L’Espanya del junquerisme

Léalo en español El junquerisme no és amor, però tampoc no és una ideologia. Ho dic per precisar el que ha escrit Carles Castellanos, l’històric militant independentista, a l’article “El què i el com del Junquerisme“. Castellanos, que avui dia és militant de Poble Lliure —i per tant de la CUP—, però que abans havia militat en un dels dos MDT i molt abans a l’IPC i encara més anys enrere al PSAN-P, al PSAN i a l’FNC, no crec que defensi un sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials, que és el que defineix la ideologia, molt diferent del que sosté Oriol Junqueras … Continua la lectura de L’Espanya del junquerisme

Colau i l’urbanisme primitiu

Léalo en español “Barcelona, / els teus fills no t’acaben d’entendre”. Així comença una de les estrofes de l’Oda a Barcelona del gran Pere Quart. Aquesta oda em sembla més reivindicativa que no pas les odes, per altra banda esplèndides, que Verdaguer i Maragall van dedicar a la capital de Catalunya. És clar que el poema de Joan Oliver és del 1936, en una conjuntura molt diferent de la de 1883, quan Verdaguer va publicar el seu. L’oda de mossèn Cinto era un cant triomfal, una exaltació de la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX. L’oda nova que Maragall va … Continua la lectura de Colau i l’urbanisme primitiu

Sota l’espasa de Dàmocles

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

Polític escarmentat, governant perdut

Léalo en español 1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels … Continua la lectura de Polític escarmentat, governant perdut

La taula en crisi

Léalo en español Ja es veia a venir. La celebració de la taula de diàleg s’ha convertit en una nova crisi de la coalició governamental. Junts va decidir enviar a la primera sessió de la taula pesos pesants de la formació independentista. A més del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, que fa de cap polític dels independentistes a l’executiu català, s’hi van incorporar el secretari general del partit (Sànchez), un dels vicepresidents (Turull) i la portaveu parlamentària a Madrid (Nogueras). Ningú pot dir que fos una delegació de perfil baix. Al contrari. Si Carles Puigdemont no estigués exiliat, és probable que hagués … Continua la lectura de La taula en crisi

Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Léalo en español 1. La política és com el teatre. Necessita attrezzo. No sé si recorden que el 20 de desembre de 2018 —a les 19:12 h, en concret— va començar la trobada entre els presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de Pedralbes de Barcelona. Des de la Generalitat s’insistia que aquella era una “cimera entre governs” perquè, a més dels presidents, també hi eren presents els vicepresidents Carmen Calvo i Pere Aragonès, així com la consellera Elsa Artadi i la ministra Meritxell Batet. El govern espanyol s’escarrassava per imposar el relat que … Continua la lectura de Des xoc de les ponsèties a la indiferència

100 dies i els deures pendents

Léalo en español 1. Pere Aragonès va ser investit president de la Generalitat el 21 de maig. S’han acabat, doncs, els cent dies de gràcia, el període de treva, si és que n’hi ha hagut mai, de la mateixa manera que el seu govern ha enterrat definitivament el procés. Si més no tal com s’havia entès fins a l’aplicació del 155 i la intervenció de la Generalitat. Durant la dècada sobiranista, el Govern va tenir un paper actiu, conjuntament amb les entitats socials, en l’impuls de l’acció independentista. Ni els crítics més estrafolaris ho poden negar. La conseqüència judicial d’aquesta opció va ser lacerant. Presó i … Continua la lectura de 100 dies i els deures pendents

Històries de Barcelona

Léalo en español 1. Barcelona està en decadència. Per ser justos, Ada Colau només ha accelerat, per incompetència i dogmatisme, un procés de decaïment que fa anys que va començar. Barcelona és avui una ciutat de províncies de l’Espanya borbònica i no aquella capital de Catalunya que va imaginar l’emergent catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX. Construir una gran ciutat era, juntament amb la industrialització i la nacionalització cultural, el trident que havia d’ajudar a la pervivència de Catalunya com una nació de la mediterrània dins d’un estat que, per vocació i estratègia, era centralista i homogeneïtzador. Espanya no ha … Continua la lectura de Històries de Barcelona

En conseqüència… els pressupostos

Léalo en español Permetin-me que no els parli de l’Afganistan. Encara estic refent-me d’una conversa estiuenca a la Vall d’en Bas amb dos emprenedors que em van explicar les penúries econòmiques que estan passant i els menyspreus de l’administració viscuts en aquests temps de la covid-19. Ella, la més jove, gairebé ha perdut el negoci arran del confinament i d’una malatia greu que l’ha delmat; ell, que regenta un negoci considerat essencial, s’ha sentit abandonat completament i inclús perseguit per la inspecció de treball. No creguin que soc insensible a les penúries de l’Afganistan, un país que surt de la … Continua la lectura de En conseqüència… els pressupostos

La síndrome del vassall

Léalo en español 1. Hem inaugurat l’època de l’autonomisme màgic. Ho demostra la manera com s’està abordant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Per no acceptar la realitat, els neoautonomistes posen el carro davant dels bous. La Generalitat té unes competències aeroportuàries tan minses, tan poc determinants, que ni tan sols s’assabenta que la multinacional AENA ha decidit retolar la T1 de l’aeroport amb el nom oficial que també van decidir unilateralment i que cap estranger no retindrà mai de la vida. Abans de posar-se a discutir sobre el model econòmic que necessita aquest país, potser que comencéssim per … Continua la lectura de La síndrome del vassall