Etiqueta: Josep Benet

Cultura, Històries de vida, Política1 comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Actes, Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Josep Benet, més que una plaça

agusticolomines

Léalo en español 1. LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. No crec que aquesta hagi estat la intenció de l’Ajuntament de Barcelona, però ha estat una coincidència agradable. La ubicació de la nova plaça Josep Benet, a la confluència de l’avinguda de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, és just el lloc on el 14 d’octubre de 2019 es va iniciar l’acció contra la repressió de l’independentisme que ara tothom coneix com el moviment Meridiana Resisteix. És una metàfora, que uneix un lluitador abnegat antifranquista amb la lluita dels defensors de l’1-O. De tot això no fa tants anys, però dissabte passat, en l’acte d’inauguració de … Continua la lectura de Josep Benet, més que una plaça

HistoriografiaDeixa un comentari

El suprem adeu de Rafa Aracil

agusticolomines

Léalo en español “… l’angúnia de saber-nos la mort / quan naixem nascuda a les entranyes”. Així fan un parell dels versos adolorits del poeta valencià Marc Granell. Així és com m’he sentit quan he sabut que s’havia mort en Rafa, el meu professor Rafael Aracil. Dins l’oasi que és la vida, de vegades es té la sort de compartir el temps amb algunes persones ―tanmateix, poques― que et fan sentir permanentment jove. Són els mestres. Ja poden passar els anys que, per als que n’hem estat deixebles, aquests mestres ens presenten la nostra pròpia imatge de joventut. I quan els mestres se’n … Continua la lectura de El suprem adeu de Rafa Aracil

Política, Política catalana1 comentari

Parlament: en estat de xoc

agusticolomines

Léalo en español De vegades les desgràcies s’acumulen. L’escàndol provocat per les anomenades llicències per edat ha estat majúscul. De la mateixa manera que celebro que el diari Ara hagi fet públic aquesta anomalia, tampoc no tinc cap mena de dubte sobre el rerefons, gens camuflat i capciós, que inspirava la portada de dimarts d’aquest diari. El reportatge del dia anterior en què Núria Orriols explicava en exclusiva l’existència d’aquestes llicències en l’època del tripartit, no esmentava a la portada que l’any 2008 el Parlament estava presidit pel republicà Ernest Benach. El titular de la primera pàgina de dimarts apuntava a la presidenta actual: “Borràs manté la … Continua la lectura de Parlament: en estat de xoc

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

Desautoritzar el catastrofisme

agusticolomines

Léalo en español 1. El baró de Cuvier va atribuir a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història. Va plantejar-ho el 1812, mentre a Cadis els resistents espanyols contra la invasió napoleònica promulgaven la que seria considerada com a primera constitució liberal europea. Una gran catàstrofe va propiciar l’aprovació d’un text constitucional que seria rebregat posteriorment i que va ser més exemple de llibertat per a les successives onades revolucionàries liberals a Europa que no pas per a Espanya, dominada per les tensions permanents entre el poder civil … Continua la lectura de Desautoritzar el catastrofisme

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Puigdemont i la política màgica

agusticolomines

Léalo en español 1. Ahir era diumenge 6 de desembre. Si fóssim un estat independent hauríem celebrat 88è aniversari de la inauguració del primer Parlament català contemporani, l’any 1932, presidit pel MH Sr. Lluís Companys. Durant el temps de la República, la diada va ser festa administrativa a Catalunya. Però com que vivim sota el règim del 78, els independentistes difonem el hashtag #resacelebrar, referint-nos a la Constitució espanyola, per manifestar el refús a l’opressió. Si el catalanisme polític postfranquista no s’hagués abonat, també, a la desmemòria, ara els catalans celebraríem un fet, un esdeveniment històric positiu, en comptes de rebolcar-nos sempre en … Continua la lectura de Puigdemont i la política màgica

Historiografia, PolíticaDeixa un comentari

Salve, Hilari

agusticolomines

S’ha mort el pare Hilari Raguer. Se n’ha anat l’1-O. No podia haver triat millor dia per fer-ho. És un dir, és clar. Historiador i patriota com era, la data de la seva mort anirà associada per sempre més a la commemoració del Primer d’Octubre del 2017, el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que la Guàrdia Civil va reprimir amb una agressivitat intolerable. Si el pare Raguer hagués estat xinès, la seva mort hauria coincidit amb la victòria dels comunistes seguidors de Mao. Si hagués estat algerià, la mort d’aquest monjo culte i amable hauria coincidit amb l’inici de la cruenta … Continua la lectura de Salve, Hilari

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Autoretrat polític

agusticolomines

Mentre vigilo telemàticament dos exàmens de la facultat, respoc una piulada de Gerard Fernández, antic coportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir i actualment militant d’ERC. Gairebé m’ha sortit un article personal, biogràfic. Com que vaig dir que de moment no n’escriuria cap més, d’article, reprodueixo el text amb la retòrica pròpia de les piulades. Que errat que vas! Cal saber la trajectòria de les persones per fer afirmacions tan rotundes. És més representant del Règim del 78 Ernest Maragall, que fins fa quatre dies militava al PSC, que jo, que des del 78 no milito enlloc i que … Continua la lectura de Autoretrat polític

Cultura, Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

El centenari de Josep Benet

agusticolomines

El 17 d’abril de 1960, diumenge pasqual, tretze universitaris van arribar a Barcelona procedents de València. Entre aquests expedicionaris hi havia figures que amb el anys serien molt rellevants. Oriol Malló i Fèlix Portell van reconstruir la història en un reportatge per a El Temps publicat el 26 de juliol de 1993. Joan Fuster va triar els tretze viatgers i la “colla”, que com va escriure a Max Cahner, “està composta per tretze inefables patriotes. Crec que els patriotes han estat triats amb un criteri bastant ponderat i equitatiu; he procurat que hi hagi gent de diversa —actual o virtual— tendència ideològica, d’extracció … Continua la lectura de El centenari de Josep Benet

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Blanqueando al franquismo

agusticolomines

Llegiu-lo en català Los franquistas vuelven. Y vuelven con ganas de reescribir la historia de España. El mejor ejemplo es lo que ocurrió el pasado martes en el Senado. La Mesa de la cámara alta, dominada por la coalición del 155 con la incrustación de Imanol Landa, del PNV, impidió que se registrase una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, sobre el Valle de los Caídos al entender que llamar “genocida” al dictador Francisco Franco, como se había escrito en la pregunta, suponía una “falta de respeto”. Por eso la Mesa solicitó al senador valenciano que “reformulase” la petición … Continua la lectura de Blanqueando al franquismo