El osado golpe de mano de Puigdemont

Llegiu-lo en català Leí en uno de los últimos editoriales de La Vanguardia que es una anomalía que las formaciones independentistas acudan a las elecciones generales del 28 de abril y a las municipales y europeas del 26 de mayo con políticos presos o exiliados en sus listas. Al editorialista no le parecen una buena práctica —“que lleva camino de convertirse en algo normal en la escena política catalana”— porque, a su modo de ver, parece que “el objetivo de los de Puigdemont” es enconar todavía más la pugna entre el soberanismo y el Estado y bloquear el Congreso. “Los de Puigdemont” … Continua la lectura de El osado golpe de mano de Puigdemont

La Barcelona amnèsica

Léalo en español L’Ajuntament de Barcelona va convocar una festassa, amenitzada per Comediants, per celebrar la retirada de l’estàtua de l’empresari, mecenes i primer marquès de Comillas, Antonio López y López (1817-1883), un català, amb orígens càntabres, que es va fer ric amb el comerç d’esclaus. Van acudir a la festa un miler de persones, incloent-hi un munt de nens que xalaven amb els números de circ, els tallers de plastilina, la xocolatada i la música d’Always Drinking Marching Band i del grup africà Djilandiang. Abans que una grua retirés l’estàtua del gran sòcol —el qual, per cert, continua al mateix … Continua la lectura de La Barcelona amnèsica

La força de la legitimitat

Léalo en español El 4 de febrer de 1936, Lluís Companys estava empresonat a El Puerto de Santa María (Cadis), com també ho estaven els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió pels fets del Sis d’Octubre de 1934. Aquell dia es va constituir el Front d’Esquerres, una coalició electoral formada per ERC, Acció Catalana, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE, el partit de Josep Tarradellas),  la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires, el POUM, el Partit Català Proletari i el Partit Comunista Català. Els caps de llista eren els presos: Companys, d’ERC, encapçalava la candidatura de … Continua la lectura de La força de la legitimitat

L’efecte Puigdemont

Léalo en español “Quan només es pensa en el judici dels homes que encara no han nascut, s’actua molt més alliberat”. Així s’expressava Lluís Companys poc després de la victòria electoral del febrer de 1936, recuperada ja la llibertat, en una distesa conversa a la residència presidencial i en la qual hi havia el periodista andalús Manuel Chaves Nogales. Entre glop i glop de conyac, el periodista i el president català van xerrar llargament, representant el primer el paper de l’oposició conservadora per contrarestar el sentit esquerrà que imprimia el segon en la manera de governar. Companys va estar tancat … Continua la lectura de L’efecte Puigdemont

La Catalunya Rebel

Léalo en español Alfons XIII, el besavi de l’actual monarca espanyol, va ser destronat l’any 1931 exactament per cometre el mateix error que no fa gaire va imitar Felip VI. Per entendre aquest paral·lelisme tan flagrant com alliçonador em serviré d’un llibre publicat recentment per David Martínez Fiol i Joan Esculies, dos investigadors del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) que va posar en marxa el professor Enric Ucelay-Da Cal a la Universitat Pompeu Fabra. Duu el títol de L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Hem de recordar, primerament, què va ser aquell any … Continua la lectura de La Catalunya Rebel

L’esquerra unionista

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista

Autogobierno catalán y Constitución

El 24 de octubre de 1977, Josep Tarradellas tomaba posesión como presidente de la restablecida Generalitat por las aplicaciones prácticas del acuerdo entre la oposición catalana, representada por el Consell de Forces Polítiques de Catalunya,y los hijos del franquismo, con el gobernador civil Salvador Sánchez-Terán a la cabeza, plasmadas en el Real Decreto-ley 41/1977 de 29 de septiembre de aquél año. El restablecimiento de la Generalitat y el reconocimiento de Josep Tarradellas como su presidente suponía, en primer lugar, un acto singular de la Transición, que ni siquiera el Gobierno vasco en el exilio consiguió imitar, en tanto que con … Continua la lectura de Autogobierno catalán y Constitución