Els homes del Règim del 78

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

Espanya no té remei, però Catalunya tampoc

Léalo en español 1. UN ALTRE “COP DE TIMÓ”. La setmana passada va ser moguda a Madrid. La dreta, acostumada com està a trepitjar la democràcia, com saben tots els catalans de bé, va voler obstruir un debat parlamentari utilitzant el Tribunal Constitucional. L’esquerra, que quan es va vulnerar la democràcia a Catalunya no va moure un dit —al contrari, es va fer còmplice de la dreta i de l’extrema dreta—, ara s’escandalitza. El PSOE cada dia està més sol perquè els seus únics aliats, Unides Podem, en realitat no ho són. No comparteixen cap projecte reformista en comú. Els aliats … Continua la lectura de Espanya no té remei, però Catalunya tampoc

Escòcia tampoc

Léalo en español 1. “UN FANTASMA RONDA PER EUROPA”. Així començava el Manifest comunista, publicat a Londres el 21 de febrer de 1848 per Marx i Engels. Ja fa temps que sabem que els dos insignes pensadors del marxisme podrien haver escrit un altre manifest, de signe ben diferent, que s’ajustés, tant com la lluita de classes, a la realitat social del món contemporani: “Un fantasma ronda per Europa: el fantasma de les nacionalitats. Totes les forces de l’establishment europeu s’han unit en sacrosanta croada per assetjar aquest fantasma. Que tremolin les classes governants davant la perspectiva d’una revolució de les nacions … Continua la lectura de Escòcia tampoc

El calador de Junts

Léalo en español 1. La vida interna dels partits. La vida dels partits és com la vida privada de les persones famoses. Per norma general, només interessa si hi ha escàndols. Tanmateix, fa molts anys que tinc detectat que els articles que dedico a la vida interna dels partits són els menys llegits. Les guerres entre “camarades” no tenen l’atractiu del judici a cara de gos entre, posem per cas, Johnny Depp i Amber Heard o del fulletó que ara s’escriurà arran de l’anunci de la Shakira que s’està separant de Gerard Piqué. Aquí hi ha morbo i els verbs es … Continua la lectura de El calador de Junts

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

Els que manen i la llibertat

Léalo en español “Tenim faraons als països veïns”, va declarar el president ucraïnès Volodímir Zelenski en una entrevista que li van fer Anne Applebaum i Jeffrey Goldberg per a The Atlantic. La conversa s’havia de publicar el Divendres Sant, un dia de significació catòlica que coincideix amb l’inici del primer seder de Pasqua, la festa jueva que commemora l’alliberament d’un poble esclavitzat pels faraons egipcis. Zelenski és jueu i qualsevol altre jueu pot copsar perfectament el significat de la metàfora presidencial. No és que el líder dels ucraïnesos anheli vagar pel desert durant quaranta anys. Cap poble —ni cap persona— aspira a l’exili. La … Continua la lectura de Els que manen i la llibertat

Comèdia no, si us plau

Léalo en español 1. Veritats i mentides. El Catalangate no és una broma. És una demostració més de la degradació de la democràcia a Espanya. Els republicans catalans no s’ho haurien de prendre com una broma per fer comèdia. Tant és que els del PSOE i Unides Podem es defensin carregant els neulers al PP, perquè la realitat és que durant el seu mandat l’Estat també ha espiat el moviment independentista. O el que és pitjor, segurament ha fet servir les converses per fer xantatge a algú. La gent xerra molt i desproporcionadament per telèfon i ves a saber els “morts” … Continua la lectura de Comèdia no, si us plau

L’estat de la ira

Léalo en español 1.  L’extrema dreta en alça. Sembla com si ara ens adonéssim que l’extrema dreta s’està apoderant de la reacció airada de l’electorat contra l’establishment polític tradicional. Vam tenir temps per adonar-nos-en i només els afectats, per exemple els independentistes catalans, van preveure com podien anar les coses. Ho tinc escrit des de l’octubre de 2017 a El nido de la serpiente. A principis de l’actual mes d’abril, l’ultraconservador hongarès Víktor Orbán, va guanyar les eleccions generals per quart cop consecutiu, malgrat la unió en contra d’ell de pràcticament tota l’oposició hongaresa, inclosa la formació d’extrema dreta Jobbik. Fa dotze anys que és al … Continua la lectura de L’estat de la ira

El cigarret posterior al coit

Léalo en español Tot i que encara no s’ha acabat, aquesta és una setmana desastrosa per a Espanya. L’Antoni Maria Piqué en resumia el perquè ahir en el seu sempre interessant comentari sobre les portades de la premsa en paper. Vegem-ho. S’ha convertit en un costum, en un mal costum, caldria dir, que els diaris desinformin en comptes d’informar. És tan escandalosa aquesta pràctica, diguem-ne, partidista, que la tria de notícies que cal destacar per omplir les portades dels diaris es tradueix en una exhibició descarnada de les fílies i fòbies polítiques de cada mitjà. Les portades d’ahir dels diaris catalans s’omplien, com també … Continua la lectura de El cigarret posterior al coit

Massa i partits

Vagis on vagis, parlis amb qui parlis, si els interlocutors no estan relacionats amb els ambients de la política, les crítiques contra l’anomenada classe política són colossals. No en salven de la crema ni un. Els més crítics són els independentistes. Els que van protagonitzar les grans i multitudinàries manifestacions de la dècada sobiranista. Estan farts de les batusses entre els partits. Dels seus “enganys”, sobretot. I els retreuen la passivitat. Els partits de l’1-O han aconseguit fastiguejar la base independentista. No és una mera especulació meva, l’abstenció a les darreres eleccions autonòmiques ho demostra a bastament. Perdre més de set-cents … Continua la lectura de Massa i partits