Etiqueta: ERC

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Junts i l’electorat que espera

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dimecres passat, per primera vegada, el CEO i el CIS van publicar els seus baròmetres el mateix dia. Els titulars van ser previsibles: el PSC guanya, però perd escons, Aliança Catalana disputa la segona plaça a Esquerra i Junts queda relegat a la quarta posició. Tanmateix, convé llegir les enquestes al detall, com fan els historiadors quan llegeixen un document d’arxiu: preguntant-se qui l’ha fet, com i amb quina mostra s’ha elaborat. L’amic Francesc Abad, que no és historiador, sinó un analista de dades molt solvent, ha examinat amb paciència de notari la mostra del CEO. … Continua la lectura de Junts i l’electorat que espera

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La trampa del 29N

agusticolomines

Des de l’escó 33 Dilluns de la setmana passada, Pedro Sánchez va anunciar des de la Moncloa la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions per al 29 de novembre, nou mesos abans del que tocava. Ho va fer tres dies després que el Congrés tombés els dos decrets d’habitatge amb els vots del PP, de Vox i —per raons diferents— de Junts. El president espanyol no va vincular l’avançament electoral amb aquella derrota, però no calia que ho fes, tothom va interpretar-ho així. Les legislatures no s’acaben per esgotament del calendari. S’acaben quan s’esgota la confiança d’un o de més … Continua la lectura de La trampa del 29N

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El centre no existeix

agusticolomines

Des de l’escó 33 Fa setmanes que uns quants articulistes es pregunten què se n’ha de fer, de Junts. Abans de respondre-hi convé desmuntar la premissa que sosté gairebé totes les respostes: la idea que hi ha un espai polític anomenat centre i que la feina consisteix a ocupar-lo. Ideològicament, el centre no existeix. Es pot ser de centreesquerra o de centredreta, perquè són posicions sobre un eix, modulacions d’una tradició amb genealogia, corpus doctrinal i una idea pròpia de la justícia i l’equitat. No es pot ser de centre a seques. El centre és una actitud, un to, una … Continua la lectura de El centre no existeix

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ni anestèsia ni tribu

agusticolomines

Des de l’escó 33 El curs polític comença sempre l’Onze de Setembre. Divendres vinent tornarem a ser al carrer —a Barcelona, a Girona, a Amposta o on calgui— i tornarem a comptar-nos. Val més dir-ho d’entrada, sense una retòrica de circumstàncies: hi arribem en la pitjor situació de la darrera dècada. No pas perquè la gent hagi deixat de creure-hi, ni en la Diada ni en l’independentisme, sinó perquè dues dinàmiques ens escanyen alhora i es donen ales l’una a l’altra: l’anestèsia institucional que propicia el Govern de Salvador Illa i la temptació tribal. Contra totes dues cal bastir un baluard, … Continua la lectura de Ni anestèsia ni tribu

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

agusticolomines

Qui governa amb 42 diputats de 135 hauria de ser menys superb i escoltar l’oposició Des de l’escó 33 Dilluns passat, Andy Burnham va rebre les claus del número 10 de Downing Street. L’anterior primer ministre, Keir Starmer, va arribar al poder fa dos anys amb una majoria absoluta aclaparadora i se’n va amb el país igual que el va trobar: una economia que no creix, un deute públic del cent per cent del PIB i un milió de joves que ni estudien ni treballen. El Regne Unit navega sense rumb des del 2008 —l’any de l’última gran crisi— i, només en l’última dècada, … Continua la lectura de Final de temporada: la supèrbia dels 42 diputats

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Enterrar CDC amb honors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aquest mes de juliol fa deu anys que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va deixar d’existir com a força política activa. Ho va fer per decisió dels mateixos associats, que en la consulta interna del maig del 2016 van optar per la refundació enfront de la simple renovació, i del congrés de juliol d’aquell any en va sortir el Partit Demòcrata (PDeCAT), una criatura pensada per salvar els mobles que va acabar sent un fracàs total: ni va heretar la força electoral de la vella casa, ni va saber liderar el moment polític que li va … Continua la lectura de Enterrar CDC amb honors

Política, Política catalanaDeixa un comentari

L’estabilitat imaginària del president Illa

agusticolomines

Des de l’escó 33 Quan Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, la paraula més repetida va ser “estabilitat”. Després d’una dècada marcada pel procés independentista, els que venien a “rectificar-lo” prometien un temps nou: menys confrontació i més gestió, menys soroll i més eficàcia. Vint-i-dos mesos després, la realitat ha desmentit la propaganda. La legislatura ha estat travessada per conflictes sectorials, vagues, protestes i un malestar social persistent que afecta pràcticament tots els àmbits de l’acció pública. L’esperança ha estat substituïda per la frustració, que s’ha convertit en rutina. I així és com els agricultors han … Continua la lectura de L’estabilitat imaginària del president Illa

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Els pressupostos dels prestigiditadors

agusticolomines

Des de l’escó 33 Un bon prestidigitador sap dues coses: on ha de mirar el públic i on no ha de mirar. Avui comença al Parlament el debat dels Pressupostos 2026 de la Generalitat, i el Govern i els partits de la coalició governamental (PSC, Esquerra i Comuns) hi arribaran amb tots els elements de l’espectacle preparats: el pressupost més gran de la història de Catalunya, un creixement del 22,8% respecte al darrer aprovat, una aposta sense precedents per la salut, l’educació i l’habitatge. El relat serà ben construït, les xifres seran grans i els adjectius generosos. I mentre el … Continua la lectura de Els pressupostos dels prestigiditadors

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PSC i la política del simulacre

agusticolomines

Des de l’escó 33 Hi ha moments en què un episodi concret explica millor que cap discurs l’estat real de la política. La vaga de docents d’aquesta setmana, amb un seguiment majoritari, contra l’acord del Departament d’Educació amb UGT i CCOO és un d’aquests moments. El Govern va presentar l’acord amb aquests sindicats minoritaris com una prova de diàleg i responsabilitat institucional. Però els docents el van rebutjar des del primer moment i els sindicats majoritaris del sector —USTEC i CGT— van convocar la vaga d’aquests dies. Mentre el govern pacta amb els sindicats del sistema, el país real surt al carrer. … Continua la lectura de El PSC i la política del simulacre