Xarnegos revoltats

Léanlo en español Pedro Sánchez s’equivoca. Li falta cultura política. Li convindria haver llegit Marx, ja que és secretari general d’un partit que arrenca d’aquesta tradició. O almenys Weber i s’estalviaria tanta rotunditat. Totes les societats estan dividides, senyor Sánchez! Per raons de classe, de gènere, de generació, “per casta”, com van posar de moda els populistes espanyols, etc. Les persones es mobilitzen per interès, no en un sentit material, sinó com a expressió de l’ideal que dicta els valors que cadascú sosté per millorar la nació. Suposo —o almenys així ho espero— que Pedro Sánchez no té res en … Continua la lectura de Xarnegos revoltats

La unió per la victòria

Léalo en español Reclamar la unitat és predicar en el desert. Ja ho sabem. Ho han constatat fins i tot els incrèduls que hi havien cregut fins ara. La unitat popular no és capaç de recosir la desunió dels partits. Tothom n’està tip. Ahir, mentre anava cap a la facultat, em va aturar un antic alumne, en Lluís Hortet, i em pregunta: “Com ho tenim això de la independència?”. I sense que jo digués res, es va autorespondre: “Malament, oi?”  I, per descomptat, en va donar la culpa a la desunió. Com que està acabant el treball de màster, i … Continua la lectura de La unió per la victòria

L’Entesa Catalana

Léalo en español L’antifranquisme va triomfar aclaparadorament a les eleccions del 15 de juny de 1977. No va ser una victòria menor, atesa la participació, que va ser del 79,3 %, superior fins i tot a la que hi havia hagut en les darreres del febrer de 1936. Socialistes, comunistes, nacionalistes, republicans i democratacristians van aconseguir 37 diputats dels 47 en disputa a Catalunya. Per tant, reorganitzats sota la negra nit del franquisme, els partits demòcrates —catalanistes i de centreesquerra— es van imposar. Però si la victòria al Congrés va ser impressionant, al Senat l’antifranquisme va arrasar. L’Entesa dels Catalans … Continua la lectura de L’Entesa Catalana

Que la prudència no ens faci traïdors

Léalo en español Jordi Carbonell, president d’ERC entre el 1996 i el 2004, l’11 de setembre de 1976, a Sant Boi, va pronunciar una de les frases mítiques d’aquells anys de transició política, de debat entre la reforma i la ruptura. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va dir des de l’escenari muntat per l’Assemblea de Catalunya i es va convertir en el titular d’aquella jornada. L’advertiment d’un antic lluitador antifranquista, llavors independent, anava dirigit als que, esporuguits per la força del militarisme franquista, volien passar pàgina ràpidament del passat. Un dels errors de la transició va ser la … Continua la lectura de Que la prudència no ens faci traïdors

Jornada de reflexió

Léalo en español Hem arribat a la jornada de reflexió després d’una campanya irregular, marcada per la repressió de l’Estat contra els partidaris del sí i de la poc dissimulada campanya abstencionista dels partidaris del no. No sé què passarà diumenge, perquè l’Estat és imprevisible i segur que intentarà alterar la normalitat de mil maneres. L’Estat s’ha convertit, de fet, en el principal pertorbador de l’ordre públic. Vol generar el caos. Ho vaig escriure en un altre article i no hi insistiré. Les mesures repressives i el control pressupostari s’estenen més enllà de la Generalitat. Hi ha centres de recerca … Continua la lectura de Jornada de reflexió

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?