixa cançó, Serrat també observa que “per construir un bell somni / el primer que cal és estar despert, / mà ferma per dur les brides / i fer-se un projecte a mida / comptant que tot s’encongeix”. Només els idealistes i els dogmàtics es … Continua la lectura de O guerra o política