Sánchez i l’inspector Campbell

Léalo en español Si no l’han vista, facin-ho. Peaky Blinders és una sèrie produïda per la BBC (Netflix) que mostra molt bé la història britànica posterior a la Primera Guerra Mundial. Els Peaky Blinders són una banda de gàngsters gitanos de Birmingham. Un robatori equivocat porta la família Shelby (que és així com es diu el clan) a una situació límit: sense voler obtenen unes caixes que contenen armes de gran calibre, la desaparició de les quals fa saltar les alarmes del govern britànic. Tot per la por governamental que aquelles armes arribin a l’IRA. La matriarca dels Shelby, Polly, li demana … Continua la lectura de Sánchez i l’inspector Campbell

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

L’art de l’impossible

Léalo en español “Ha triomfat el sentit comú”, va assegurar Angela Merkel en acabar la reunió del G-20 que l’any 2009 discutia sobre l’augment dels recursos de l’FMI i altres òrgans financers multilaterals. Ho va dir aleshores i ho ha repetit un munt de vegades. El sentit comú, en política, és l’art del pacte. Dels pactes possibles. L’acord entre ERC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha estat impossible perquè entre els dirigents independentistes no abunda el sentit comú. Al contrari. Ara ja sabem que el “junquerisme” no és amor. Alguns articles escrits amb urgència, mala fe i rancúnia pels … Continua la lectura de L’art de l’impossible

Discòrdia sectària

Léalo en español Els dos partits oficialment independentistes —ERC i PDeCAT— no tenen cap intenció de posar-se d’acord. El moviment independentista, en canvi, no fa res més que reclamar unitat. Des que va començar el procés sobiranista, les discòrdies sectàries ho han embrutat tot. Els primers a fer-ho van ser els de la CUP i la seva famosa “paperera de la història”. Encara hi ha qui es creu que haver barrat el pas a Mas va ser una victòria de la “classe obrera” catalana. Sort en tenim que a la CUP també hi ha gent sensata que s’ha adonat que … Continua la lectura de Discòrdia sectària

L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Léalo en español “No és no”. Amb rotunditat i determinació, així és com Pedro Sánchez va negar els vots del PSOE per facilitar la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26 de juny del 2016. El que va passar després és més o menys conegut, però val la pena de recordar-ho, perquè Sánchez aspira avui a la investidura com a president del govern espanyol gràcies a aquella seva tossuderia. Els poders fàctics madrilenys i la cúpula del PSOE, diguem-ne, “filipista” van fer caure el jove líder per col·locar al capdavant del partit una vella glòria socialista que … Continua la lectura de L’oportú “no és no” de Pedro Sánchez

Per desembolicar la troca de JxCat

Léalo en español Parlem de JxCat. Tornem-ne a parlar. En l’anterior article ja vaig plantejar que JxCat no pot ser de cap manera el resultat d’una mera fusió, per altra banda impossible, entre JxCat, PDeCAT i la Crida. No amagaré el que alguns volen amagar sobre JxCat: aquesta coalició va començar com un grup parlamentari, a l’interior del qual hi ha, almenys, tres sensibilitats diferents. La Crida mereix un altre tracte, perquè els que hi van creure i són a la direcció, com ara els republicans Pep Andreu, Gerard Sesé, Maria Àngels Cabasés o els independents com Maria do Carmo … Continua la lectura de Per desembolicar la troca de JxCat

Quo vadis Puigdemont

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont