Quo vadis Puigdemont

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont

El pacte dels perdedors

Léalo en español Tots els pactes són legítims. Fins i tot pactar amb el diable. Dels 21 regidors* que dissabte van fer alcaldessa de Barcelona Ada Colau, 11 no són del seu grup. Però és que, a més, 3 són de la dreta unionista que encapçala aquest senyor mal educat —amb maneres populistes i classistes— que es diu Manuel Valls. Des del primer dia que vaig començar a viatjar pel món em vaig adonar que Salvador Espriu no tenia raó en el seu poema Assaig de càntic en el temple: nord enllà, la gent no és necessàriament ni neta, ni noble, … Continua la lectura de El pacte dels perdedors

I si Gramsci tingués raó

Léalo en español Dimarts passat, Salvador Cardús va publicar l’article “Qui són PDeCAT, JxCat i CN?”. L’endemà, Ferran Sáez insistia en la qüestió d’esbrinar qui és qui en l’espai polític independentista vinculat a Carles Puigdemont a “Sopa de lletres”, publicat al mateix diari. Sáez fa seva la conclusió de Cardús (“Si els qui defensen l’espai que representa l’actual sopa de lletres volen mantenir-lo i eixamplar-lo, hauran d’aprendre a fer dues coses alhora: defensar la dignitat de la lluita contra la repressió i, simultàniament, omplir de contingut el seu programa polític”), i després discrepa dels ingredients que han de formar part d’aquesta recepta. Goso … Continua la lectura de I si Gramsci tingués raó

Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

Guanya Puigdemont, adeu CDC

Léalo en español La participació. Aquest és l’èxit de la jornada electoral d’aquest diumenge. Els ciutadans de Catalunya han tornat a demostrar que volen votar i votar. La democràcia a Catalunya, per contra del que diu la dreta mediàtica, és sòlida i encara ho seria més si l’Estat no es resistís a dirimir el conflicte sobiranista mitjançant les urnes. Els referèndums no els carrega el diable, són la solució a molts conflictes del món. Només els fonamentalistes es neguen a fer ús de les urnes. La demofòbia és cosa dels nous totalitarismes. En aquestes eleccions, el vot independentista frega el 50% … Continua la lectura de Guanya Puigdemont, adeu CDC

La primera alcaldessa de Catalunya

Léalo en español La primera alcaldessa de Catalunya, vull dir la primera dona que va ocupar aquest càrrec elegida democràticament per sufragi universal, va ser una mestra d’escola, filla de la immigració castellana, anomenada Nativitad Yarza Planas. A les eleccions del 14 de gener de 1934 va ser elegida alcaldessa de Bellprat, un llogarret a prop del castell de Queralt, a la comarca de l’Anoia. Yarza havia nascut a Valladolid el 24 de desembre de 1872 però es va criar a Catalunya. Els seus pares, que tenien orígens aragonesos, navarresos i mallorquins, l’any 1877 es van traslladar a Barcelona seguint el … Continua la lectura de La primera alcaldessa de Catalunya

Si és groga, millor

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor